Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  epistoma, n m

Anatomia patològica, Pneumologia

Definició
Tumor bronquial originat a partir de les glàndules de la paret dels bronquis principals. Produeix fenòmens d'obstrucció bronquial.

Nota

  • La denominació epistoma prové del grec epistomízo 'obstruir'.
  • ca  emprostòton, n m
  • ca  emprostòtonos, n m sin. compl.
  • ca  epistòton, n m sin. compl.
  • ca  epistòtonos, n m sin. compl.
  • es  emprostótono
  • en  emprosthotonos

Microbiologia i patologia infecciosa, Neurologia

Definició
Varietat de contractura generalitzada, que hom veu en alguns casos de tètan, en la qual hi ha predomini de la contractura dels músculs flexors. El malalt es replega damunt d'ell com el fetus en l'úter. També és designat tètan de bola.

Nota

  • La denominació emprostòton està formada a partir del grec émprosthen 'endavant' i tónos 'tensió'.
  • ca  emprostòton, n m
  • ca  emprostòtonos, n m sin. compl.
  • ca  epistòton, n m sin. compl.
  • ca  epistòtonos, n m sin. compl.
  • es  emprostótono
  • en  emprosthotonos

Microbiologia i patologia infecciosa, Neurologia

Definició
Varietat de contractura generalitzada, que hom veu en alguns casos de tètan, en la qual hi ha predomini de la contractura dels músculs flexors. El malalt es replega damunt d'ell com el fetus en l'úter. També és designat tètan de bola.

Nota

  • La denominació emprostòton està formada a partir del grec émprosthen 'endavant' i tónos 'tensió'.
  • ca  epistrofeu, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Segona vèrtebra cervical, l'axis.

Nota

  • La denominació epistrofeu prové del grec epistrophéus 'piu, pivot'.
  • ca  epitalàmic -a, adj

Neurologia

Definició
Relatiu o pertanyent a l'epitàlem.
  • ca  epitàlem, n m
  • ca  habènula, n f sin. compl.
  • es  epitálamo
  • fr  épithalamus
  • en  epithalamus

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Zona del diencèfal situada a la part superior del tàlem òptic, composta pel triangle de l'habènula, el gangli de l'habènula (nucli intern i nucli extern), el fascicle retroflecte de Meynert, el nucli interpeduncular, la comissura interhabenular i les estries talàmiques.

Nota

  • La denominació habènula prové del llatí habenula, diminutiu de habena.
  • ca  epital·làxia, n f

Gastroenterologia

Definició
Descamació d'un epiteli, especialment del que revesteix el budell.

Nota

  • La denominació epital·làxi està formada a partir de epiteli- i grec allasso 'canviar'.
  • ca  epitars, n m
  • ca  pterigi congènit, n m sin. compl.

Oftalmologia

Definició
Malformació congènita consistent en un plec de la conjuntiva sobre la superfície tarsal de la parpella.
  • ca  epitela, n f

Anatomia > Histologia, Neurologia

Definició
Teixit que forma la vàlvula de Vieussens.
  • ca  epiteli, n m
  • es  epitelio
  • fr  épithélium
  • en  epithelium

Anatomia > Histologia

Definició
Teixit que recobreix les superfícies externes i internes del cos. És format per cèl·lules de diferents formes geomètriques, separades per poca substància fonamental. No té vasos i la seva nutrició és a través de la membrana que el separa dels teixits més profunds, anomenats basals.

Nota

  • La denominació epiteli està formada a partir de epi- i del grec thelé 'mugró'.