Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  glàndula serosa, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Glàndula que secreta un material aquós, que habitualment conté enzims, però no sempre; les d'Ebner, per exemple.
  • ca  gònada, n f
  • ca  glàndula sexual, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia, Urologia

Definició
Òrgan, generalment parell, on es formen els gàmetes. En l'home són els testicles; en la dona, els ovaris.
  • ca  glàndula simple, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Glàndula que no té el conducte excretor ramificat.
  • ca  glàndula de Havers, n f
  • ca  glàndula de Clopton, n f sin. compl.
  • ca  glàndula sinovial, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Cadascun dels paquets adiposos d'algunes articulacions, com la del maluc i del genoll, recoberts per la membrana sinovial i que Havers pensà que formaven el líquid sinovial. També han estat anomenades glàndules de Clopton i glàndules sinovials.
  • ca  fol·licle limfàtic del budell prim, n m
  • ca  glàndula solitària del budell prim, n f sin. compl.
  • ca  nòdul limfàtic solitari del budell prim, n m sin. compl.

Anatomia > Histologia, Gastroenterologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Cadascun dels fol·licles limfàtics solitaris de la mucosa i de la submucosa del budell prim.
  • ca  glàndula sublingual, n f
  • ca  glàndula de Rivinus, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Glàndula salival situada al sòl de la boca, proveïda d'un conducte excretor anomenat de Rivinus o de Bartholin; al voltant d'aquesta glàndula principal n'hi ha d'altres d'accessòries.
  • ca  glàndula submaxil·lar, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Glàndula salival situada a la regió suprahioidal i a la part mitjana del múscul digàstric, proveïda d'un conducte excretor, anomenat de Wharton, que s'obre a cada costat del tel de la llengua.
  • ca  glàndula suprarenal, n f
  • ca  adrenal, n f sin. compl.
  • ca  càpsula adrenal, n f sin. compl.
  • ca  càpsula suprarenal, n f sin. compl.
  • ca  cos adrenal, n m sin. compl.
  • ca  cos suprarenal, n m sin. compl.
  • ca  epinefre, n m sin. compl.
  • ca  epinefros, n m sin. compl.
  • ca  glàndula adrenal, n f sin. compl.
  • ca  paranefre, n m sin. compl.
  • ca  renicàpsula, n f sin. compl.
  • ca  suprarenal, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Endocrinologia i nutrició, Nefrologia

Definició
Cadascun dels dos cossos glandulars situats al teixit retroperitoneal i a la part superior de cada ronyó; són el resultat de la fusió de dos òrgans especialitzats, la medul·la i el còrtex. La medul·la suprarenal elabora les catecolamines, epinefrina i norepinefrina; el còrtex suprarenal, sota el control de l'hormona hipofítica corticotropina, elabora diverses hormones esteroides.

Nota

  • La denominació paranefre es considera obsoleta.
  • ca  glàndula suprarenal accessòria, n f
  • ca  adrenal accessòria, n f sin. compl.
  • ca  glàndula adrenal accessòria, n f sin. compl.

Anatomia > Histologia, Nefrologia

Definició
Teixit suprarenal accessori que es pot trobar a l'abdomen o la pelvis i que és o bé cortical o bé medul·lar; rarament es tracta d'una veritable glàndula adrenal accessòria, composta de teixit cortical i de teixit medul·lar alhora.
  • ca  glàndula endocrina, n f
  • ca  glàndula apòrica, n f sin. compl.
  • ca  glàndula de secreció interna, n f sin. compl.
  • ca  glàndula incretora, n f sin. compl.
  • ca  glàndula tancada, n f sin. compl.
  • ca  glàndula vascular sanguínia, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Endocrinologia i nutrició

Definició
Òrgan que secreta substàncies específiques anomenades hormones, que són emeses directament cap a la circulació sanguínia i que influeixen en el metabolisme i altres funcions orgàniques. Aquest tipus de glàndula no té conductes excretors.