Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  neissèria, n f

Microbiologia i patologia infecciosa, Otorrinolaringologia

Definició
Gènere de bacteris (Neisseria sp) de la família de les neisseriàcies, constituït per cèl·lules gramnegatives, típicament en forma de coc de 06,0-1,0 µ de diàmetre, que poden presentar-se individualment, però sovint formant diplococs. El seu metabolisme és oxidatiu; produeixen àcid a partir de glúcids mitjançant un procés oxidatiu, no fermentatiu. Moltes espècies es troben habitualment com a comensals en les membranes mucoses de la nasofaringe i l'orofaringe dels mamífers. Només N. gonorrhoeae i N. meningitidis són patògenes. Poden presentar moviments espasmòdics i, en algunes espècies, les fímbries poden anar associades amb patogenicitat.

Nota

  • La denominació neissèria prové del nom d'Albert Neisser, bacteriòleg alemany.
  • ca  neissèria, n f

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Microorganisme del gènere neissèria.

Nota

  • La denominació neissèria prové del nom d'Albert Neisser, bacteriòleg alemany.
  • ca  neissèria catarral, n f

Microbiologia i patologia infecciosa, Otorrinolaringologia

Definició
Abans classificada com N. catarrhalis. Antic nom de Moraxella (Branhamella) catarrhalis.
  • ca  neissèria de la gonorrea, n f

Microbiologia i patologia infecciosa, Ginecologia i obstetrícia, Oftalmologia, Urologia

Definició
(N. gonorrhoeae) Agent causal de la gonorrea en els humans. Els nadons poden contreure una oftàlmia neonatal per contagi de la mare durant el part. La identificació pot fer-se mitjançant proves serològiques, que no requereixen cultius axènics. Moltes soques han desenvolupat resistència a penicilines i tetraciclines, que eren molt efectives.
  • ca  neissèria de la meningitis, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Ginecologia i obstetrícia, Otorrinolaringologia

Definició
(N. meningitidis) Agent causal de la meningitis cerebroespinal epidèmica. Es troba freqüentment a l'orofaringe i la nasofaringe de portadors asimptomàtics. La colonització per meningococs pot mantenir-se des d'unes poques setmanes fins a alguns mesos. Atès que el bacteri no sobreviu gaire temps fora dels hostes humans i que no té un hoste alternatiu, la transmissió es fa per contacte directe amb secrecions respiratòries infectades o per aerosols respiratoris. Des de l'orofaringe i la nasofaringe, els meningococs poden disseminar-se i causar meningococcèmia i meningitis (que pot anar acompanyada de meningococcèmia). La transmissió sexual dels meningococs pot causar infeccions del tracte genital en dones i en homes homosexuals. Algunes soques poden causar artritis i, ocasionalment, conjuntivitis purulenta, sinusitis, endocarditis i pneumònia primària.
  • ca  neissèria flavescent, n f
  • nc  Neisseria flavescens

Ciències de la salut > Semiologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Neissèria que no produeix àcid a partir d'hidrats de carboni.

Nota

  • Només s'ha aïllat una vegada, associada a un brot de meningitis.
  • ca  neisseriàcia, n f

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Microorganisme de la família de les neisseriàcies.
  • ca  neisseriàcies, n f pl

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Família de bacteris gramnegatius aerobis i quimiorganòtrofs, de forma bacil·lar o coccàcia, molts dels quals són paràsits o patògens d'animals de sang calenta, incloent-hi els humans. La majoria són immòbils, però alguns presenten moviments espasmòdics. Comprèn els gèneres acinetobàcter, kingel·la, moraxel·la i neissèria.
  • ca  neisseriosi, n f

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Infecció de l'organisme per gèrmens del gènere neissèria i, especialment, infecció gonocòccica.
  • ca  néixer, v intr
  • es  nacer
  • fr  naître
  • en  born

Ginecologia i obstetrícia

Definició
Sortir, un fetus viable, del claustre matern.