Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  ornidazole, n m
  • es  ornidazol, n m
  • fr  ornidazole, n f
  • en  ornidazole, n

.FITXA REVISADA, Farmacologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Antibiòtic amebicida i tricomonicida, que actua provocant la formació de metabòlits intracel·lulars intermedis letals contra els microorganismes.

Nota

  • L'ornidazole s'ha assajat experimentalment en la malaltia de Cröhn després de la resecció del budell.

    La denominació ornidazole és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  ornipressina, n f
  • es  ornipresina
  • fr  ornipressine
  • en  ornipressin
  • CAS  3397-23-7

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
vasoconstrictor
  • ca  ornitina, n f
  • es  ornitina, n f
  • fr  ornithine, n f
  • en  ornithine, n
  • CAS  70-26-8

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs, Disciplines de suport > Química

Definició
Aminoàcid no essencial format a partir de l'arginina.
  • ca  ornitosi, n f

Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Malaltia infecciosa rara, produïda per bacteris del gènere Miyagawanella i transmesa per diversos ocells, com els coloms i les gallines, que no pertanyen al grup dels psitàcids (papagai, cotorra, lloro).

Nota

  • La denominació ornitosi està formada a partir del grec órnis órnithos 'ocell' i de -osi.
  • ca  ornoprostil, n m
  • es  ornoprostilo
  • fr  ornoprostil
  • en  ornoprostil
  • CAS  70667-26-4

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
antiulcerós
  • ca  oro-

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos, Odontoestomatologia

Definició
Forma prefixada del mot llatí os oris que significa boca.
  • ca  oro-

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos

Definició
Forma prefixada del mot grec óros, que significa muntanya.
  • ca  oroanal, adj

Gastroenterologia, Odontoestomatologia

Definició
Relatiu o pertanyent a la boca i a l'anus alhora.
  • ca  orocinasa, n f
  • ca  oroquinasa, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Enzim que activa la ptialina, produït per les glàndules bucals d'alguns animals.
  • ca  orofaringe, n f
  • ca  bucofaringe, n f sin. compl.
  • ca  orofarinx, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

Definició
Part mitjana de la faringe, entre el vel del paladar i la vora superior de l'epiglotis, que comunica per davant amb la cavitat bucal a través de l'istme de la gola.