Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  moviment sincinètic, n m

Anatomia, Neurologia

Definició
Cadascun dels petits moviments inconscients que acompanyen els moviments voluntaris majors, com ara els moviments facials que acompanyen els esforços musculars violents.
  • ca  vermiculació, n f
  • ca  moviment vermicular, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definició
Moviment semblant al dels cucs.

El provoca, per exemple, la contracció successiva de les fibres musculars dels budells.
  • ca  moviment vibràtil, n m
  • ca  moviment ciliar, n m sin. compl.

Anatomia > Citologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Moviment rítmic dels cilis de les cèl·lules epitelials, o dels flagels de certs microorganismes, mitjançant el qual s'afavoreix la translació de les partícules dipositades en la superfície de la membrana epitelial, o la translació del microorganisme.
  • ca  moviments oculars ràpids, n m pl
  • ca  MOR, n m pl sigla
  • ca  REM, n m pl sigla
  • es  movimientos oculares rápidos, n m pl
  • es  MOR, n m pl sigla
  • es  REM, n m pl sigla
  • fr  mouvements oculaires rapides, n m pl
  • fr  REM, n m pl sigla
  • en  rapid eye movements, n pl
  • en  REM, n pl sigla

.FITXA REVISADA, Neurologia

Definició
Moviments ràpids dels ulls, en tots els sentits i direccions, que tenen lloc durant el període de son REM i que es presenten sovint en salves.
  • ca  caputxina, n f
  • ca  bequera, n f sin. compl.
  • ca  herba llaguera, n f sin. compl.
  • ca  herba llarguera, n f sin. compl.
  • ca  llaguera, n f sin. compl.
  • ca  movitort, n m sin. compl.
  • ca  movitort d'Índies, n m sin. compl.
  • nc  Tropeolum majus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia anual o perenne, de la família de les tropeolàcies, de tija enfiladissa o erecta, de 30 cm a 3 m d'alçària, originària del Perú i molt conreada en jardineria. Tota la planta, en infusió o en tintura, ha estat emprada contra les afeccions respiratòries i urinàries i com a emmenagoga. Com a ús extern, també ha estat usada contra la caiguda dels cabells.
  • ca  movitort bord, n m
  • ca  banya de cérvol, n f sin. compl.
  • ca  cervellina, n f sin. compl.
  • ca  cervina, n f sin. compl.
  • ca  herba de sang, n f sin. compl.
  • nc  Coronopus squamatus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcies biennal de la família de les crucíferes, que es troba en contrades marítimes, principalment als deltes i a les àrees d'aiguamolls litorals, d'arreu dels Països Catalans. Les tiges i les fulles, que es cullen quan la planta és a punt de florir o ja és florida o bé té els fruits madurs, en amanides, tenen propietats antiescorbútiques.
  • ca  creixen, n m
  • ca  créixem, n m sin. compl.
  • ca  créixens, n m pl sin. compl.
  • ca  morritort d'aigua, n m sin. compl.
  • ca  movitort d'aigua, n m sin. compl.
  • es  berro
  • es  mastuerzo asiático
  • fr  cresson
  • en  cress
  • nc  Nasturtium officinale

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta perenne, de la família de les crucíferes, que viu als rierols, fonts i corrents d'aigua neta. Les tiges i les fulles administrades fresques o en decocció han estat emprades contra afeccions reumàtiques i de les vies respiratòries i també com a diürètiques. En ús extern, el suc aplicat als cabells li ha estat atribuït la propietat d'evitar-ne la caiguda. També ha estat usat com a antídot del tabac. És ric en vitamina C.
  • ca  caputxina, n f
  • ca  bequera, n f sin. compl.
  • ca  herba llaguera, n f sin. compl.
  • ca  herba llarguera, n f sin. compl.
  • ca  llaguera, n f sin. compl.
  • ca  movitort, n m sin. compl.
  • ca  movitort d'Índies, n m sin. compl.
  • nc  Tropeolum majus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia anual o perenne, de la família de les tropeolàcies, de tija enfiladissa o erecta, de 30 cm a 3 m d'alçària, originària del Perú i molt conreada en jardineria. Tota la planta, en infusió o en tintura, ha estat emprada contra les afeccions respiratòries i urinàries i com a emmenagoga. Com a ús extern, també ha estat usada contra la caiguda dels cabells.
  • ca  movitort salvatge, n m
  • ca  herba arenera, n f sin. compl.
  • ca  herba de la fluxió, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal de queixal, n f sin. compl.
  • ca  movitort de fulla ampla, n m sin. compl.
  • nc  Lepidium latifolium

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne de la família de les crucíferes, alta de 50 a 130 cm, present en rierols i lloc humits dels Pirineus i comarques del litoral del Principat i també a Mallorca i Menorca. Tota la planta que es cull quan és a punt de florir o ja és florida o té els fruits madurs, i l'arrel cap a finals d'estiu o a principis de la tardor, fresca o en infusió, ha estat emprada com a aperitiu, digestiva, antiescorbútica i diürètica. Com a ús extern, en rentades, també ha estat usada en afeccions vaginals. Les fulles aixafades, aplicades com a cataplasma, també foren utilitzades per combatre el mal de queixal i la ciàtica.
  • ca  movitort salvatge, n m
  • ca  herba arenera, n f sin. compl.
  • ca  herba de la fluxió, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal de queixal, n f sin. compl.
  • ca  movitort de fulla ampla, n m sin. compl.
  • nc  Lepidium latifolium

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne de la família de les crucíferes, alta de 50 a 130 cm, present en rierols i lloc humits dels Pirineus i comarques del litoral del Principat i també a Mallorca i Menorca. Tota la planta que es cull quan és a punt de florir o ja és florida o té els fruits madurs, i l'arrel cap a finals d'estiu o a principis de la tardor, fresca o en infusió, ha estat emprada com a aperitiu, digestiva, antiescorbútica i diürètica. Com a ús extern, en rentades, també ha estat usada en afeccions vaginals. Les fulles aixafades, aplicades com a cataplasma, també foren utilitzades per combatre el mal de queixal i la ciàtica.