Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  orofaringi -íngia, adj

Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

Definició
Relatiu o pertanyent a l'orofaringe.
  • ca  orofaringoscòpia, n f

Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Examen de l'orofaringe que es realitza amb l'ajut d'un abaixallengües.
  • ca  orofaringe, n f
  • ca  bucofaringe, n f sin. compl.
  • ca  orofarinx, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

Definició
Part mitjana de la faringe, entre el vel del paladar i la vora superior de l'epiglotis, que comunica per davant amb la cavitat bucal a través de l'istme de la gola.
  • ca  orolingual, adj

Odontoestomatologia

Definició
Relatiu o pertanyent a la boca i a la llengua alhora.
  • ca  oromaxil·lar, adj

Odontoestomatologia

Definició
Relatiu o pertanyent a la boca i al maxil·lar alhora.
  • ca  oronasal, adj

Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

Definició
Relatiu o pertanyent a la boca i al nas alhora.
  • ca  mal de muntanya, n m
  • ca  mal d'altura, n m sin. compl.
  • ca  malaltia d'Acosta, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de la puna, n f sin. compl.
  • ca  malaltia dels aviadors, n f sin. compl.
  • ca  oronosi, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Angiologia, Bioquímica i biologia molecular, Otorrinolaringologia

Definició
Estat morbós provocat per la disminució de la pressió atmosfèrica global i de les pressions parcials d'oxigen i vapor d'aigua (hipobària, hipòxica i sequedat), que apareix en l'ascens d'alta muntanya, associat amb el refredament progressiu. La hipobària produeix una descàrrega dels sins paranasals amb obstrucció de les fosses nasals i respiració bucal, i una distensió dels gasos del tub digestiu. La hipòxia provoca una hipersimpaticotomia reflexa, que es tradueix per taquicàrdia, taquipnea i insomni per crisis de dispnea nocturna degudes a aturades respiratòries momentànies. La sequedat produeix una set molt intensa, disfàgia i asteatosi (dispèpsia per hipersecreció i hipocinèsia, úlcera gàstrica), hemorràgia retinal, trombosi venosa, risc augmentat d'infart de miocardi i d'accident vascular cerebral. Una varietat peculiar n'és l'anomenat soroche.

Nota

  • La denominació malaltia de la puna correspon a la primera descripció del mal de muntanya, efectuada a l'altiplà andí per José de Acosta (1590).
  • La denominació oronosi prové de oro- i del grec nósos 'malaltia'.
  • ca  orocinasa, n f
  • ca  oroquinasa, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Enzim que activa la ptialina, produït per les glàndules bucals d'alguns animals.
  • ca  orquio-
  • ca  orqui- sin. compl.
  • ca  orquido- sin. compl.

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos, Urologia

Definició
Formes prefixades del mot grec órchis, que significa testicle.
  • ca  orquiàlgia, n f
  • ca  didimàlgia, n f sin. compl.
  • ca  didimodínia, n f sin. compl.
  • ca  orquiodínia, n f sin. compl.
  • es  orquialgia
  • fr  orchialgie
  • en  orchialgia

Ciències de la salut > Semiologia, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Urologia

Definició
Dolor al testicle, orquidínia.