Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  meroblàstic -a, adj

Anatomia > Embriologia, Anatomia > Citologia, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Que només és subjecte de divisió una part; dit especialment d'ous rics en vitel, la segmentació dels quals es fa parcialment.
  • ca  hèrnia crural, n f
  • ca  enteromerocele, n f sin. compl.
  • ca  femorocele, n f sin. compl.
  • ca  hèrnia crural interna, n f sin. compl.
  • ca  hèrnia femoral, n f sin. compl.
  • ca  merocele, n f sin. compl.

Anatomia patològica, Gastroenterologia

Definició
Hèrnia que surt per l'orifici crural, o sigui, entre el lligament de Gimbernat per dins, la vena femoral per fora, l'arc crural per sobre i el lligament de Cooper per sota; és més freqüent en la dona.

Nota

  • La denominació hèrnia femoral s'usa especialment en la terminologia anglosaxona.
  • La denominació merocele es considera obsoleta.
  • ca  merocoxàlgia, n f

Anatomia, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació

Definició
Dolor a la cuixa i a l'anca.
  • ca  merocrí -ina, adj
  • es  merocrino
  • en  merocrine

Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia, Odontoestomatologia

Definició
Que secreta parcialment; oposat a holocrí. Dit de les glàndules en què una part de les cèl·lules secretores roman intacta al llarg del procés de formació i descàrrega dels productes de secreció; és el cas de les glàndules salivals i pancreàtiques.

Nota

  • La denominació merocrí -ina està formada a partir de mero- 'part' i del grec kríno 'separar'.
  • ca  merodiastòlic -a, adj

Cardiologia

Definició
Que només ocupa una part de la diàstole.
  • ca  merergàsia, n f
  • ca  meroergàsia, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Salut mental

Definició
Terme introduït per Meyer, que indica un trastorn parcial de la personalitat, caracteritzat per inestabilitat emocional i ansietat. És oposat a holergàsia.

Nota

  • La denominació merergàsia està formada a partir de mer- 'part' i del grec ergasía 'treball'.
  • ca  merogàmia, n f
  • ca  microgàmia, n f sin. compl.

Anatomia > Citologia

Definició
Conjugació o fusió de gàmetes més petits que els de les cèl·lules somàtiques normals.
Conjugació de microgàmetes. ((microgàmia))
  • ca  merogàstrula, n f

Anatomia > Embriologia, Anatomia > Citologia, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Gàstrula d'un ou meroblàstic.
  • ca  merogènesi, n f

Anatomia > Citologia, Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definició
Reproducció per segmentació.
  • ca  merogònia, n f

Anatomia > Citologia, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Fecundació, bé d'un òvul anucleat, bé d'una porció de citoplasma ovular, per un gàmeta masculí. Genera individus haploides.