Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  epistoma, n m

Anatomia patològica, Pneumologia

Definición
Tumor bronquial originat a partir de les glàndules de la paret dels bronquis principals. Produeix fenòmens d'obstrucció bronquial.

Nota

  • La denominació epistoma prové del grec epistomízo 'obstruir'.
  • ca  emprostòton, n m
  • ca  emprostòtonos, n m sin. compl.
  • ca  epistòton, n m sin. compl.
  • ca  epistòtonos, n m sin. compl.
  • es  emprostótono
  • en  emprosthotonos

Microbiologia i patologia infecciosa, Neurologia

Definición
Varietat de contractura generalitzada, que hom veu en alguns casos de tètan, en la qual hi ha predomini de la contractura dels músculs flexors. El malalt es replega damunt d'ell com el fetus en l'úter. També és designat tètan de bola.

Nota

  • La denominació emprostòton està formada a partir del grec émprosthen 'endavant' i tónos 'tensió'.
  • ca  emprostòton, n m
  • ca  emprostòtonos, n m sin. compl.
  • ca  epistòton, n m sin. compl.
  • ca  epistòtonos, n m sin. compl.
  • es  emprostótono
  • en  emprosthotonos

Microbiologia i patologia infecciosa, Neurologia

Definición
Varietat de contractura generalitzada, que hom veu en alguns casos de tètan, en la qual hi ha predomini de la contractura dels músculs flexors. El malalt es replega damunt d'ell com el fetus en l'úter. També és designat tètan de bola.

Nota

  • La denominació emprostòton està formada a partir del grec émprosthen 'endavant' i tónos 'tensió'.
  • ca  epistrofeu, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Segona vèrtebra cervical, l'axis.

Nota

  • La denominació epistrofeu prové del grec epistrophéus 'piu, pivot'.
  • ca  epitalàmic -a, adj

Neurologia

Definición
Relatiu o pertanyent a l'epitàlem.
  • ca  epitàlem, n m
  • ca  habènula, n f sin. compl.
  • es  epitálamo
  • fr  épithalamus
  • en  epithalamus

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Zona del diencèfal situada a la part superior del tàlem òptic, composta pel triangle de l'habènula, el gangli de l'habènula (nucli intern i nucli extern), el fascicle retroflecte de Meynert, el nucli interpeduncular, la comissura interhabenular i les estries talàmiques.

Nota

  • La denominació habènula prové del llatí habenula, diminutiu de habena.
  • ca  epital·làxia, n f

Gastroenterologia

Definición
Descamació d'un epiteli, especialment del que revesteix el budell.

Nota

  • La denominació epital·làxi està formada a partir de epiteli- i grec allasso 'canviar'.
  • ca  epitars, n m
  • ca  pterigi congènit, n m sin. compl.

Oftalmologia

Definición
Malformació congènita consistent en un plec de la conjuntiva sobre la superfície tarsal de la parpella.
  • ca  epitela, n f

Anatomia > Histologia, Neurologia

Definición
Teixit que forma la vàlvula de Vieussens.
  • ca  epiteli, n m
  • es  epitelio
  • fr  épithélium
  • en  epithelium

Anatomia > Histologia

Definición
Teixit que recobreix les superfícies externes i internes del cos. És format per cèl·lules de diferents formes geomètriques, separades per poca substància fonamental. No té vasos i la seva nutrició és a través de la membrana que el separa dels teixits més profunds, anomenats basals.

Nota

  • La denominació epiteli està formada a partir de epi- i del grec thelé 'mugró'.