Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  anquiloglòssia, n f
  • ca  llengua frenada, n f sin. compl.
  • es  anquiloglosia
  • fr  ankyloglosse
  • en  ankyloglossia
  • en  tongue-tie

Odontoestomatologia

Definició
Curtedat anormal del fre de la llengua que li limita els moviments.
  • ca  llengua llisa, n f
  • ca  llengua calba, n f sin. compl.
  • ca  llengua envernissada, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia patològica, Odontoestomatologia

Definició
Llengua molt vermella, brillant, de superfície uniforme, despapil·lada, deguda a atròfia de la seva mucosa, característica de la glossitis atròfica crònica.
  • ca  llengua magenta, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Odontoestomatologia

Definició
Llengua llisa, seca, atròfica, de color vermell porpra, que s'observa en el dèficit de riboflavina.
  • ca  espina de Spix, n f
  • ca  llengua mandibular, n f sin. compl.
  • ca  llengüeta mandibular, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Petita eminència triangular de la cara interna de les branques del maxil·lar inferior, situada davant i a sota de l'orifici superior del conducte dental, en la qual s'insereix el lligament esfenomaxil·lar.
  • ca  llengua musculosa, n f
  • en  beefy tongue

Anatomia patològica, Odontoestomatologia

Definició
Glossitis eritematosa i atròfica, caracteritzada per ulceracions vermelles i irregulars sobre la superfície dorsal de la llengua.
  • ca  llengua escrotal, n f
  • ca  llengua acanalada, n f sin. compl.
  • ca  llengua arrugada, n f sin. compl.
  • ca  llengua de cocodril, n f sin. compl.
  • ca  llengua dividida, n f sin. compl.
  • ca  llengua fissurada, n f sin. compl.
  • ca  llengua nervada, n f sin. compl.
  • ca  llengua plegada, n f sin. compl.
  • ca  llengua solcada, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia, Odontoestomatologia

Definició
Anomalia congènita de la llengua, caracteritzada per la presència en el seu dors d'una sèrie de plecs, separats per solcs profunds, que li donen l'aparença de la pell de l'escrot.

La disposició dels solcs adopta dues modalitats: en l'una hi ha un solc longitudinal medià i solcs secundaris disposats obliquament (llengua foliàcia); en l'altra, els solcs es disposen desordenadament, guarden una certa simetria i recorden la disposició de les circumvolucions cerebrals (llengua cerebriforme).

Es veu sovint en els malalts amb síndrome de Down i és un dels signes de la tríada simptomàtica de la síndrome de Melkersson-Rosenthal.
  • ca  llengua escrotal, n f
  • ca  llengua acanalada, n f sin. compl.
  • ca  llengua arrugada, n f sin. compl.
  • ca  llengua de cocodril, n f sin. compl.
  • ca  llengua dividida, n f sin. compl.
  • ca  llengua fissurada, n f sin. compl.
  • ca  llengua nervada, n f sin. compl.
  • ca  llengua plegada, n f sin. compl.
  • ca  llengua solcada, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia, Odontoestomatologia

Definició
Anomalia congènita de la llengua, caracteritzada per la presència en el seu dors d'una sèrie de plecs, separats per solcs profunds, que li donen l'aparença de la pell de l'escrot.

La disposició dels solcs adopta dues modalitats: en l'una hi ha un solc longitudinal medià i solcs secundaris disposats obliquament (llengua foliàcia); en l'altra, els solcs es disposen desordenadament, guarden una certa simetria i recorden la disposició de les circumvolucions cerebrals (llengua cerebriforme).

Es veu sovint en els malalts amb síndrome de Down i és un dels signes de la tríada simptomàtica de la síndrome de Melkersson-Rosenthal.
  • ca  llengua puntejada, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia, Odontoestomatologia

Definició
Llengua en què cada papil·la és coberta, per separat, d'un dipòsit blanquinós.
  • ca  glossodínia, n f
  • ca  glossàlgia, n f sin. compl.
  • ca  glossopirosi, n f sin. compl.
  • ca  llengua ardent, n f sin. compl.
  • ca  llengua roent, n f sin. compl.
  • en  burning tongue

Ciències de la salut > Semiologia, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Odontoestomatologia

Definició
Dolor a la llengua amb sensació de cremor, associat a vegades amb envermelliment inflamatori lleuger, produït per causes molt diverses: trastorns psíquics (depressió, glossomania, cancerofòbia), alteracions locals (llengua geogràfica, llengua escrotal, liquen pla atròfic, al·lèrgia de contacte a les pròtesis dentals, als dentrificis o als col·lutoris bucals, presència de carrall, hàbit de xuclar fruites cítriques o caramels o de mastegar xiclet) i malalties generals (anèmia perniciosa, síndrome de Plummer-Vinson, pel·lagra).
  • ca  llengua saburral, n f
  • ca  llengua blanca, n f sin. compl.
  • ca  llengua bruta, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Odontoestomatologia

Definició
Llengua recoberta d'una capa de saburra. Popularment anomenada llengua bruta o blanca.