Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  degeneració transsinàptica, n f
  • ca  atròfia transneuronal, n f sin. compl.
  • ca  cromatòlisi transsinàptica, n f sin. compl.
  • ca  degeneració transneuronal, n f sin. compl.

Anatomia patològica, Neurologia

Definició
Atròfia neuronal consecutiva a una lesió de la neurita que fa connexió sinàptica amb la neurona. S'observa especialment en el cos geniculat extern.
  • ca  degeneració transsinàptica, n f
  • ca  atròfia transneuronal, n f sin. compl.
  • ca  cromatòlisi transsinàptica, n f sin. compl.
  • ca  degeneració transneuronal, n f sin. compl.

Anatomia patològica, Neurologia

Definició
Atròfia neuronal consecutiva a una lesió de la neurita que fa connexió sinàptica amb la neurona. S'observa especialment en el cos geniculat extern.
  • ca  degeneració primària, n f
  • ca  degeneració traumàtica, n f sin. compl.

Anatomia patològica, Neurologia

Definició
Alteració degenerativa produïda en un trajecte curt de la part proximal i de la distal d'una fibra nerviosa seccionada. Després esdevenen canvis a tota la part distal, que constitueixen la degeneració wal·leriana o secundària.
  • ca  degeneració vacuolar, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia patològica

Definició
Presència de grans vacúols en el citoplasma, desproveïts de greix, que generalment, però no sempre, obeeix a una degeneració hidròpica.
  • ca  degeneració vermella, n f
  • ca  degeneració carnosa, n f sin. compl.

Anatomia patològica, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Nom donat a les zones de necrosi que s'observen a vegades en els miomes uterins voluminosos, especialment durant l'embaràs, caracteritzades per un reblaniment i una coloració vermella que recorda la carn poc cuita.
  • ca  degeneració hialina, n f
  • ca  degeneració vítria, n f sin. compl.

Anatomia patològica

Definició
Cadascuna de les diverses alteracions cel·lulars i extracel·lulars caracteritzades pel dipòsit d'una substància de transparència vítria (hialina), acidòfila i generalment de natura proteica. Les degeneracions cel·lulars inclouen la degeneració hialina de l'epiteli tubular renal, els cossos de Mallory, els cossos de Councilman, la degeneració hialina de Crooke, els cossos de Russell, la degeneració de Zenker i la degeneració hialina del teixit conjuntiu. Les degeneracions extracel·lulars són la degeneració fibrinoidal, la degeneració hialina vascular i la degeneració amiloidal.

Nota

  • La denominació degeneració vítria, donada pel seu aspecte vidriós, es considera obsoleta.
  • ca  degeneració wal·leriana, n f
  • ca  degeneració ortògrada, n f sin. compl.
  • ca  degeneració secundària, n f sin. compl.

Anatomia > Histologia, Anatomia patològica, Neurologia

Definició
Degeneració d'una fibra nerviosa que ha estat separada del seu centre tròfic, la cèl·lula nerviosa, caracteritzada per la proliferació del nucli del segment interanular i per la segmentació de la mielina.
  • ca  degenerar, v intr

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Mudar-se en pitjor, perdent en bones qualitats.
  • ca  degenerar, v intr

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Perdre les bones qualitats de la pròpia espècie o raça.
  • ca  degenerat -ada, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Salut mental

Definició
Que ha sofert degeneració, especialment en l'esfera moral.