Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  mercaptamina, n f
  • es  mercaptamina, n f
  • fr  mercaptamine, n f
  • en  mercaptamine, n
  • CAS  60-23-1

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs, Disciplines de suport > Química

Definició
Fàrmac equivalent al clorhidrat de cisteamina/fosfocisteamina.

Nota

  • La denominació mercaptamina és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  mercapto-

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos, Disciplines de suport > Química

Definició
Prefix que indica la presència del gup -SH.
  • ca  6-mercaptopurina, n f
  • ca  6-MP, n f sigla
  • es  6-mercaptopurina, n f
  • es  6-MP, n f sigla
  • fr  6-mercaptopurine, n f
  • fr  6-MP, n f sigla
  • en  6-mercaptopurine, n
  • en  6-MP, n sigla

.FITXA MODIFICADA, Immunologia

Definició
Fàrmac antibiòtic i citostàtic, derivat de la purina, emprat com a immunosupressor.
  • ca  mercaptopurina, n f
  • es  mercaptopurina
  • fr  mercaptopurine
  • en  mercaptopurine
  • CAS  50-44-2

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
antineoplàstic
  • ca  merbromina, n f
  • ca  mercromina, n f sin. compl.
  • ca  mercurocrom, n m sin. compl.
  • es  merbromina, n f
  • fr  merbromine, n f
  • en  merbromin, n
  • CAS  129-16-8

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs, Microbiologia i patologia infecciosa, Disciplines de suport > Química

Definició
Sal disòdica de la dibromohidroximercurifluoresceïna.

Nota

  • Les solucions de la merbromina, d'un color vermell característic, són emprades com a antisèptic en petites ferides, en substitució de la tintura de iode.

    La denominació mercromina és la denominació corrent de la merbromina. La denominació mercurocrom és el nom registrat de la merbromina.
  • ca  mersalil, n m
  • ca  mercuramida, n f sin. compl.

Farmacologia, Hematologia i hemoteràpia, Nefrologia, Disciplines de suport > Química

Definició
Diürètic mercurial de fórmula C13H16HgNNaO6. És emprat sovint en combinació amb la teofil·lina en el tractament de l'edema secundari a afeccions cardíaques, renals o hepàtiques.

Nota

  • Mersalil és denominació comuna internacional.
  • ca  mercuri, n m
  • ca  hidrargir, n m sin. compl.
  • es  mercurio
  • fr  mercure
  • en  mercury
  • sbl  Hg

Farmacologia, Odontoestomatologia, Disciplines de suport > Química

Definició
Element metàl·lic pertanyent al grup II B de la taula periòdica, situat entre l'or i el tal·li. És líquid a la temperatura ambient i d'un color blanc d'argent, per la qual cosa, i també a causa de la seva mobilitat, és anomenat argent viu. El seu símbol és Hg (del nom llatí hydrargyrum), el seu nombre atòmic 80 i la massa atòmica 200,59. La seva densitat a 20°C és de 13,546 g/ml. El mineral de mercuri més important és el cinabri (HgS). Nombrosos metalls es dissolen en el mercuri i formen les anomenades amalgames. El mercuri i els seus composts són tòxics; llurs vapors penetren a través de tota la superfície del cos. Dels seus composts, en uns actua amb un nombre d'oxidació de +2 (els mercúrics) i en altres amb el grau de +1 (els mercurosos). Tant el mercuri com les seves sals han estat emprats en terapèutica com a purgants, com a antiinflamatoris, com a antisifilítics, antisèptics intestinals, desinfectants i astringents, bé que, a causa de llur toxicitat, llur ús ha disminuït considerablement. Avui, el mercuri és emprat sobretot en la fabricació de termòmetres, baròmetres, manòmetres, làmpades elèctriques de descàrrega, etc.
  • ca  manaca, n f
  • ca  mercuri vegetal, n m sin. compl.
  • nc  Brunfelsia hopeana
  • nc  Franciscea uniflora

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta solanàcia, originària del Brasil i les Antilles, l'arrel de la qual era emprada antigament en el tractament de la gota, el reumatisme i la sífilis. Conté diversos alcaloides (manacina, esculetina) i una substància fluorescent probablement idèntica a l'àcid gelsèmic.
  • ca  mercurial, n f

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Gènere de plantes herbàcies (Mercurialis sp), de la família de les euforbiàcies, una de les quals, M. annua (també anomenada mercuri francès), havia estat emprada com a diürètic i antisifilític.
  • ca  mercurial, adj

Farmacologia, Disciplines de suport > Química

Definició
Dit dels composts de mercuri emprats medicinalment.