raig productor de pigment
raig productor de pigment
.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Disciplines de suport > Física
-
ca
raig productor de pigment,
n m
.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Disciplines de suport > Física
Definició
Raig que provoca pigmentació; té una longitud d'ona compresa entre 2.500 i 3.000 Å.
raig químic
raig químic
Disciplines de suport > Física
-
ca
raig actínic,
n m
-
ca
raig químic,
n m sin. compl.
Disciplines de suport > Física
Definició
Radiació electromagnètica actínica. Atès que la manifestació més corrent d'actinisme és l'efecte produït sobre les emulsions fotogràfiques, el terme és aplicat, en sentit més estricte, solament a les radiacions electromagnètiques fotogràficament actives. A més de la llum visible inclou, doncs, les radiacions ultraviolades i infraroges, els raigs X i els raigs gamma.
raig reflectit
raig reflectit
Disciplines de suport > Física
Disciplines de suport > Física
Definició
Raig emergent d'una superfície en la qual la radiació ha sofert una reflexió.
raig refractat
raig refractat
Disciplines de suport > Física
Disciplines de suport > Física
Definició
Raig emergent d'una superfície en la qual la radiació ha sofert una refracció.
raig Röntgen
raig Röntgen
Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Física
-
ca
raig X,
n m
-
ca
raig Röntgen,
n m sin. compl.
Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Física
Definició
Radiació electromagnètica de freqüència superior a la visible, emesa per un àtom en produir-se el salt d'un electró d'una òrbita externa a una d'interna, pel fet d'haver perdut aquesta un electró per efecte d'una excitació exterior, o d'una absorció per part del nucli. Correntment hom obté els raigs X per impacte sobre un fitó metàl·lic (de platí o de tungstè) d'electrons accelerats mitjançant una diferència de potencial d'uns quants milers de volts; això té lloc a l'interior d'un tub de vidre tancat on ha estat fet un buit elevat. Hi ha dos tipus de tubs productors de raigs X: els de càtode fred són tubs de raigs catòdics en els quals hom ha intercalat un obstacle, dit anticàtode, en la trajectòria dels ions entre el càtode i l'ànode; l'impacte dels ions amb l'anticàtode produeix els raigs X. Els de càtode calent, els més emprats actualment, reben el nom de tubs de Coolidge; els electrons hi són produïts per efecte termoiònic i incideixen en un anticàtode que no és sinó el mateix ànode. Pel seu poder penetrant, els raigs X són emprats, des de pocs mesos després de llur descobriment, per a l'exploració del cos humà.
raig S
raig S
Disciplines de suport > Física
-
ca
raig de Goldstein,
n m
-
ca
raig S,
n m sin. compl.
Disciplines de suport > Física
Definició
Raig que resulta del pas dels raigs X a través d'un medi transparent.
raig secundari
raig secundari
Disciplines de suport > Física
Disciplines de suport > Física
Definició
Raig format quan un raig primari xoca amb una substància.
raig tou
raig tou
Disciplines de suport > Física
Disciplines de suport > Física
Definició
Raig X de longitud d'ona llarga i poc poder penetrant.
raig ultra-X
raig ultra-X
Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Física
-
ca
raig còsmic,
n m
-
ca
raig de Millikan,
n m sin. compl.
-
ca
raig ultra-X,
n m sin. compl.
Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Física
Definició
Radiació corpuscular formada per partícules de gran energia que incideixen en la Terra procedents de l'exterior. En gran part són protons i nuclis d'heli. Els raigs còsmics també són anomenats raigs Millikan i raigs ultra-X.
raig ultraviolat
raig ultraviolat
Bioquímica i biologia molecular, Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Disciplines de suport > Física
-
ca
raig ultraviolat,
n m
-
ca
llum ultraviolada,
n f sin. compl.
Bioquímica i biologia molecular, Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Disciplines de suport > Física
Definició
Radiació electromagnètica pertanyent a l'espectre ultraviolat, en l'interval que va des de la llum visible fins a la regió dels raigs X. Pels seus efectes destructors de les molècules orgàniques, els raigs ultraviolats són emprats en els processos d'esterilització d'aliments, d'aigua, d'utensilis, d'ambients, etc, per a evitar la floridura i per a formar vitamina D en la llet.