Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  pegorgoteïna, n f
  • es  pegorgoteína
  • fr  pégorgotéine
  • en  pegorgotein
  • CAS  155773-57-2

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
antioxidant; enzim
  • ca  pegvisomant, n m
  • es  pegvisomant
  • fr  pegvisomant
  • en  pegvisomant

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
antagonista de l'hormona del creixement
  • ca  producte en fase de recerca clínica, n m
  • ca  PEI, n m sigla
  • es  producto en fase de investigación clínica, n m
  • es  PEI, n m sigla
  • fr  drogue nouvelle de recherche, n f
  • fr  DNR, n f sigla
  • en  clinical trial exemption certificate, n
  • en  investigational new drug, n
  • en  CTX, n sigla
  • en  IND, n sigla

.FITXA REVISADA, Farmacologia > Recerca clínica de medicaments, Recerca, metodologia i estadística

Definició
Qualificació com a medicament autoritzat exclusivament per a l'ús en estudis clínics, atorgada per determinats organismes sanitaris.

Nota

  • El concepte de producte en fase de recerca clínica equival al de clinical trial exemption certificate (CTX) al Regne Unit i al de investigational new drug (IND) als Estats Units, tot i que poden presentar matisos diferencials.

    La sigla PEI correspon a producte en investigació.
  • ca  peiot, n m
  • ca  mescal, n m sin. compl.
  • es  peyote
  • en  peyotl
  • nc  Lophophora williamsii

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta suculenta de la família de les cactàcies, oriünda de Mèxic i del sud-oest dels Estats Units. Té propietats narcòtiques, a causa del seu contingut en mescalina, i és ingerit, i àdhuc venerat, per diversos pobles indígenes, en ritus religiosos.
  • ca  péixer, v tr
  • ca  peixar, v tr sin. compl.

Endocrinologia i nutrició, Odontoestomatologia

Definició
Fornir d'aliment donant el menjar a la boca.
  • ca  péixer, v tr
  • ca  peixar, v tr sin. compl.

Endocrinologia i nutrició, Odontoestomatologia

Definició
Fornir d'aliment donant el menjar a la boca.
  • ca  pèl, n m
  • es  pelo
  • fr  poil
  • en  hair
  • TA  pili

.FITXA MODIFICADA, Anatomia > Òrgans i sistemes, Dermatologia

Definició
Apèndix filiforme de matèria còrnia que, en gran nombre, cobreix la pell dels mamífers i que en l'espècie humana ha regressat filogènicament tot i que manté funcions sensorials, termoreguladores i protectores.

Nota

  • Es poden distingir diferents classes de pèl: el lanugen, el pèl moixí i el pèl terminal. Cada pèl és contingut en una invaginació tubular de la pell anomenada fol·licle pilós, proveïda de dues formacions especialitzades: les glàndules sebàcies, més superficials, i el múscul erector del pèl, situat més profundament. La porció del fol·licle pilós que s'estén de l'obertura de la superfície cutània (orifici fol·licular) fins a l'entrada del conducte sebaci rep el nom d'infundíbul o segment infundibular. La zona del fol·licle situada entre el conducte sebaci i la inserció del múscul erector és anomenada istme. El segment inferior del fol·licle és la matriu pilosa o arrel del pèl i comprèn la part inferior del fol·licle i el bulb pilós. El bulb és l'expansió arrodonida, profunda, del fol·licle pilós i presenta una invaginació central que engloba la papil·la pilosa, formada per teixit connectiu del derma i per vasos sanguinis. La part més important del fol·licle és la matriu pilosa, formació capaç d'originar les tres parts estructurals del pèl: medul·la, còrtex i cutícula, així com la beina interna de l'arrel. La beina externa de l'arrel és l'epiteli modificat de la invaginació tubular epidèrmica de cada fol·licle pilós. En una secció transversal de la matèria pilosa hom observa des del centre a la perifèria, successivament, la mèdul·la, el còrtex, la cutícula, la beina interna i la beina externa de l'arrel. La medul·la és formada per cèl·lules poligonals grans; el còrtex envolta la medul·la i és constituïda per cèl·lules allargades, longitudinals, que contenen melanina i ceratina; la cutícula, més externa, és formada per una sola capa de cèl·lules imbricades; la beina interna envolta la tija del pèl i és formada per cèl·lules epitelials de la matriu pilosa, mentre que la beina externa de l'arrel és l'epiteli infundibulitzat. El pèl conté una escleroproteïna, la ceratina pilosa, que en comparació amb la ceratina de la capa còrnia de la pell, posseeix una proporció més elevada de cisteïna; les molècules de queratina del pèl presenten entre elles, ponts disulfur i d'hidrogen, que confereix estabilitat química i mecànica.
  • ca  pèl anagènic, n m

.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Conceptes troncals, Dermatologia

  • ca  telogen pilós, n m
  • ca  pèl de clava, n m sin. compl.
  • es  pelo claviforme, n m
  • es  pelo en maza, n m
  • es  pelo en reposo, n m
  • es  pelo telógeno en clava, n m
  • fr  poil à massue, n m
  • en  club hair, n

.FITXA REVISADA, Dermatologia

Definició
Pèl en fase de repòs, en la qual els fol·licles pilosos se situen just per sota de les glàndules sebàcies corresponents i contenen un pèl en forma de porra.
  • ca  crin de Florència, n f
  • ca  pèl de cuc, n m sin. compl.
  • ca  pèl de cuca, n m sin. compl.
  • ca  pèl de pescar, n m sin. compl.
  • es  crin de Florencia, n f
  • fr  crin de Florence, n m
  • en  silkworm gut, n

.FITXA MODIFICADA, Cirurgia > Conceptes generals, Terminologia històrica > Cirurgia

Definició
Fil resistent format per la reunió de nombrosos tubs sericígens del cuc de seda amb el seu contingut, que ha estat utilitzat com a material de sutura no reabsorbible dels plans musculoaponeuròtics de la paret abdominal i com a element de drenatge superficial.

Nota

  • Actualment en desús, s'obtenia després de matar el cuc de seda i mantenir-lo en remull en un recipient que contenia vinagre.