Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  tricosporosi, n f
  • ca  malaltia de Beigel, n f sin. compl.
  • ca  piedra, n f sin. compl.
  • ca  tinya nodosa, n f sin. compl.
  • ca  tricomicosi vulgar, n f sin. compl.
  • ca  tricospòria, n f sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Infecció micòtica superficial caracteritzada per l'aparició en cabells, celles, pestanyes i barba d'unes formacions arenoses, de la grandària de la cabota d'una agulla de cap. Són nodes durs, rodons o ovoides, distribuïts irregularment al llarg de la tija del pèl. També es coneix comunament pel mot castellà piedra. Hom en distingeix dues varietats: la piedra negra, produïda pel fong Piedraia hortai, més freqüent a les regions tropicals, especialment Colòmbia i el Brasil; i la piedra blanca, originada pel fong Trichosporum cutaneum (T. beigelii), que es presenta amb més freqüència en zones de clima temperat.

Nota

  • La denominació piedra és un castellanisme.
  • La denominació tricospòria es considera obsoleta.
  • ca  espondilitis anquilosant, n f
  • ca  espondiloartritis anquilopoètica, n f sin. compl.
  • ca  espondiloartritis anquilosant, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Bekhterev, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Marie-Strümpell, n f sin. compl.
  • es  espondilitis anquilosante, n f
  • fr  spondylite ankylosante, n f
  • en  ankylosing spondylitis, n

.FITXA MODIFICADA, Immunologia

Definició
Malaltia inflamatòria de probable causa autoimmunitària, que afecta l'esquelet axial i sovint les articulacions perifèriques i les estructures extraarticulars.

Nota

  • L'espondilitis anquilosant s'associa amb la presència de l'antigen HLA-B27.
  • ca  mania de Bell, n f
  • ca  malaltia de Bell, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Neurologia, Salut mental > Psiquiatria

Definició
Deliri agut.
  • ca  paràlisi facial perifèrica, n f
  • ca  malaltia de Bell, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica, Neurologia

Definició
Pèrdua de la motilitat voluntària i reflexa de tots els músculs innervats pel nervi facial d'un costat de la cara, deguda a lesions situades en el trajecte perifèric del nervi, a partir del seu nucli d'origen, associada amb alteracions de les secrecions lacrimal i salival i de la sensibilitat gustativa, depenent de la regió del nervi lesionada. La semiologia més característica és la corresponent a la paràlisi de Bell, que correspon a una lesió situada per sota del forat estilomastoidal. Si la lesió recau entre la sortida de la corda del timpà i el nervi del múscul de l'estrep, s'hi afegeix agèusia dels dos terços anteriors de la llengua del mateix costat que el de la paràlisi, i hiposialosi de la glàndula submaxil·lar corresponent. Si la lesió resideix entre el nervi del múscul de l'estrep i el gangli geniculat, la semiologia és la de les dues varietats anteriors, amb l'afegitó de la hiperacúsia dolorosa (paràlisi de l'estrep i manca de tensió de la membrana timpànica). Si la lesió està situada entre el gangli geniculat i el conducte auditiu intern, a part de la paràlisi facial, disminueixen les secrecions salival i lacrimal, amb conservació de la sensibilitat gustativa. Si la lesió radica entre el conducte auditiu intern i l'origen aparent del nervi hi ha paràlisi facial amb conservació del sentit del gust i disminució de les secrecions salival i lacrimal, associada sovint amb la paràlisi d'altres parells cranials adjacents (neuràlgia del trigemin). La forma clínica més freqüent és la paràlisi de Bell, de causa desconeguda. D'entre les causes conegudes més habituals, cal destacar els tumors de paròtide, les fractures de crani (paràlisi facial del nadó per l'aplicació de fòrceps), el colesteatoma, la malaltia de Paget de l'os temporal, el neurinoma de l'angle pontocerebel·lós, la síndrome de Ramsay-Hunt (herpes zòster del gangli geniculat), les meningitis de la base del crani, etc). La paràlisi facial bilateral pot presentar-se en la síndrome de Guillain-Barré, la mononucleosi infecciosa, la sarcoïdosi (síndrome de Heerfordt), les leucèmies, la síndrome de Möbius, etc. En la síndrome de Melkersson-Rosenthal, la paràlisi facial pot ésser unilateral o, a vegades, bilateral. La paràlisi facial perifèrica d'origen nuclear s'observa en el curs de l'encefalitis letàrgica epidèmica, en les formes bulboprotuberancials de la poliomielitis i en l'esclerosi lateral amiotròfica, i s'acompanya d'afectació del nucli del motor ocular extern i del nucli del trigemin.
  • ca  malaltia de Beltrami, n f
  • ca  melanodòncia infantil, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Odontoestomatologia, Pediatria

Definició
Melanodòncia infantil: aparició, durant el primer any de vida, de taques brunenques a les dents, que més endavant s'ennegreixen i cauen prematurament; la segona dentició és normal.
  • ca  mieloma de Bence Jones, n m
  • ca  malaltia de Bence Jones, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de les cadenes lleugeres, n f sin. compl.

Anatomia patològica, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

Definició
Mieloma múltiple en el qual les cèl·lules tumorals només secreten la proteïna de Bence Jones, cadenes lleugeres de globulina gamma de les quals n'han estat descrits dos tipus (L I o kappa i L II o lambda). Provoca amiloïdosi i afectació renal.
  • ca  malaltia de Bennett, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Malalties i síndromes, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Anèmia amb eritroblastosi, esplenohepatomegàlia, osteoporosi i esteatorrea.
  • ca  hialitis asteroide, n f
  • ca  hialitis estrellada, n f sin. compl.
  • ca  hialosi asteroide, n f sin. compl.
  • ca  hialosi estrellada, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Benson, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Oftalmologia

Definició
Malaltia ocular, pròpia dels vells, generalment unilateral, caracteritzada per la formació d'unes petites concrecions estrellades, riques en calci, en el cos vitri, visibles oftalmoscòpicament. La visió no en resulta afectada en la majoria dels casos.
  • ca  glomerulonefritis idiopàtica per IgA, n f
  • ca  malaltia de Berger, n f sin. compl.
  • ca  nefropatia per immunoglobulina A, n f sin. compl.
  • es  enfermedad de Berger, n f
  • es  glomerulonefritis por IgA, n f
  • es  nefropatía por IgA, n f
  • fr  glomérulonéphrite avec dépôts d'IgA, n f
  • fr  maladie de Berger, n f
  • en  Berger disease, n
  • en  IgA glomerulonephritis, n
  • en  IgA nephropathy, n

.FITXA MODIFICADA, Immunologia

Definició
Glomerulonefritis crònica caracteritzada per dipòsits d'IgA en el teixit mesangial del glomèrul renal.
  • ca  corea histèrica, n f
  • ca  corea de Bergeron, n f sin. compl.
  • ca  corea major, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Begbie, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Bergeron, n f sin. compl.
  • ca  tic de Joffroy, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental

Definició
Nom donat als símptomes de conversió, en forma de moviments coreics, que es poden presentar en la neurosi histèrica.