Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  obstrucció, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Acció d'obstruir o obstruir-se; l'efecte.
  • ca  estenosi aòrtica, n f
  • ca  obstrucció aòrtica, n f sin. compl.

Angiologia, Cardiologia

Definició
Estretor de l'orifici aòrtic o de la mateixa aorta.
  • ca  obstrucció biliar, n f

Gastroenterologia

Definició
Obstrucció del flux de la bilis (colèstasi) manifestada clínicament per una icterícia obstructiva. Es presenta en la coledocolitiasi, el carcinoma del cap de pàncrees, l'ampul·loma, el colangiocarcinoma, el tumor de Klatskin, etc.
  • ca  síndrome d'Ogilvie, n f
  • ca  dilatació aguda idiopàtica del còlon, n f sin. compl.
  • ca  ili colònic, n m sin. compl.
  • ca  obstrucció colònica falsa, n f sin. compl.
  • ca  pseudoobstrucció del còlon, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Piulachs-Hederich, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Piulachs-Hederich, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Gastroenterologia

Definició
Varietat de pseudooclusió intestinal, caracteritzada per una dilatació considerable del cec i del còlon dret, que hom observa en malalts vells i allitats, afectats d'una malaltia sistèmica o d'un traumatisme o d'una operació quirúrgica.

Nota

  • Va ser descrit per Pere Piulachs i Hermann Hederich, dos cirurgians de Barcelona, a l'Acta Médica Hispánica, el 1947, com a dilatació aguda del còlon, però en la literatura anglosaxona no es va conèixer fins que la va descriure també, en el British Journal of Surgery, el 1948, William Ogilvie, un cirurgià anglès nascut a Chile que, probablement desconeixent la publicació anterior, la va convertir en el terme més conegut avui en dia arreu del món.

    La malaltia de Hirscprung és l'epònim amb què es coneixen els seus sinònims: "megacòlon agangliònic", "megacòlon aganglionar" o "megacòlon congènit".
  • ca  obstrucció crònica de les artèries renals, n f

Angiologia, Nefrologia

Definició
Obstrucció de les artèries renals produïda per ateroesclerosi o fibrodisplàsia, que es manifesta clínicament per una hipertensió vasculorenal refractària al tractament mèdic, associada amb insuficiència renal crònica i progressiva.
  • ca  obstrucció de la vena cava inferior, n f

Angiologia

Definició
Oclusió de la vena cava inferior produïda per tromboflebitis ascendent, compressió extrínseca per tumor hepàtic, quist hidatídic de fetge, lòbul de Spieghel hipertrofiat, adenopatia, aneurisma de l'aorta abdominal, tumor renal, fibrosi retroperitoneal, tumor mediastínic o per malformació congènita de la vena cava inferior (membrana intraluminal), etc. Clínicament es manifesta en forma d'edema de les extremitats inferiors, edema de l'escrot o de la vulva i circulació complementària subcutània abdominal. Si hi ha trombosi de les venes renals apareix una síndrome nefròtica o una insuficiència renal aguda.
  • ca  obstrucció de la vena cava superior, n f

Angiologia

Definició
Oclusió de la vena cava superior produïda per càncer de pulmó, adenopaties mediastíniques, fibrosi mediastínica, aneurisma de l'aorta toràcica, tromboflebitis secundària a la implantació d'un catèter de Swan-Ganz, pericarditis constrictiva, etc. Es manifesta clínicament per un edema cianòtic de la cara, del coll, de la part superior del tòrax i de les extremitats superiors (edema d'esclavina), associat amb signes de congestió cerebral (cefalea, vertigen) i circulació complementària subcutània del tòrax i venes del cap i del coll dilatades.
  • ca  síndrome de Budd-Chiari, n f
  • ca  endoflebitis hepàtica obliterant, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Budd-Chiari, n f sin. compl.
  • ca  obstrucció de les venes suprahepàtiques, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Budd, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Chiari, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Chiari-Budd, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Angiologia

Definició
Trombosi de les venes suprahepàtiques de causa desconeguda en la meitat dels casos i associada, en l'altra meitat, amb neoplàsies, sobretot del fetge i del ronyó, sèpsia, tromboflebitis migrans, policitèmia, anèmia hemolítica, especialment l'hemoblobinúria paroxismal nocturna, diverses entitats clíniques d'hipercoagulabilitat (presència d'anticoagulant lúpic, dèficit d'antitrombina III, etc), ús prolongat d'anticonceptius orals. Clínicament es presenta de forma aguda, caracteritzada per dolor espàstic intens, vòmits, hepatomegàlia d'aparició sobtada, icterícia, ascites i insuficiència hepàtica aguda, encefalopatia i mort ràpida del malalt, a vegades amb ruptura de fetge i hemoperitoneu cataclísmic, o bé de forma crònica caracteritzada per una síndrome d'hipertensió portal, amb hepatosplenomegàlia, varices esofàgiques i ascites, a vegades amb embassament pleural serós o hemorràgic, i sovint associada amb trombosi de la vena cava inferior. El diagnòstic de certesa s'efectua mitjançant la gammagrafia hepàtica, l'ecografia i el cateterisme de les venes suprahepàtiques. Un signe gammagràfic i ecogràfic característic és la hipertròfia del lòbul caudat del fetge.
  • ca  obstrucció fecal, n f

Gastroenterologia

Definició
Oclusió intestinal produïda per la presència de fecalomes.
  • ca  obstrucció nasal, n f

Otorrinolaringologia

Definició
Trastorn consistent en la dificultat o en la impossibilitat de mantenir una respiració adequada a través de les cavitats nasals com a conseqüència de la reducció del diàmetre de les cavitats nasals o de la rinofaringe.