Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  homuncle, n m
  • es  homúnculo
  • en  homunculus

Anatomia > Embriologia, Anatomia > Citologia

Definició
Figura d'un home en miniatura que hom creia veure, després de les primeres observacions al microscopi als segles XVI i XVII, a l'interior de les cèl·lules sexuals. L'homuncle donaria lloc al futur ésser, que, segons aquesta teoria de la generació humana, es trobaria preformat en el seu progenitor.

Nota

  • La denominació homuncle prové del llatí homunculus, diminutiu de homo 'home'.
  • ca  homuncle cerebral motor, n m

Anatomia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Representació, segons Penfield, de cadascuna de les regions del cos a la circumvolució precentral contralateral. La superfície de cada part en aquesta representació és proporcional a la seva importància funcional; així, la cara i la mà tindrien una representació màxima.
  • ca  homuncle cerebral sensitiu, n m

Anatomia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Equivalent a l'homuncle motor pel que fa a la sensibilitat superficial i profunda, localitzat a la circumvolució postcentral.
  • ca  hora, n f
  • sbl  h

Disciplines de suport > Física

  • ca  risiforme, adj
  • ca  hordeïforme, adj sin. compl.
  • ca  orizoide, adj sin. compl.
  • es  riciforme

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Semblant a l'arròs, orizoide; dit dels corpuscles observats en la tenosinovitis tuberculosa (grans risiformes) i de l'aspecte de les deposicions del còlera semblants a l'aigua d'arròs.
Semblant a un gra d'ordi. Equivalent a riciforme. ((hordeïforme))

Nota

  • La denominació orizoide prové del grec óryza 'arròs'.
  • La denominació hordeïforme prové del llatí hordeum 'ordi'.
  • ca  hordeïna, n f
  • es  hordeína, n f
  • fr  hordéine, n f
  • en  hordein, n

.FITXA REVISADA, Ciències de la salut

Definició
Prolamina rica en prolina i àcid glutàmic, que s'extreu de l'ordi.
  • ca  horismascopi, n m

Bioquímica i biologia molecular, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Instrument desusat consistent en un tub de vidre doblegat en forma de U, amb les dues branques de diferent calibre. Servia per a determinar l'albúmina en els líquids orgànics.

Nota

  • La denominació horismascopi està formada a partir del grec horismós 'delimitació' i skopéo 'veure'.
  • ca  horitzocàrdia, n f

Anatomia, Cardiologia

Definició
Posició horitzontal del cor, deguda a una hipertròfia excèntrica o a la dilatació d'ambdós ventricles.
  • ca  horitzontal, adj

Anatomia

Definició
En topografia anatòmica, dit de la línia o del pla paral·lels a l'horitzó. També, dit de la posició conforme un pla horitzontal.
  • ca  hormesi, n f

Bioquímica i biologia molecular, Farmacologia

Definició
Efecte estimulant d'una substància que, en concentracions més elevades, té una acció inhibidora.

Nota

  • La denominació hormesi prové del grec hormésis 'impuls, moviment ràpid'.