epistoma
epistoma
Anatomia patològica, Pneumologia
- ca epistoma, n m
Anatomia patològica, Pneumologia
Definición
Tumor bronquial originat a partir de les glàndules de la paret dels bronquis principals. Produeix fenòmens d'obstrucció bronquial.
Nota
- La denominació epistoma prové del grec epistomízo 'obstruir'.
epistòton
epistòton
Microbiologia i patologia infecciosa, Neurologia
- ca emprostòton, n m
- ca emprostòtonos, n m sin. compl.
- ca epistòton, n m sin. compl.
- ca epistòtonos, n m sin. compl.
- es emprostótono
- en emprosthotonos
Microbiologia i patologia infecciosa, Neurologia
Definición
Varietat de contractura generalitzada, que hom veu en alguns casos de tètan, en la qual hi ha predomini de la contractura dels músculs flexors. El malalt es replega damunt d'ell com el fetus en l'úter. També és designat tètan de bola.
Nota
- La denominació emprostòton està formada a partir del grec émprosthen 'endavant' i tónos 'tensió'.
epistòtonos
epistòtonos
Microbiologia i patologia infecciosa, Neurologia
- ca emprostòton, n m
- ca emprostòtonos, n m sin. compl.
- ca epistòton, n m sin. compl.
- ca epistòtonos, n m sin. compl.
- es emprostótono
- en emprosthotonos
Microbiologia i patologia infecciosa, Neurologia
Definición
Varietat de contractura generalitzada, que hom veu en alguns casos de tètan, en la qual hi ha predomini de la contractura dels músculs flexors. El malalt es replega damunt d'ell com el fetus en l'úter. També és designat tètan de bola.
Nota
- La denominació emprostòton està formada a partir del grec émprosthen 'endavant' i tónos 'tensió'.
epistrofeu
epistrofeu
Anatomia > Òrgans i sistemes
- ca epistrofeu, n m
Anatomia > Òrgans i sistemes
Definición
Segona vèrtebra cervical, l'axis.
Nota
- La denominació epistrofeu prové del grec epistrophéus 'piu, pivot'.
epitalàmic -a
epitalàmic -a
Neurologia
- ca epitalàmic -a, adj
Neurologia
Definición
Relatiu o pertanyent a l'epitàlem.
epitàlem
epitàlem
Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia
- ca epitàlem, n m
- ca habènula, n f sin. compl.
- es epitálamo
- fr épithalamus
- en epithalamus
Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia
Definición
Zona del diencèfal situada a la part superior del tàlem òptic, composta pel triangle de l'habènula, el gangli de l'habènula (nucli intern i nucli extern), el fascicle retroflecte de Meynert, el nucli interpeduncular, la comissura interhabenular i les estries talàmiques.
Nota
- La denominació habènula prové del llatí habenula, diminutiu de habena.
epital·làxia
epital·làxia
Gastroenterologia
- ca epital·làxia, n f
Gastroenterologia
Definición
Descamació d'un epiteli, especialment del que revesteix el budell.
Nota
- La denominació epital·làxi està formada a partir de epiteli- i grec allasso 'canviar'.
epitars
epitars
Oftalmologia
- ca epitars, n m
- ca pterigi congènit, n m sin. compl.
Oftalmologia
Definición
Malformació congènita consistent en un plec de la conjuntiva sobre la superfície tarsal de la parpella.
epitela
epitela
Anatomia > Histologia, Neurologia
- ca epitela, n f
Anatomia > Histologia, Neurologia
Definición
Teixit que forma la vàlvula de Vieussens.
epiteli
epiteli
Anatomia > Histologia
- ca epiteli, n m
- es epitelio
- fr épithélium
- en epithelium
Anatomia > Histologia
Definición
Teixit que recobreix les superfícies externes i internes del cos. És format per cèl·lules de diferents formes geomètriques, separades per poca substància fonamental. No té vasos i la seva nutrició és a través de la membrana que el separa dels teixits més profunds, anomenats basals.
Nota
- La denominació epiteli està formada a partir de epi- i del grec thelé 'mugró'.