Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  peduncle de la glàndula pineal, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Endocrinologia i nutrició, Neurologia

Definició
Cadascun dels sis fascicles nerviosos, tres a cada banda, anteriors, mitjans i posteriors, que neixen de la base de la glàndula pineal i la uneixen al cervell. Els peduncles anteriors, també anomenats regnes de la glàndula pineal, habenes, habènules, tènies talàmiques i estries talàmiques, acaben a la substància grisa de la base del cervell; els mitjans desapareixen en el tàlem òptic, a l'igual dels inferiors.
  • ca  peduncle del cos mamil·lar principal, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Fascicle de la calota de Gudden, que es desprèn, per un tronc comú amb el fascicle de Vicq d'Azyr, del nucli intern del cos mamil·lar principal. Després passa a la regió infraòptica, baixa per la part dorsal del nucli roig del peduncle cerebral, arriba a la part superior de la protuberància i acaba en el nucli de la calota de Gudden.
  • ca  pedicle del flòcul, n m
  • ca  peduncle del flòcul, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Pedicle que uneix el lobel del pneumogàstric o flòcul amb la massa cerebel·losa, i a la substància blanca de la qual acaba l'extremitat externa de la vàlvula de Tarin.
  • ca  cinta olfactòria, n f
  • ca  circumvolució olfactòria comuna de Retzius, n f sin. compl.
  • ca  peduncle olfactori, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Formació del lòbul olfactori anterior de cada costat que uneix el bulb olfactori i el trígon olfactori. Té una forma de llengüeta d'uns 30 mm de longitud i conté les estries olfactives procedents del bulb i que continuen en el trígon olfactori. Representa una veritable circumvolució, anomenada circumvolució olfactòria comuna de Retzius.
  • ca  peduncle talàmic anterior, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Conjunt de fibres nervioses procedents del lòbul frontal i de l'opercle rolàndic, que es dirigeixen al segment lenticulocaudat de la càpsula interna i arriben al tàlem òptic pel seu pol anterior.
  • ca  peduncle talàmic inferointern, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Peduncle del tàlem, que comprèn dos fascicles: el fascicle temporotalàmic d'Arnold i el peduncle inferointern pròpiament dit. El primer uneix el còrtex temporooccipital amb la part posteroinferior del pulvinar; el segon conté fibres procedents de la part anterior del lòbul temporal i de l'ínsula que arriben a la regió inferior i interna del tàlem.
  • ca  peduncle talàmic superior, n m
  • ca  peduncle talàmic mitjà, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Grup de fibres nervioses que surten de la part mediana del tàlem òptic, en particular del seu nucli extern, passen al segment lenticuloòptic de la càpsula interna, i van a parar, principalment, al lòbul parietal.
  • ca  peduncle talàmic posterior, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Conjunt de fibres procedents del pulvinar, que constitueixen les radiacions òptiques de Gratiolet; acaben en la regió calcarina del lòbul occipital.
  • ca  peduncle talàmic superior, n m
  • ca  peduncle talàmic mitjà, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Grup de fibres nervioses que surten de la part mediana del tàlem òptic, en particular del seu nucli extern, passen al segment lenticuloòptic de la càpsula interna, i van a parar, principalment, al lòbul parietal.
  • ca  peduncular, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Relatiu o pertanyent al peduncle.