istme de Guyon
istme de Guyon
Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia
Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia
Definición
Orifici intern o superior del coll uterí.
istme de His
istme de His
Anatomia > Embriologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia
-
ca
istme rombencefàlic,
n m
-
ca
istme de His,
n m sin. compl.
Anatomia > Embriologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia
Definición
Estrenyiment en la unió del mesencèfal amb el rombencèfal del fetus.
istme de Krönig
istme de Krönig
Anatomia > Òrgans i sistemes, Pneumologia
Anatomia > Òrgans i sistemes, Pneumologia
Definición
Nom donat al camp de Krönig pel fet de posar en comunicació les àrees toràciques de ressonància anterior i posterior.
istme de l'aorta
istme de l'aorta
Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia, Cardiologia
Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia, Cardiologia
Definición
Petita disminució del calibre de la crossa de l'aorta, immediatament després de l'origen de l'artèria subclàvia esquerra; és més marcada en el fetus i té relació amb el punt d'unió del conducte arteriós de Botal.
istme de la circumvolució del cos callós
istme de la circumvolució del cos callós
Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia, Neurologia
-
ca
istme de la circumvolució del cos callós,
n m
-
ca
istme del lòbul límbic,
n m sin. compl.
-
ca
plec temporolímbic,
n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia, Neurologia
Definición
Porció relativament estreta de l'extrem posterior d'aquesta circumvolució, situada darrere el rodet del cos callós, que estableix una unió recíproca amb la circumvolució de l'hipocamp.
Nom donat per Broca a l'istme de la circumvolució del cos callós, que el considerà com un simple plec de pas entre el lòbul temporal, del qual forma part la circumvolució de l'hipocamp, i la circumvolució del cos callós, que és una part de la gran circumvolució límbica. ((plec temporolímbic))
istme de la gola
istme de la gola
Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia
-
ca
istme de la gola,
n m
-
ca
istme faringobucal,
n m sin. compl.
-
la
fretum oris
Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia
Definición
Obertura relativament estreta, limitada pel vel del paladar i la llengua, que posa en comunicació la boca amb la faringe.
istme de la pròstata
istme de la pròstata
Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia
-
ca
istme de la pròstata,
n m
Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia
Definición
Banda estreta de teixit glandular situada a la base de la pròstata, entre els seus lòbuls dret i esquerre.
istme de la trompa d'Eustaqui
istme de la trompa d'Eustaqui
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
-
ca
istme de la trompa d'Eustaqui,
n m
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
Definición
Part més estreta de la trompa d'Eustaqui, situada al punt d'unió dels seu con timpànic, corresponent a la porció òssia, amb el seu con faringi o gutural, corresponent a la porció fibrocartilaginosa.
istme de la trompa de Fal·lopi
istme de la trompa de Fal·lopi
Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia
-
ca
istme de Barkow,
n m
-
ca
istme de la trompa de Fal·lopi,
n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia
Definición
Part interna del cos de la trompa de Fal·lopi; n'és la porció més estreta i rectilínia, a diferència de l'ampul·la de Henle que és la part externa i més ampla.
istme de la uretra
istme de la uretra
Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia
-
ca
coll del bulb uretral,
n m
-
ca
istme de la uretra,
n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia
Definición
Petit estrenyiment entre la uretra membranosa i el fons de sac del bulb uretral.