Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  displàsia tanatofòrica, n f

Anatomia > Embriologia, Pediatria, Pneumologia, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Displàsia hereditària observada generalment en nascuts morts o bé en nadons que moren poc temps després de néixer a causa d'hiperplàsia pulmonar. Ocasionalment, alguns infants sobreviuen i es caracteritzen per un nanisme accentuat a càrrec de les extremitats, un cap gran amb el front prominent i depressió del pont nasal, diàmetre anteroposterior del tòrax estret amb un tronc relativament llarg. Radiològicament, hom observa un escurçament dels ossos llargs amb eixamplament metafisial i encorbament. La incurvació del fèmur recorda l'aspecte dels antics auriculars telefònics. Els cossos vertebrals són aplatats i tenen un aspecte radiogràfic frontal que s'assembla a un U invertida o a una H. Els coxals són petits, les falanges i la base del crani són curts i el forat occipital és petit. S'associa amb múltiples malformacions extraesquelètiques, com ara còrtex temporal i nuclis basals displàstics, megalocefàlia, polimicrogínia, anomalies cardíaques, etc.
  • ca  displàsia tímica, n f
  • ca  alimfoplàsia tímica, n f sin. compl.

Endocrinologia i nutrició, Pediatria

Definició
Terme genèric per a designar les alteracions congènites consecutives a una fallida o detenció del desenvolupament del tim, caracteritzades per un volum petit de l'òrgan (menys de 5 g), epiteli primitiu no secretor, absència de corpuscles de Hasall i absència gairebé total de limfòcits. Acompanya a diverses malalties, com ara immunodeficiència greu combinada autosòmica recessiva o lligada al cromosoma X, ataxiatelangièctasi, síndromes d'inestabilitat cromosòmica, síndrome de Nezelof i la forma incompleta de la síndrome de Di George.
  • ca  displàsia ventricular dreta, n f

Anatomia, Cardiologia

Definició
Cardiomiopatia idiopàtica, sovint familiar, que afecta principalment el ventricle dret, caracteritzada per una infiltració del miocardi ventricular per teixit adipós i fibrós.
  • ca  displàstic -a, adj

Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definició
Dit de l'individu que, per la constitució, no s'adapta a cap biotip.
  • ca  displàstic -a, adj

Anatomia

Definició
Relatiu o pertanyent a la displàsia.
  • ca  disploide, adj
  • es  disploide, adj
  • fr  dysploïde, adj
  • en  dysploid, adj

.FITXA REVISADA, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definició
Dit de l'individu o de la cèl·lula que presenta disploïdia.
  • ca  disploïdia, n f
  • es  disploidía, n f
  • fr  dysploïdie, n f
  • en  dysploidy, n

.FITXA REVISADA, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definició
Estat genètic d'un individu o d'una cèl·lula amb una dotació cromosòmica que no és múltiple exacte del nombre haploide bàsic de l'espècie de la qual s'ha originat.
  • ca  dispnea, n f
  • ca  ofec, n m sin. compl.
  • ca  tapament, n m sin. compl.
  • es  disnea, n f
  • fr  dyspnée, n f
  • en  dyspnea, n

.FITXA REVISADA, Pneumologia

Definició
Sensació de dificultat respiratòria associada a un augment de l'esforç per a respirar.

Nota

  • Quan la dispnea és lleugera, es redueix a la sensació subjectiva; quan és més greu, hi ha signes objectius, com l'augment de la freqüència respiratòria, l'augment de la profunditat de la inspiració, la dilatació dels narius i la contracció dels músculs accessoris.

    La denominació dispnea prové del grec dýspnoia format a partir de dys- i pnoé 'respiració'.
  • ca  dispnea anhelosa, n f
  • es  disnea jadeante
  • fr  dyspnée haletante

Pneumologia

Definició
Equivalent menor i no dolorós de l'angina de pit, consistent en crisis d'ofec amb sensació d'obstrucció respiratòria que provoquen esbufecs, respiració anhelosa (Gallavardin, 1933).
  • ca  dispnea cardíaca, n f

Cardiologia, Pneumologia

Definició
Dispnea deguda a una afecció cardíaca, valvular, miocardíaca o pericardíaca.