moviment sincinètic
moviment sincinètic
Anatomia, Neurologia
-
ca
moviment sincinètic,
n m
Anatomia, Neurologia
Definición
Cadascun dels petits moviments inconscients que acompanyen els moviments voluntaris majors, com ara els moviments facials que acompanyen els esforços musculars violents.
moviment vermicular
moviment vermicular
Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia
-
ca
vermiculació,
n f
-
ca
moviment vermicular,
n m sin. compl.
Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia
Definición
Moviment semblant al dels cucs.
El provoca, per exemple, la contracció successiva de les fibres musculars dels budells.
moviment vibràtil
moviment vibràtil
Anatomia > Citologia, Microbiologia i patologia infecciosa
-
ca
moviment vibràtil,
n m
-
ca
moviment ciliar,
n m sin. compl.
Anatomia > Citologia, Microbiologia i patologia infecciosa
Definición
Moviment rítmic dels cilis de les cèl·lules epitelials, o dels flagels de certs microorganismes, mitjançant el qual s'afavoreix la translació de les partícules dipositades en la superfície de la membrana epitelial, o la translació del microorganisme.
moviments oculars ràpids
moviments oculars ràpids
.FITXA REVISADA, Neurologia
-
ca
moviments oculars ràpids,
n m pl
-
ca
MOR,
n m pl sigla
-
ca
REM,
n m pl sigla
-
es
movimientos oculares rápidos,
n m pl
-
es
MOR,
n m pl sigla
-
es
REM,
n m pl sigla
-
fr
mouvements oculaires rapides,
n m pl
-
fr
REM,
n m pl sigla
-
en
rapid eye movements,
n pl
-
en
REM,
n pl sigla
.FITXA REVISADA, Neurologia
Definición
Moviments ràpids dels ulls, en tots els sentits i direccions, que tenen lloc durant el període de son REM i que es presenten sovint en salves.
movitort
movitort
.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
-
ca
caputxina,
n f
-
ca
bequera,
n f sin. compl.
-
ca
herba llaguera,
n f sin. compl.
-
ca
herba llarguera,
n f sin. compl.
-
ca
llaguera,
n f sin. compl.
-
ca
movitort,
n m sin. compl.
-
ca
movitort d'Índies,
n m sin. compl.
-
nc
Tropeolum majus
.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
Definición
Planta herbàcia anual o perenne, de la família de les tropeolàcies, de tija enfiladissa o erecta, de 30 cm a 3 m d'alçària, originària del Perú i molt conreada en jardineria. Tota la planta, en infusió o en tintura, ha estat emprada contra les afeccions respiratòries i urinàries i com a emmenagoga. Com a ús extern, també ha estat usada contra la caiguda dels cabells.
movitort bord
movitort bord
.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
-
ca
movitort bord,
n m
-
ca
banya de cérvol,
n f sin. compl.
-
ca
cervellina,
n f sin. compl.
-
ca
cervina,
n f sin. compl.
-
ca
herba de sang,
n f sin. compl.
-
nc
Coronopus squamatus
.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
Definición
Planta herbàcies biennal de la família de les crucíferes, que es troba en contrades marítimes, principalment als deltes i a les àrees d'aiguamolls litorals, d'arreu dels Països Catalans. Les tiges i les fulles, que es cullen quan la planta és a punt de florir o ja és florida o bé té els fruits madurs, en amanides, tenen propietats antiescorbútiques.
movitort d'aigua
movitort d'aigua
.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
-
ca
creixen,
n m
-
ca
créixem,
n m sin. compl.
-
ca
créixens,
n m pl sin. compl.
-
ca
morritort d'aigua,
n m sin. compl.
-
ca
movitort d'aigua,
n m sin. compl.
-
es
berro
-
es
mastuerzo asiático
-
fr
cresson
-
en
cress
-
nc
Nasturtium officinale
.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
Definición
Planta perenne, de la família de les crucíferes, que viu als rierols, fonts i corrents d'aigua neta. Les tiges i les fulles administrades fresques o en decocció han estat emprades contra afeccions reumàtiques i de les vies respiratòries i també com a diürètiques. En ús extern, el suc aplicat als cabells li ha estat atribuït la propietat d'evitar-ne la caiguda. També ha estat usat com a antídot del tabac. És ric en vitamina C.
movitort d'Índies
movitort d'Índies
.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
-
ca
caputxina,
n f
-
ca
bequera,
n f sin. compl.
-
ca
herba llaguera,
n f sin. compl.
-
ca
herba llarguera,
n f sin. compl.
-
ca
llaguera,
n f sin. compl.
-
ca
movitort,
n m sin. compl.
-
ca
movitort d'Índies,
n m sin. compl.
-
nc
Tropeolum majus
.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
Definición
Planta herbàcia anual o perenne, de la família de les tropeolàcies, de tija enfiladissa o erecta, de 30 cm a 3 m d'alçària, originària del Perú i molt conreada en jardineria. Tota la planta, en infusió o en tintura, ha estat emprada contra les afeccions respiratòries i urinàries i com a emmenagoga. Com a ús extern, també ha estat usada contra la caiguda dels cabells.
movitort de fulla ampla
movitort de fulla ampla
.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
-
ca
movitort salvatge,
n m
-
ca
herba arenera,
n f sin. compl.
-
ca
herba de la fluxió,
n f sin. compl.
-
ca
herba del mal de queixal,
n f sin. compl.
-
ca
movitort de fulla ampla,
n m sin. compl.
-
nc
Lepidium latifolium
.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
Definición
Planta herbàcia perenne de la família de les crucíferes, alta de 50 a 130 cm, present en rierols i lloc humits dels Pirineus i comarques del litoral del Principat i també a Mallorca i Menorca. Tota la planta que es cull quan és a punt de florir o ja és florida o té els fruits madurs, i l'arrel cap a finals d'estiu o a principis de la tardor, fresca o en infusió, ha estat emprada com a aperitiu, digestiva, antiescorbútica i diürètica. Com a ús extern, en rentades, també ha estat usada en afeccions vaginals. Les fulles aixafades, aplicades com a cataplasma, també foren utilitzades per combatre el mal de queixal i la ciàtica.
movitort salvatge
movitort salvatge
.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
-
ca
movitort salvatge,
n m
-
ca
herba arenera,
n f sin. compl.
-
ca
herba de la fluxió,
n f sin. compl.
-
ca
herba del mal de queixal,
n f sin. compl.
-
ca
movitort de fulla ampla,
n m sin. compl.
-
nc
Lepidium latifolium
.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
Definición
Planta herbàcia perenne de la família de les crucíferes, alta de 50 a 130 cm, present en rierols i lloc humits dels Pirineus i comarques del litoral del Principat i també a Mallorca i Menorca. Tota la planta que es cull quan és a punt de florir o ja és florida o té els fruits madurs, i l'arrel cap a finals d'estiu o a principis de la tardor, fresca o en infusió, ha estat emprada com a aperitiu, digestiva, antiescorbútica i diürètica. Com a ús extern, en rentades, també ha estat usada en afeccions vaginals. Les fulles aixafades, aplicades com a cataplasma, també foren utilitzades per combatre el mal de queixal i la ciàtica.
