Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  neoantigen, n m
  • es  neoantígeno, n m
  • fr  néoantigène, n m
  • en  neoantigen, n

.FITXA REVISADA, Immunologia

Definició
Determinant antigènic que s'expressa, almenys aparentment, de nou a l'organisme.

Nota

  • Per exemple, els antígens tumorals, que són presents normalment en l'organisme, tot i que en quantitats negligibles.
  • ca  neoarsfenamina, n f
  • ca  neosalvarsan, n m sin. compl.

Farmacologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Disciplines de suport > Química

Definició
3,3'-diamino-4,4'-dihidroxiarsenobenzemetilen-sulfoxilat sòdic, arsenical orgànic, fàcilment oxidable, emprat anys enrere en el tractament de la sífilis.
  • ca  neoartrosi, n f

.FITXA MODIFICADA, Cirurgia > Cirurgia ortopèdica i traumatològica

Definició
Articulació artificial entre uns segments ossis realitzada quirúrgicament.
  • ca  neoartrosi, n f

Traumatologia i ortopèdia

Definició
Articulació anòmala entre dos ossos, per exemple la neoartrosi transversosacra o articulació entre una megaapòfisi transversa de la cinquena vèrtebra lumbar i la base del sacre.
  • ca  pseudoartrosi, n f
  • ca  articulació falsa, n f sin. compl.
  • ca  neoartrosi, n f sin. compl.

Anatomia, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Falsa articulació produïda per defecte de consolidació d'una fractura. El retard de consolidació consisteix en una prolongació anormal del temps de formació del call fracturari; és un procés, encara biològicament actiu, mentre que en la pseudoartrosi ja ha acabat l'evolució biològica. Generalment els extrems fracturaris queden units per un call fibrós, que proporciona una mobilitat anormal. Radiològicament s'observa un opercle esclerós que oblitera les cavitats medul·lars dels extrems ossis i una reacció periòstica excessiva, però inoperant.
  • ca  neobehaviorisme, n m

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Teoria segons la qual la matèria viva podria ésser originada per matèria inerta, biopoesi.
  • ca  neoblast, n m

Anatomia > Embriologia, Anatomia > Citologia

Definició
Cèl·lula d'origen mesodèrmic d'un organisme adult, que ha conservat els caràcters embrionaris.
  • ca  neoblàstic -a, adj

Anatomia > Embriologia, Anatomia > Citologia

Definició
Relatiu o pertanyent al neoblast; format per neoblasts.
  • ca  neoblàstic -a, adj

Anatomia > Histologia

Definició
Que té l'origen en un teixit nou o que forma part d'un teixit nou, neoplàstic.
  • ca  neocatarsi, n f

Salut mental, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Tractament psicoanalític que té per objecte desvetllar les vivències infantils.