Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  jusquiam blanc, n m
  • ca  gotets, n m pl sin. compl.
  • ca  herba cacauera, n f sin. compl.
  • ca  herba d'era, n f sin. compl.
  • ca  herba d'esquelleta, n f sin. compl.
  • ca  herba de capseta, n f sin. compl.
  • ca  herba de la Mare de Déu, n f sin. compl.
  • ca  herba de Santa Maria, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal de queixal, n f sin. compl.
  • ca  herba queixalera, n f sin. compl.
  • ca  mamellera, n f sin. compl.
  • ca  queixals de vella, n f pl sin. compl.
  • ca  tabac bord, n m sin. compl.
  • ca  tabac de paret, n m sin. compl.
  • ca  xuclamel, n m sin. compl.
  • nc  Hyoscyamus albus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta monocàrpica o anual, de 30 a 90 cm d'alçada, que es fa en zones rurals de les comarques centrals i costaneres del Principat i també al País Valencià i les Illes. Les fulles han estat emprades contra les berrugues i el mal de queixal.
  • ca  herba d'escombres, n f
  • es  escoba
  • es  hiniesta escobar
  • es  retama de escobas
  • es  retama negra

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Arbust (Sarothamnus scoparius) de la família de les lleguminoses, de flors grogues papilionàcies característiques. Les branques contenen alcaloides (esparteïna) -d'acció tonicocardíaca i oxitòxica- i amines -d'acció vasoconstrictora i hipertensiva-. Les flors tenen flavonoides i són diürètiques.
  • ca  pericó vermell, n m
  • ca  centaura menor, n f sin. compl.
  • ca  centcaps, n m sin. compl.
  • ca  fel de la terra, n m sin. compl.
  • ca  flor de centaura, n f sin. compl.
  • ca  flor vermella, n f sin. compl.
  • ca  herba centaura, n f sin. compl.
  • ca  herba d'espant, n f sin. compl.
  • ca  herba de Santa Margarida, n f sin. compl.
  • nc  Centarium umbellatum

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia biennal de la família de les gencianàcies, de 10 a 60 cm d'alçària, que es fa en indrets herbosos i sòls humits de gairebé tot el país. Les summitats florides, en infusió, estimulen la diüresi i han estat usades contra les digestions lentes, les flatulències, la tos, la febre i la diabetis. Com a ús extern, hom les hi atribueix propietats vulneràries.
  • ca  jusquiam blanc, n m
  • ca  gotets, n m pl sin. compl.
  • ca  herba cacauera, n f sin. compl.
  • ca  herba d'era, n f sin. compl.
  • ca  herba d'esquelleta, n f sin. compl.
  • ca  herba de capseta, n f sin. compl.
  • ca  herba de la Mare de Déu, n f sin. compl.
  • ca  herba de Santa Maria, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal de queixal, n f sin. compl.
  • ca  herba queixalera, n f sin. compl.
  • ca  mamellera, n f sin. compl.
  • ca  queixals de vella, n f pl sin. compl.
  • ca  tabac bord, n m sin. compl.
  • ca  tabac de paret, n m sin. compl.
  • ca  xuclamel, n m sin. compl.
  • nc  Hyoscyamus albus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta monocàrpica o anual, de 30 a 90 cm d'alçada, que es fa en zones rurals de les comarques centrals i costaneres del Principat i també al País Valencià i les Illes. Les fulles han estat emprades contra les berrugues i el mal de queixal.
  • ca  herba talpera, n f
  • ca  abret, n m sin. compl.
  • ca  castanya talpera, n f sin. compl.
  • ca  estramoni, n m sin. compl.
  • ca  figuera d'infern, n f sin. compl.
  • ca  herba d'ofec, n f sin. compl.
  • ca  herba de l'ofec, n f sin. compl.
  • ca  herba pudent, n f sin. compl.
  • ca  herba pudenta, n f sin. compl.
  • ca  orval, n m sin. compl.
  • ca  talpera, n f sin. compl.
  • es  estramonio
  • es  higuera loca
  • fr  stramoine
  • en  stramonium
  • en  thorn apple
  • nc  Datura stramonium

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia anual de la família de les solanàcies, de 40 a 150 cm d'alçada, que habita erms, camps, terraplens i llocs ruderals de la plana i serralada mediterrània de tot Catalunya, del País Valencià i també de les Illes. Pel seu contingut en hiosciamina i d'altres alcaloides és emprada, semblantment a la belladona, en l'asma bronquial (inhalacions del vapor de les fulles), i com a nerví, hipnòtic, antireumàtic i antiespasmòdic.
  • ca  herba d'orenetes, n f
  • ca  celidònia, n f sin. compl.
  • ca  celidònia major, n f sin. compl.
  • ca  herba de les berrugues, n f sin. compl.
  • ca  herba de les morenes, n f sin. compl.
  • ca  herba del Bon Jesús, n f sin. compl.
  • es  golondrinera
  • es  hierba de las verrugas
  • nc  Chelidonium majus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne, de la família de les papaveràcies, que abunda per tot el país. Conté nombrosos alcaloides que li donen acció colerètica, antiespasmòdica, lleugerament hipnòtica i sedant. Conté un làtex que ha estat emprat en el tractament de les berrugues. Dosis elevades dels alcaloides són citotòxiques i poden resultar cancerígenes.
  • ca  dauradella, n f
  • ca  herba daurada, n f sin. compl.
  • ca  melsera, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Falguera (Ceterach officinarum) de la família de les polipodiàcies, emprada antigament com a diürètic i anticatarral.
  • ca  herba de ballester, n f
  • es  retama de olor
  • es  retama macho

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica, Toxicologia

Definició
Arbust (Spartium junceum) de la família de les lleguminoses, que conté citisina, alcaloide molt tòxic.
  • ca  herba de ballesters, n f
  • ca  herba clavera, n f sin. compl.
  • es  eléboro fétido
  • es  pie de grifo
  • nc  Helleborus foetidus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Cardiologia, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia, de la família de les ranunculàcies, que conté principis cardiotònics molt actius capaços de produir la mort per fibril·lació.
  • ca  herba de cadernera, n f
  • es  andagalla
  • es  muraje
  • nc  Anagallis arvensis

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia, de la família de les primulàcies, que conté saponines hemolítiques que irriten la mucosa gastrointestinal i bronquial i originen diarrees greus.