Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  α-ecdisona, n f
  • ca  hormona de la glàndula protoràcica, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definició
Hormona esteroide que intervé en el control del desenvolupament dels insectes. La seva fórmula és C27H44O6. Participa en la muda de les larves i és la inductora de les mudes que transformen la crisàlide i l'imago en insecte adult.
  • ca  somatotropina, n f
  • ca  hormona del creixement, n f sin. compl.
  • ca  hormona somatòtropa, n f sin. compl.
  • ca  GH, n f sigla
  • ca  HGH, n f sigla
  • ca  STH, n f sigla
  • es  somatropina, n f
  • fr  somatropine, n f
  • en  growth hormone
  • en  human growth hormone
  • en  somatotropic hormone
  • en  somatropin, n
  • CAS  12629-01-5

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
Pèptid constituït per una cadena no ramificada de 191 aminoàcids amb dos ponts disulfur que uneixen les cisteïnes de les posicions 53 i 165, i 182 i 189.

Nota

  • Secretada per l'adenohipòfisi, la somatotropina té un efecte característic sobre el cartílag de creixement que dona lloc a l'allargament dels ossos llargs. Té una acció anabòlica (estimula la síntesi proteica i facilita l'entrada d'aminoàcids a les cèl·lules), un efecte diabetogen i un efecte lipolític. La seva secreció és regulada per la somatostatina hipotalàmica i un altre factor, també de l'hipotàlem i encara no aïllat, que és anomenat hormona alliberadora de somatotropina.
  • ca  hormona gastrointestinal, n f
  • ca  hormona digestiva, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia

Definició
GIH, cadascuna de les hormones, de natura polipeptídica, produïdes per les cèl·lules endocrines de la mucosa de l'estómac i de la part proximal del budell prim, que són alliberades a la circulació sanguínia per la influència d'estímuls d'origen alimentari, i que intervenen en la regulació de les activitats motores, secretores i tròfiques de l'aparell digestiu. També exerceixen efectes sobre els aparells cardiovascular i respiratori i sobre diverses secrecions endocrines i activitats metabòliques. Les més importants són: gastrina, secretina i colecistocininapancreozimina. També són anomenades hormones digestives.
  • ca  hormona esteroide, n f

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Ginecologia i obstetrícia, Urologia

Definició
Cadascuna de les hormones secretades pel còrtex suprarenal, el testicle, l'ovari i la placenta que deriven del nucli ciclopentanperhidrofenantrè, en el qual hi ha fixades una o més cadenes laterals.
  • ca  tirotropina, n f
  • ca  hormona estimulant de la tiroide, n f sin. compl.
  • ca  hormona tiroidostimulant, n f sin. compl.
  • ca  hormona tirostimulant, n f sin. compl.
  • ca  hormona tiròtropa, n f sin. compl.
  • ca  tiroestimulina, n f sin. compl.
  • ca  TSH, n f sigla
  • en  thiroid stimulating hormone
  • en  thyrotropin

Endocrinologia i nutrició

Definició
Hormona glicoproteica constituïda per dues cadenes peptídiques anomenades α i ß, secretada per l'adenohipòfisi, que produeix importants efectes sobre la funció de la glàndula tiroide: augment del volum i de la vascularització, augment intracel·lular de l'Amp-c, amb augment secundari de la captació de iode, síntesi i proteòlisi de tiroglobulina, iodotirosina i iodotironina i alliberament de tiroxina i de triiodotironina. La seva secreció és estimulada per l'hormona alliberadora de tirotropina (TRH) i inhibida per la somatostatina i per les hormones tiroidals.
  • ca  hormona luteoestimulant, n f
  • ca  hormona d'Aschheim-Zondek, n f sin. compl.
  • ca  hormona estimulant de les cèl·lules intersticials del testicle, n f sin. compl.
  • ca  hormona estimulant del cos luti, n f sin. compl.
  • ca  hormona luteïnitzant, n f sin. compl.
  • ca  luteïna, n f sin. compl.
  • ca  luteïnoestimulina, n f sin. compl.
  • ca  luteoestimulina, n f sin. compl.
  • ca  ICSH, n f sigla
  • ca  LH, n f sigla
  • en  luteinizing hormone

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Ginecologia i obstetrícia, Urologia

Definició
LH, glicoproteïna secretada per l'adenohipòfisi i que estimula el desenvolupament del cos luti.
  • ca  hormona luteoestimulant, n f
  • ca  hormona d'Aschheim-Zondek, n f sin. compl.
  • ca  hormona estimulant de les cèl·lules intersticials del testicle, n f sin. compl.
  • ca  hormona estimulant del cos luti, n f sin. compl.
  • ca  hormona luteïnitzant, n f sin. compl.
  • ca  luteïna, n f sin. compl.
  • ca  luteïnoestimulina, n f sin. compl.
  • ca  luteoestimulina, n f sin. compl.
  • ca  ICSH, n f sigla
  • ca  LH, n f sigla
  • en  luteinizing hormone

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Ginecologia i obstetrícia, Urologia

Definició
LH, glicoproteïna secretada per l'adenohipòfisi i que estimula el desenvolupament del cos luti.
  • ca  estrogen, n m
  • ca  hormona estrògena, n f sin. compl.
  • es  estrógeno, n m
  • fr  oestrogène, n m
  • en  estrogen, n

Endocrinologia i nutrició, Farmacologia > Conceptes generals, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Denominació genèrica d'un grup de substàncies, naturals o sintètiques, que exerceixen les accions biològiques característiques de l'hormona esteroidal estradiol. Es classifiquen en estrògens esteroidals (17ß-estradiol, estrona, estriol, etinilestradiol, mestranol) i composts no esteroidals amb activitat estrogènica (dietilestilbestrol). L'estrogen natural més potent en l'espècie humana és el 17ß-estradiol seguit per l'estrona i l'estriol. Cadascuna d'aquestes molècules és un esteroide de 18 àtoms de carboni, que conté un anell fenòlic A (anell aromàtic amb un grup hidroxil en el carboni 3), del qual en depèn la unió selectiva als receptors d'estrògens. Els compostos no esteroidals amb activitat estrogènica, apart de l'estrogen sintètic dietilestilbestrol, es troben en forma natural en diverses plantes i fongs. Diversos agents sintètics (plaguicides, plastificants) tenen també activitat predominantment en els fol·licles ovàrics a partir de l'aromatització de l'androstendiona, en el cas de l'estrona, o de la testosterona, pel que fa a l'estradiol. Al seu torn l'estrona pot convertir-se en estriol i estradiol i l'estradiol en estrona i estriol. Aquest darrer estrogen també pot provenir del precursor androgènic 16a-hidroxiandrostendiona. Els efectes dels esteroides ovàrics són molt diversos: estimulació del creixement dels fol·licles, increment del nombre de receptors fol·liculars per a l'hormona fol·liculoestimulant, sensibilització de la hipòfisi als efectes de l'hormona alliberadora de gonadotropines, aparició dels caràcters sexuals secundaris durant la pubertat femenina, estimulació de la proliferació glandular de l'endometri, inducció de la formació de receptors de progesterona de les cèl·lules endometrials, estimulació de la producció del moc cervical, etc. La major part dels estrògens circulants en l'adult normal del sexe masculí procedeixen de la bioconversió de la testosterona en estradiol i de l'androstendiona en estrona, per mitjà de l'aromatasa del teixit adipós, dels músculs, del ronyó i del fetge. Tant en l'home com en la dona, el còrtex suprarenal pot formar estrògens a partir dels andrògens testosterona, per a l'estradiol, i androstendiona, per a l'estrona. En general, per tant, els estrògens generals són produïts per l'aromatització adrenal, gonadal i perifèrica, dels percussors androgènics. En la dona, però, la contribució suprarenal a la taxa d'estrògens circulants és relativament insignificant. La placenta sintetitza també gran quantitats d'estrògens i utilitza la deshidroepiandrosterona fetal i el seu derivat 16a-hidroxil, per a produir estrona i estriol, respectivament, de manera que l'orina de les embarassades és una font abundant d'estrògens naturals. En terapèutica, els estrògens són emprats principalment com a component dels anticonceptius combinats i en l'hormonoteràpia de restitució en postmenopàusiques (osteoporosi, símptomes vasomotors, prevenció de la malaltia cardiovascular, vaginitis, etc.). També són emprats en el tractament de l'hipogonadisme femení, del càncer de mama, de l'endometriosi, del càncer de pròstata, etc.
  • ca  hormona fol·licular, n f

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Cadascuna de les hormones esteroides secretades pels fol·licles de Graaf de l'ovari: estrona i estradiol.
  • ca  menotropina, n f
  • ca  gonadotropina menopàusica humana, n f sin. compl.
  • ca  hormona fol·liculoestimulant humana, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Ginecologia i obstetrícia, Urologia

Definició
Extret d'orina humana postmenopàusica que conté ambdues gonadotropines, la fol·liculoestimulant i la luteoestimulant. En la dona estimula el creixement i la maduració dels fol·licles ovàrics, i en l'home conserva i estimula les cèl·lules intersticials del testicle.