Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
  • ca  endolimfa, n f
  • ca  humor de Valsalva, n m sin. compl.
  • ca  líquid de Scarpa, n m sin. compl.
  • la  aquula interna

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Líquid clar i ric en potassi que omple el laberint membranós.

Nota

  • La denominació aquula interna conté el mot llatí aquula, que és un diminutiu d'aqua.
  • La denominació humor de Valsalva s'usava antigament.
  • ca  humor excrementici, n m

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Urologia

Definició
Líquid expel·lit de l'organisme, com és ara l'orina.
  • ca  flegma, n f
  • ca  humor flegmàtic, n m sin. compl.
  • es  flema
  • fr  flegme
  • en  phlegm

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Un dels quatre humors que, segons la medicina antiga, es trobaven en el cos humà.

Nota

  • La denominació flegma prové del grec phlégma.
  • ca  escròfula, n f
  • ca  caquèxia estrumosa, n f sin. compl.
  • ca  estruma, n m sin. compl.
  • ca  humor fred, n m sin. compl.
  • ca  mal del rei, n m sin. compl.
  • es  escrófula
  • fr  scrofule
  • en  scrofula

Malalties i síndromes, Hematologia i hemoteràpia, Microbiologia i patologia infecciosa, Pediatria

Definició
Denominació desueta d'un estat morbós, no gaire ben definit, propi d'infants i adolescents, en el qual el més característic era l'adenitis tuberculosa cervical. En les descripcions clàssiques s'hi afegia impetigen, rinitis, otitis, conjuntivitis, etc, que donaven una fàcies especial típica.

Nota

  • La denominació estruma prové del llatí struma.

    L'ús de la denominació mal del rei s'explica perquè hom creia que l'aplicació de les mans dels reis d'Anglaterra i França podia guarir-lo.
  • ca  humor glandular, n m

Endocrinologia i nutrició

Definició
Producte de secreció d'una glàndula.
  • ca  humor vitri, n m
  • ca  humor hialoide, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia

Definició
Substància gelatinosa i viscosa del cos vitri de l'ull, envoltat per la membrana hialoide i dividida en nombrosos segments per un sistema d'intersticis o fenedures, els quals acompleixen un paper d'envans de separació.
  • ca  humor aquós, n m
  • ca  hidatoide, n m sin. compl.
  • ca  humor hidatoide, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia

Definició
Líquid incolor i transparent, de pes específic gairebé igual al de l'aigua, que ocupa les dues cambres de l'ull, per on circula. És el producte de filtració dels vasos de l'iris i dels processos ciliars, des d'on passa a la cambra posterior i d'aquí a la cambra anterior, a través de l'orifici pupil·lar o de les fenedures de direcció posteroanterior que ocupen la circumferència major de l'iris. Surt de la cambra anterior a través d'una doble via: la penetració en el conducte de Schlemm i d'aquí a les venes esclerals, que el condueixen a les venes musculars, i la introducció en els estomes de Fuchs de la cara anterior de l'iris, per on arriba successivament als espais lacunars de l'iris, als de la regió ciliar, a les beines perivasculars dels vasos vorticosos i, finalment, a l'espai limfàtic de Tenon.
  • ca  pituïta, n f
  • ca  humor mucilaginós, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Histologia, Otorrinolaringologia

Definició
Antiga denominació del líquid ventricular.
  • ca  pituïta, n f
  • ca  humor mucilaginós, n m sin. compl.
  • es  pituita
  • fr  pituite
  • en  pituita

Ciències de la salut > Semiologia, Malalties i síndromes, Toxicologia

Definició
Líquid que alguns malalts, particularment els alcohòlics, expulsen per la boca els matins en dejú.
  • ca  pituïta, n f
  • ca  humor mucilaginós, n m sin. compl.
  • es  pituita
  • fr  pituite
  • en  pituita

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Histologia, Otorrinolaringologia

Definició
Humor viscós i aquós que secreten alguns òrgans, especialment les membranes del nas (membrana pituïtària).