Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  obriülls, n m
  • ca  cagatrepa, n f sin. compl.
  • ca  cagatripa, n f sin. compl.
  • ca  calcitrapa, n f sin. compl.
  • ca  card estrellat, n m sin. compl.
  • ca  card vermell, n m sin. compl.
  • ca  floravia, n f sin. compl.
  • ca  herba de la febre, n f sin. compl.
  • ca  herba espitllera, n f sin. compl.
  • ca  narriola, n f sin. compl.
  • ca  voravia, n f sin. compl.
  • nc  Centaurea calcitrapa

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia biennal de la família de les compostes, de 5 a 80 cm d'alçària, que creix en camins calcigats, solars i sestadors de bestiar de tot el país. La part aèria, en decocció o infusió, ha estat emprada contra les digestions laborioses, i com a febrífuga.
  • ca  herba de la feridura, n f
  • ca  herba de Sant Anton, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
  • nc  Sideritis hirsuta

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta policàrpica vivaç, de la família de les labiades, que creix en riberes, guarets, vessants calcaris i pedregosos des dels Pirineus fins arribar al País Valencià, on no és tan comuna. Les summitats florides, que es cullen a partir de maig, en infusió han estat emprades com a digestives i contra els espasmes gastrointestinals. En aplicació tòpica, són vulneràries.
  • ca  herba de Sant Antoni, n f
  • ca  bàlsam de cérvol, n m sin. compl.
  • ca  herba de la feridura, n f sin. compl.
  • ca  herba de paralisia, n f sin. compl.
  • nc  Stachis recta

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta anual, rarament biennal, de la família de les labiades, que es fa en serralades i zones humides de la regió mediterrània, principalment en l'estatge montà (Pirineus). Les tiges, fulles i flors, en cocció, i aplicades en forma de banys, han estat emprades en determinades zones ruderals de Catalunya per estimular el moviment dels membres paralitzats en cas de feridura.
  • ca  herba de Sant Jaume, n f
  • ca  donzell del Canigó, n m sin. compl.
  • ca  herba de la fita, n f sin. compl.
  • ca  seneci jacobea, n m sin. compl.
  • nc  Senecio jacobea

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta policàrpica vivaç, de la família de les compostes, que creix en prats, marges, herbassars de la plana i zones de muntanya, general a quasi tot Catalunya i també al centre i nord del País Valencià. Tota la planta, en infusió, ha estat emprada per a regular la menstruació.
  • ca  movitort salvatge, n m
  • ca  herba arenera, n f sin. compl.
  • ca  herba de la fluxió, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal de queixal, n f sin. compl.
  • ca  movitort de fulla ampla, n m sin. compl.
  • nc  Lepidium latifolium

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne de la família de les crucíferes, alta de 50 a 130 cm, present en rierols i lloc humits dels Pirineus i comarques del litoral del Principat i també a Mallorca i Menorca. Tota la planta que es cull quan és a punt de florir o ja és florida o té els fruits madurs, i l'arrel cap a finals d'estiu o a principis de la tardor, fresca o en infusió, ha estat emprada com a aperitiu, digestiva, antiescorbútica i diürètica. Com a ús extern, en rentades, també ha estat usada en afeccions vaginals. Les fulles aixafades, aplicades com a cataplasma, també foren utilitzades per combatre el mal de queixal i la ciàtica.
  • ca  dròsera, n f
  • ca  herba de la gota, n f sin. compl.
  • es  hierba de la gota
  • es  hierba del rocío
  • es  rosa del sol
  • es  rosolí
  • nc  Drosera rotundifolia

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia insectívora, de la família de les droseràcies que, en medicina popular, gaudeix de propietats antiespasmòdiques i ha estat emprada en forma de tintura en el catarro.
  • ca  herniària, n f
  • ca  centengrana, n m sin. compl.
  • ca  granelluda, n f sin. compl.
  • ca  herba còlica, n f sin. compl.
  • ca  herba de l'orina, n f sin. compl.
  • ca  herba de la irritació, n f sin. compl.
  • ca  herba de la pedra, n f sin. compl.
  • ca  herba de mil granes, n f sin. compl.
  • ca  herba de Noè, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Francesc, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal de pedra, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal de ventre, n f sin. compl.
  • ca  herba pixosa, n f sin. compl.
  • ca  herba trencapedres, n f sin. compl.
  • ca  herniària vera, n f sin. compl.
  • ca  trencapedra, n f sin. compl.
  • ca  trencapedra granelluda, n f sin. compl.
  • es  granjilla
  • es  herniaria
  • es  hierba turca
  • es  milengrana
  • es  milgranos
  • es  quebrantapiedras
  • nc  Herniaria glabra

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia ajaguda, que es fa en sòls arenosos o argilosos amb poca vegetació, camins i marges de zones humides de muntanya, arreu de tot Europa i, a Catalunya, als Pirineus, serres costaneres i muntanyes de Prades. Tota la planta, en infusió, ha estat emprada per estimular la diüresi i contra el mal de pedra. Com a ús extern, també ha estat usada contra les erupcions cutànies.
  • ca  herba presseguera, n f
  • ca  herba de la mala bua, n f sin. compl.
  • ca  herba de Santa Maria, n f sin. compl.
  • ca  herba felera, n f sin. compl.
  • nc  Polygonum persicaria

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia anual de la família de les poligonàcies, que abunda vora de recs, reguerons i corrents d'aigua, i en terrenys ruderals humits. És astringent i vulnerària.
  • ca  segura, n f
  • ca  camamilla borda, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de jardí, n f sin. compl.
  • ca  camamilla pudent, n f sin. compl.
  • ca  herba de la mare, n f sin. compl.
  • ca  herba de la matriu, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
  • ca  matricària, n f sin. compl.
  • nc  Chrysanthemum parthenium

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne de la família de les compostes, d'alçada, de 30 a 70 cm d'alçada, oriünda de la península balcànica, es troba naturalitzada a una gran part d'Europa. Les fulles i extremitats han estat emprades en els trastorns menstruals, l'anorèxia, les digestions laborioses, la flatulència, els espasmes gastrointestinals i l'insomni.
  • ca  jusquiam blanc, n m
  • ca  gotets, n m pl sin. compl.
  • ca  herba cacauera, n f sin. compl.
  • ca  herba d'era, n f sin. compl.
  • ca  herba d'esquelleta, n f sin. compl.
  • ca  herba de capseta, n f sin. compl.
  • ca  herba de la Mare de Déu, n f sin. compl.
  • ca  herba de Santa Maria, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal de queixal, n f sin. compl.
  • ca  herba queixalera, n f sin. compl.
  • ca  mamellera, n f sin. compl.
  • ca  queixals de vella, n f pl sin. compl.
  • ca  tabac bord, n m sin. compl.
  • ca  tabac de paret, n m sin. compl.
  • ca  xuclamel, n m sin. compl.
  • nc  Hyoscyamus albus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta monocàrpica o anual, de 30 a 90 cm d'alçada, que es fa en zones rurals de les comarques centrals i costaneres del Principat i també al País Valencià i les Illes. Les fulles han estat emprades contra les berrugues i el mal de queixal.