Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  obturació, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Tancament d'un orifici o conducte per un cos estrany que s'hi ha introduït.
  • ca  obturar, v tr

Odontoestomatologia

Definició
Empastar una peça dentària corcada.
  • ca  obtusió, n f
  • es  obtusión
  • fr  obtusion
  • en  obtusion

Salut mental

Definició
Retard i dificultat en l'associació d'idees, amb una minva global de l'activitat intel·lectiva.
  • ca  occidor -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Que occeix o mata.
  • ca  occípit, n m
  • ca  occipici, n m sin. compl.
  • es  occipucio
  • fr  occiput
  • en  occiput

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Part inferoposterior del cap.

Nota

  • La denominació occipic es considera obsoleta.
  • ca  occípit, n m
  • ca  occipici, n m sin. compl.
  • es  occipucio
  • fr  occiput
  • en  occiput

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Part inferoposterior del cap.

Nota

  • La denominació occipic es considera obsoleta.
  • ca  occipital, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Relatiu o pertanyent a l'occípit.
  • ca  occipitalització, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Sinostosi de l'os occipital amb l'atles.
  • ca  occipitoanterior, adj

Ginecologia i obstetrícia

Definició
Dit de la presentació fetal en què l'occípit del fetus queda a la part anterior de la pelvis materna, en direcció al pubis.
  • ca  occipitoatlàntic -a, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Relatiu o pertanyent alhora a l'os occipital i a l'atles.