Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación
  • ca  istme de Guyon, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia

Definición
Orifici intern o superior del coll uterí.
  • ca  istme rombencefàlic, n m
  • ca  istme de His, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Estrenyiment en la unió del mesencèfal amb el rombencèfal del fetus.
  • ca  istme de Krönig, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Pneumologia

Definición
Nom donat al camp de Krönig pel fet de posar en comunicació les àrees toràciques de ressonància anterior i posterior.
  • ca  istme de l'aorta, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia, Cardiologia

Definición
Petita disminució del calibre de la crossa de l'aorta, immediatament després de l'origen de l'artèria subclàvia esquerra; és més marcada en el fetus i té relació amb el punt d'unió del conducte arteriós de Botal.
  • ca  istme de la circumvolució del cos callós, n m
  • ca  istme del lòbul límbic, n m sin. compl.
  • ca  plec temporolímbic, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia, Neurologia

Definición
Porció relativament estreta de l'extrem posterior d'aquesta circumvolució, situada darrere el rodet del cos callós, que estableix una unió recíproca amb la circumvolució de l'hipocamp.
Nom donat per Broca a l'istme de la circumvolució del cos callós, que el considerà com un simple plec de pas entre el lòbul temporal, del qual forma part la circumvolució de l'hipocamp, i la circumvolució del cos callós, que és una part de la gran circumvolució límbica. ((plec temporolímbic))
  • ca  istme de la gola, n m
  • ca  istme faringobucal, n m sin. compl.
  • la  fretum oris

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

Definición
Obertura relativament estreta, limitada pel vel del paladar i la llengua, que posa en comunicació la boca amb la faringe.
  • ca  istme de la pròstata, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia

Definición
Banda estreta de teixit glandular situada a la base de la pròstata, entre els seus lòbuls dret i esquerre.
  • ca  istme de la trompa d'Eustaqui, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Part més estreta de la trompa d'Eustaqui, situada al punt d'unió dels seu con timpànic, corresponent a la porció òssia, amb el seu con faringi o gutural, corresponent a la porció fibrocartilaginosa.
  • ca  istme de Barkow, n m
  • ca  istme de la trompa de Fal·lopi, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia

Definición
Part interna del cos de la trompa de Fal·lopi; n'és la porció més estreta i rectilínia, a diferència de l'ampul·la de Henle que és la part externa i més ampla.
  • ca  coll del bulb uretral, n m
  • ca  istme de la uretra, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia

Definición
Petit estrenyiment entre la uretra membranosa i el fons de sac del bulb uretral.