Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  glàndula sacular, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Glàndula que està formada d'un sac entapissat d'epiteli glandular; és per tant una glàndula constituïda per un sol acin.
  • ca  glàndula salival, n f
  • ca  sialadè, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Cadascuna de les que secreten saliva, com són: la paròtide, submaxil·lar, sublingual i altres de menys importància situades a la llengua, els llavis, les galtes i el paladar.

Nota

  • La denominació sialadè està formada a partir de sial- i del grec adén 'glàndula'.
  • ca  pàncrees, n m
  • ca  glàndula salival abdominal, n f sin. compl.
  • ca  lletada, n f sin. compl.
  • es  páncreas
  • fr  pancréas
  • en  pancreas

Anatomia > Òrgans i sistemes, Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia

Definició
Glàndula voluminosa annexa al duodè, de direcció aproximadament transversal, situada en posició retroperitoneal en la porció superior de l'abdomen, davant de la columna vertebral lumbar, darrere de l'estómac, entre la melsa, que correspon al seu extrem esquerre, i la nansa duodenal, que engloba en la seva concavitat tot el seu extrem dret. Hom en distingeix quatre parts: el cap (extrem dret o porció vertical), l'istme (coll), el cos i la cua (extrem esquerre). El cap és emmarcat pel duodè i travessat pel colèdoc, i presenta en la seva extremitat inferointerna una eminència anomenada procés uncinat o ganxo del pàncrees. L'istme està comprimit entre el tronc celíac per dalt i l'artèria mesentèrica superior per baix. La cara posterior del cap està en relació directa amb les venes esplènica, mesentèrica superior i porta. Histològicament és una glàndula mixta, exocrina i endocrina. Les secrecions exocrines (suc pancreàtic) es formen en els àcins i són vessades a un sistema canalicular que desemboca en dos conductes excretors principals, conducte de Wirsung i conducte de Santorini, que acaben en la segona porció del duodè. El pàncrees endocrí el formen els illots de Langerhans, els quals secreten fonamentalment insulina i glucagó, però també gastrina i, probablement, altres pèptids vasoactius.

Nota

  • La denominació pàncrees està formada a partir del grec pân 'tot' i kréas 'carn'.
  • ca  glàndula salival interna, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Conjunt format per les glàndules sublinguals i submaxil·lars.
  • ca  glàndula sebàcia, n f
  • ca  cripta sebàcia, n f sin. compl.
  • ca  fol·licle sebaci, n m sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Anatomia > Òrgans i sistemes, Dermatologia

Definició
Qualsevol de les nombroses glàndules holocrines situades en el cori de la pell, generalment en relació amb un fol·licle pilós i que secreten una substància oliosa anomenada seu.
  • ca  glàndula de Zeis, n f
  • ca  glàndula sebàcia conjuntival, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia

Definició
Cadascuna de les glàndules sebàcies rudimentàries situades a la vora lliure de la parpella, en nombre de dues per cada fol·licle pilós, al costat de les glàndules de Moll.
  • ca  gra de Fordyce, n m
  • ca  glàndula sebàcia ectòpica, n f sin. compl.
  • ca  grànul de Fordyce, n m sin. compl.
  • ca  malaltia de Fordyce, n f sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Malalties i síndromes, Dermatologia

Definició
Element de l'anomalia congènita caracteritzada per la presència de glàndules sebàcies heterotòpiques a la mucosa labial. A la vora lliure dels llavis s'observen petits grans blanquinosos, punctiformes, plans o lleugerament prominents, disposats de manera simètrica. També són anomenats grànuls o taques o malaltia de Fordyce i glàndules sebàcies ectòpiques.
  • ca  testicle, n m
  • ca  dídim, n m sin. compl.
  • ca  glàndula seminal, n f sin. compl.
  • ca  gònada masculina, n f sin. compl.
  • es  testículo
  • fr  testicule
  • en  testicle
  • la  testis
  • TA  testis

Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia

Definició
Gònada masculina que produeix els espermatozoides i les hormones sexuals. Són situats a la part anterior de la regió perineal, per sota del penis, continguts en les bosses escrotals i suspesos pel cordó espermàtic. De forma ovoide, disposen d'una capa externa o albugínia, túnica fibrosa de color blanc que a la part superior té un engruiximent anomenat cos de Highmore, a través del qual surten les vies espermàtiques. Del cos de Highmore es desprenen nombrosos envans conjuntius que divideixen l'òrgan en lobels, constituïts pel parènquima testicular i els túbuls seminífers. Els testicles compleixen una doble funció exocrina i endocrina. La funció exocrina, formadora d'espermatozoides, és efectuada per les cèl·lules de l'epiteli germinal dels túbuls seminífers. La funció endocrina és la formadora de l'hormona masculina o testosterona, la qual és sintetitzada en les cèl·lules intersticials de Leydig del parènquima testicular.

Nota

  • La denominació testicle prové del llatí testiculus, diminutiu de testis 'testimoni'.

    El plural de la denominació llatina testis és testes.
  • ca  vesícula seminal, n f
  • ca  càpsula seminal, n f sin. compl.
  • ca  espermatocist, n m sin. compl.
  • ca  glàndula seminal, n f sin. compl.
  • ca  gonecist, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia

Definició
Cadascun dels dos receptacles, dret i esquerre, on és dipositat el semen conduït pels conductes deferents. Són situades profundament en l'excavació pelviana, darrere de la bufeta urinària, davant del recte i immediatament a sobre de la base de la pròstata. Tenen una forma de pera amb l'extrem gruixut superior i extern i l'extrem inferior, intern i afilat, que es reuneix amb el conducte deferent corresponent, per a formar el conducte ejaculador. Són constituïdes per un tub llarg plegat sobre si mateix i diversament flectit i enrotllat.

Nota

  • La denominació espermatocist es considera obsoleta.
  • ca  glàndula seromucosa, n f
  • ca  glàndula heterocrina, n f sin. compl.
  • ca  glàndula mixta, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Glàndula que posseeix cèl·lules secretores seroses i mucoses ensems.