Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  istme de Guyon, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Orifici intern o superior del coll uterí.
  • ca  istme rombencefàlic, n m
  • ca  istme de His, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Estrenyiment en la unió del mesencèfal amb el rombencèfal del fetus.
  • ca  istme de Krönig, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Pneumologia

Definició
Nom donat al camp de Krönig pel fet de posar en comunicació les àrees toràciques de ressonància anterior i posterior.
  • ca  istme de l'aorta, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia, Cardiologia

Definició
Petita disminució del calibre de la crossa de l'aorta, immediatament després de l'origen de l'artèria subclàvia esquerra; és més marcada en el fetus i té relació amb el punt d'unió del conducte arteriós de Botal.
  • ca  istme de la circumvolució del cos callós, n m
  • ca  istme del lòbul límbic, n m sin. compl.
  • ca  plec temporolímbic, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia, Neurologia

Definició
Porció relativament estreta de l'extrem posterior d'aquesta circumvolució, situada darrere el rodet del cos callós, que estableix una unió recíproca amb la circumvolució de l'hipocamp.
Nom donat per Broca a l'istme de la circumvolució del cos callós, que el considerà com un simple plec de pas entre el lòbul temporal, del qual forma part la circumvolució de l'hipocamp, i la circumvolució del cos callós, que és una part de la gran circumvolució límbica. ((plec temporolímbic))
  • ca  istme de la gola, n m
  • ca  istme faringobucal, n m sin. compl.
  • la  fretum oris

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

Definició
Obertura relativament estreta, limitada pel vel del paladar i la llengua, que posa en comunicació la boca amb la faringe.
  • ca  istme de la pròstata, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia

Definició
Banda estreta de teixit glandular situada a la base de la pròstata, entre els seus lòbuls dret i esquerre.
  • ca  istme de la trompa d'Eustaqui, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Part més estreta de la trompa d'Eustaqui, situada al punt d'unió dels seu con timpànic, corresponent a la porció òssia, amb el seu con faringi o gutural, corresponent a la porció fibrocartilaginosa.
  • ca  istme de Barkow, n m
  • ca  istme de la trompa de Fal·lopi, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Part interna del cos de la trompa de Fal·lopi; n'és la porció més estreta i rectilínia, a diferència de l'ampul·la de Henle que és la part externa i més ampla.
  • ca  coll del bulb uretral, n m
  • ca  istme de la uretra, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia

Definició
Petit estrenyiment entre la uretra membranosa i el fons de sac del bulb uretral.