Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  llemener -a, adj

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Relatiu o pertanyent a la llémena.
  • ca  llemenós -osa, adj

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Ple de llémenes.
  • ca  llengua, n f
  • es  lengua
  • fr  langue
  • en  tongue

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Qualsevol estructura que tingui una forma similar a la de la llengua.
  • ca  llengua escrotal, n f
  • ca  llengua acanalada, n f sin. compl.
  • ca  llengua arrugada, n f sin. compl.
  • ca  llengua de cocodril, n f sin. compl.
  • ca  llengua dividida, n f sin. compl.
  • ca  llengua fissurada, n f sin. compl.
  • ca  llengua nervada, n f sin. compl.
  • ca  llengua plegada, n f sin. compl.
  • ca  llengua solcada, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia, Odontoestomatologia

Definició
Anomalia congènita de la llengua, caracteritzada per la presència en el seu dors d'una sèrie de plecs, separats per solcs profunds, que li donen l'aparença de la pell de l'escrot.

La disposició dels solcs adopta dues modalitats: en l'una hi ha un solc longitudinal medià i solcs secundaris disposats obliquament (llengua foliàcia); en l'altra, els solcs es disposen desordenadament, guarden una certa simetria i recorden la disposició de les circumvolucions cerebrals (llengua cerebriforme).

Es veu sovint en els malalts amb síndrome de Down i és un dels signes de la tríada simptomàtica de la síndrome de Melkersson-Rosenthal.
  • ca  llengua adherent, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Llengua anormalment enganxada als costats i al sòl de la boca per plecs de teixit connectiu recoberts de membrana mucosa.
  • ca  llengua amiloidal, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Odontoestomatologia

Definició
Llengua augmentada de volum, que s'observa a vegades en l'amiloïdosi (macroglòssia difusa de Gerstel). En algunes ocasions és l'únic signe de l'afecció.
  • ca  glossodínia, n f
  • ca  glossàlgia, n f sin. compl.
  • ca  glossopirosi, n f sin. compl.
  • ca  llengua ardent, n f sin. compl.
  • ca  llengua roent, n f sin. compl.
  • en  burning tongue

Ciències de la salut > Semiologia, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Odontoestomatologia

Definició
Dolor a la llengua amb sensació de cremor, associat a vegades amb envermelliment inflamatori lleuger, produït per causes molt diverses: trastorns psíquics (depressió, glossomania, cancerofòbia), alteracions locals (llengua geogràfica, llengua escrotal, liquen pla atròfic, al·lèrgia de contacte a les pròtesis dentals, als dentrificis o als col·lutoris bucals, presència de carrall, hàbit de xuclar fruites cítriques o caramels o de mastegar xiclet) i malalties generals (anèmia perniciosa, síndrome de Plummer-Vinson, pel·lagra).
  • ca  llengua escrotal, n f
  • ca  llengua acanalada, n f sin. compl.
  • ca  llengua arrugada, n f sin. compl.
  • ca  llengua de cocodril, n f sin. compl.
  • ca  llengua dividida, n f sin. compl.
  • ca  llengua fissurada, n f sin. compl.
  • ca  llengua nervada, n f sin. compl.
  • ca  llengua plegada, n f sin. compl.
  • ca  llengua solcada, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia, Odontoestomatologia

Definició
Anomalia congènita de la llengua, caracteritzada per la presència en el seu dors d'una sèrie de plecs, separats per solcs profunds, que li donen l'aparença de la pell de l'escrot.

La disposició dels solcs adopta dues modalitats: en l'una hi ha un solc longitudinal medià i solcs secundaris disposats obliquament (llengua foliàcia); en l'altra, els solcs es disposen desordenadament, guarden una certa simetria i recorden la disposició de les circumvolucions cerebrals (llengua cerebriforme).

Es veu sovint en els malalts amb síndrome de Down i és un dels signes de la tríada simptomàtica de la síndrome de Melkersson-Rosenthal.
  • ca  llengua bífida, n f
  • ca  diastematoglòssia, n f sin. compl.
  • ca  diglòssia, n f sin. compl.
  • ca  esquistoglòssia, n f sin. compl.
  • ca  llengua doble, n f sin. compl.
  • ca  llengua fesa, n f sin. compl.
  • en  cleft tongue

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Llengua dividida en la seva part anterior per una fissura longitudinal.
  • ca  llengua saburral, n f
  • ca  llengua blanca, n f sin. compl.
  • ca  llengua bruta, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Odontoestomatologia

Definició
Llengua recoberta d'una capa de saburra. Popularment anomenada llengua bruta o blanca.