Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  raig vital, n m

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Física

Definició
Raig ultraviolat, amb longitud d'ona compresa entre 2 900 i 3 200 Å. Els raigs vitals són els que produeixen efectes terapèutics sobre l'organisme.
  • ca  raig intermedi, n m
  • ca  raig W, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Física

Definició
Raig amb longitud d'ona compresa entre la dels raigs ultraviolats i els raigs X.
  • ca  raig X, n m
  • ca  raig Röntgen, n m sin. compl.

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Física

Definició
Radiació electromagnètica de freqüència superior a la visible, emesa per un àtom en produir-se el salt d'un electró d'una òrbita externa a una d'interna, pel fet d'haver perdut aquesta un electró per efecte d'una excitació exterior, o d'una absorció per part del nucli. Correntment hom obté els raigs X per impacte sobre un fitó metàl·lic (de platí o de tungstè) d'electrons accelerats mitjançant una diferència de potencial d'uns quants milers de volts; això té lloc a l'interior d'un tub de vidre tancat on ha estat fet un buit elevat. Hi ha dos tipus de tubs productors de raigs X: els de càtode fred són tubs de raigs catòdics en els quals hom ha intercalat un obstacle, dit anticàtode, en la trajectòria dels ions entre el càtode i l'ànode; l'impacte dels ions amb l'anticàtode produeix els raigs X. Els de càtode calent, els més emprats actualment, reben el nom de tubs de Coolidge; els electrons hi són produïts per efecte termoiònic i incideixen en un anticàtode que no és sinó el mateix ànode. Pel seu poder penetrant, els raigs X són emprats, des de pocs mesos després de llur descobriment, per a l'exploració del cos humà.
  • ca  radiació UVA, n f
  • ca  raigs ultraviolats A, n m pl
  • ca  raigs UVA, n m pl
  • ca  UVA, n f
  • es  luz ultravioleta A, n f
  • es  radiación UVA, n m
  • es  rayos ultravioleta A, n m pl
  • es  rayos UVA, n m pl
  • es  UVA, n f
  • fr  rayonnement ultraviolet A, n m
  • fr  rayons ultraviolets A, n m pl
  • fr  rayons UVA, n m pl
  • fr  UVA, n f
  • en  ultraviolet A radiation, n
  • en  UVA, n
  • en  UVA radiation, n

.FITXA REVISADA, Ciències de la salut

Definició
Radiació electromagnètica la longitud d'ona de la qual està compresa entre 320 i 400 nm.
  • ca  radiació UVB, n f
  • ca  raigs ultraviolats B, n m pl
  • ca  raigs UVB, n m pl
  • ca  UVB, n f
  • es  luz ultravioleta B, n f
  • es  radiación ultravioleta B, n f
  • es  rayos ultravioleta B, n f pl
  • es  UVB, n f
  • fr  rayonnement ultraviolet B, n m
  • fr  rayons ultraviolets B, n m pl
  • fr  rayons UVB, n m pl
  • fr  UVB, n f
  • en  ultraviolet B radiation, n
  • en  UVB, n
  • en  UVB radiation, n

.FITXA REVISADA, Ciències de la salut

Definició
Radiació electromagnètica la longitud d'ona de la qual està compresa entre els 280 i 320 nm.
  • ca  radiació UVA, n f
  • ca  raigs ultraviolats A, n m pl
  • ca  raigs UVA, n m pl
  • ca  UVA, n f
  • es  luz ultravioleta A, n f
  • es  radiación UVA, n m
  • es  rayos ultravioleta A, n m pl
  • es  rayos UVA, n m pl
  • es  UVA, n f
  • fr  rayonnement ultraviolet A, n m
  • fr  rayons ultraviolets A, n m pl
  • fr  rayons UVA, n m pl
  • fr  UVA, n f
  • en  ultraviolet A radiation, n
  • en  UVA, n
  • en  UVA radiation, n

.FITXA REVISADA, Ciències de la salut

Definició
Radiació electromagnètica la longitud d'ona de la qual està compresa entre 320 i 400 nm.
  • ca  radiació UVB, n f
  • ca  raigs ultraviolats B, n m pl
  • ca  raigs UVB, n m pl
  • ca  UVB, n f
  • es  luz ultravioleta B, n f
  • es  radiación ultravioleta B, n f
  • es  rayos ultravioleta B, n f pl
  • es  UVB, n f
  • fr  rayonnement ultraviolet B, n m
  • fr  rayons ultraviolets B, n m pl
  • fr  rayons UVB, n m pl
  • fr  UVB, n f
  • en  ultraviolet B radiation, n
  • en  UVB, n
  • en  UVB radiation, n

.FITXA REVISADA, Ciències de la salut

Definició
Radiació electromagnètica la longitud d'ona de la qual està compresa entre els 280 i 320 nm.
  • ca  crespinell blanc, n m
  • ca  arròs de bruixa, n m sin. compl.
  • ca  arròs de pardal, n m sin. compl.
  • ca  arròs de paret, n m sin. compl.
  • ca  bàlsam blanc, n m sin. compl.
  • ca  raïm de galajet, n m sin. compl.
  • ca  raïm de llop, n m sin. compl.
  • ca  raïm galàpet, n m sin. compl.
  • ca  ungla de moix, n f sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Herba de 8 a 25 cm d'alçària (S. album), de flors blanques o rosades, que es fa en llocs rocallosos poc profunds de zones de muntanya a tot Europa i en zones temperades d'Àsia i d'Àfrica del nord. La planta fresca està emprada com a desinfectant i cicatritzant de ferides.
  • ca  raïm de guineu, n m
  • ca  herba de la creu, n f sin. compl.
  • es  hierba de París
  • es  uva de raposa
  • fr  parisette
  • fr  raisin de renard
  • nc  Paris quadrifolia

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica, Homeopatia

Definició
Planta herbàcia de la família de les liliàcies, rizomatosa que creix en boscs i matolls de sòl humit i humífer, als Pirineus. Totes les parts de la planta, sobretot les fulles, contenen glicòsids tòxics (paristifnòsid i paridòsid), asparagina, àcids (cítric, màlic i fosfòric), una resina, i probablement alcaloides. Fou emprat, en l'antigor, com a antídot de metzines i contra la follia. Els homeòpates el prescriuen en determinats trastorns nerviosos i contra la tos productiva, l'afonia i els reumatismes. Les baies de la planta entraven en la composició de filtres de l'amor de l'Edat Mitjana. A dosis altes provoca trastorns digestius (vòmits, diarrea), ansietat, alteracions pupil·lars (midriasi, seguida de miosi) i del pols (taquicàrdia, seguida de bradicàrdia) i efectes curaritzants.
  • ca  crespinell blanc, n m
  • ca  arròs de bruixa, n m sin. compl.
  • ca  arròs de pardal, n m sin. compl.
  • ca  arròs de paret, n m sin. compl.
  • ca  bàlsam blanc, n m sin. compl.
  • ca  raïm de galajet, n m sin. compl.
  • ca  raïm de llop, n m sin. compl.
  • ca  raïm galàpet, n m sin. compl.
  • ca  ungla de moix, n f sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Herba de 8 a 25 cm d'alçària (S. album), de flors blanques o rosades, que es fa en llocs rocallosos poc profunds de zones de muntanya a tot Europa i en zones temperades d'Àsia i d'Àfrica del nord. La planta fresca està emprada com a desinfectant i cicatritzant de ferides.