Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  degeneració grisa, n f

Anatomia patològica, Neurologia

Definició
Degeneració de la substància blanca de la medul·la espinal, en la qual hi ha pèrdua de mielina i aparició d'un color grisós.
  • ca  degeneració hematohialina, n f

Angiologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Forma de degeneració hialina dels trombes, caracteritzada per la formació d'una massa homogènia, a partir de fibrina compacta o plaquetes comprimides, que omple els capil·lars sanguinis (trombes hialins o capil·lars). S'observa en el xoc, el fenomen de Schwartzman, la diftèria, l'escarlatina, i també per acció del verí de serps.
  • ca  degeneració hepatocerebral adquirida de Woerkam-Stadler-Adams, n f
  • ca  degeneració de Woerkam-Stadler-Adams, n f sin. compl.
  • ca  degeneració hepatocerebral adquirida, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Gastroenterologia, Neurologia

Definició
Quadre anatomicoclínic no congènit ni familiar, sinó adquirit, de tipus neuropsíquic, molt semblant al de la malaltia de Wilson, observat en pacients que sofreixen afeccions hepàtiques cròniques, sense alteració del metabolisme del coure.
  • ca  degeneració hepatocerebral adquirida de Woerkam-Stadler-Adams, n f
  • ca  degeneració de Woerkam-Stadler-Adams, n f sin. compl.
  • ca  degeneració hepatocerebral adquirida, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Gastroenterologia, Neurologia

Definició
Quadre anatomicoclínic no congènit ni familiar, sinó adquirit, de tipus neuropsíquic, molt semblant al de la malaltia de Wilson, observat en pacients que sofreixen afeccions hepàtiques cròniques, sense alteració del metabolisme del coure.
  • ca  degeneració hialina, n f
  • ca  degeneració vítria, n f sin. compl.

Anatomia patològica

Definició
Cadascuna de les diverses alteracions cel·lulars i extracel·lulars caracteritzades pel dipòsit d'una substància de transparència vítria (hialina), acidòfila i generalment de natura proteica. Les degeneracions cel·lulars inclouen la degeneració hialina de l'epiteli tubular renal, els cossos de Mallory, els cossos de Councilman, la degeneració hialina de Crooke, els cossos de Russell, la degeneració de Zenker i la degeneració hialina del teixit conjuntiu. Les degeneracions extracel·lulars són la degeneració fibrinoidal, la degeneració hialina vascular i la degeneració amiloidal.

Nota

  • La denominació degeneració vítria, donada pel seu aspecte vidriós, es considera obsoleta.
  • ca  degeneració hialina de Crooke, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia patològica

Definició
Dipòsit de substància hialina al citoplasma de les cèl·lules basòfiles de la hipòfisi, observada en pacients amb malaltia de Cushing i també en la malaltia d'Addison.
  • ca  degeneració hialina de l'epiteli tubular renal, n f

Anatomia patològica, Nefrologia

Definició
Acumulació de nombroses gotes hialines dintre del citoplasma de les cèl·lules de l'epiteli dels túbuls renals, formades per proteïnes que han travessat un glomèrul lesionat i anormalment permeable, i que han estat reabsorbides per les cèl·lules tubulars.
  • ca  degeneració hialina del teixit conjuntiu, n f
  • ca  hialinització, n f sin. compl.

Anatomia patològica

Definició
Homogeneïtzació i transformació de les fibres col·làgenes del teixit conjuntiu, que formen masses gruixudes de disposició trabecular, sense que canviïn llurs propietats tintorials. Es produeix en cicatrius antigues, seroses engruixides per inflamació crònica, la càpsula engruixida de la melsa, l'íntima de les artèries i en l'estroma de tumors com el liomioma.
  • ca  degeneració hialina vascular, n f

Anatomia patològica, Angiologia

Definició
Degeneració hialina que apareix en les parets arteriolars dels malalts amb arterioesclerosi hialina.
  • ca  degeneració amiloidal, n f
  • ca  degeneració cèria, n f sin. compl.
  • ca  degeneració d'Abercrombie, n f sin. compl.
  • ca  degeneració de Virchow, n f sin. compl.
  • ca  degeneració hialoidal, n f sin. compl.
  • ca  degeneració lardàcia, n f sin. compl.
  • ca  síndrome d'Abercrombie, n f sin. compl.
  • ca  tumefacció vítria, n f sin. compl.

Anatomia patològica

Definició
Tipus de degeneració hialina que consisteix en el dipòsit extracel·lular de substància amiloide en diversos teixits i òrgans, especialment la melsa, el fetge i els ronyons. Si són afectats molts òrgans, hom parla d'amiloïdosi o amilosi.