crisi epilèptica amiotònica
crisi epilèptica amiotònica
Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental
- ca crisi epilèptica amiotònica, n f
Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental
Definició
Crisi epilèptica generalitzada consistent en la pèrdua del to postural amb caiguda del malalt, i que sovint s'associa amb crisis mioclòniques.
crisi epilèptica clònica
crisi epilèptica clònica
Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental
- ca crisi epilèptica mioclònica, n f
- ca crisi epilèptica clònica, n f sin. compl.
- ca mioclònia epilèptica, n f sin. compl.
Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental
Definició
Batzegades musculars breus d'un o diversos músculs, sovint generalitzades en forma de flexió dels quatre membres, desencadenades per una estimulació lumínica o auditiva intermitents, o bé espontànies.
crisi epilèptica focal
crisi epilèptica focal
Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental
- ca crisi epilèptica focal, n f
- ca crisi epilèptica localitzada, n f sin. compl.
- ca crisi epilèptica parcial, n f sin. compl.
Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental
Definició
Crisi epilèptica localitzada o parcial que irrita la funció de l'àrea cortical on s'origina la descàrrega (lòbul frontal, àrea motora primària, àrea sensitiva primària i lòbul parietal, lòbul occipital, lòbul temporal del complex amigdalohipocàmpic, còrtex posterolateral). La simptomatologia és, per tant, molt diversa: desviació conjunta dels ulls, contracció tònica postural del braç, contraccions tonicoclòniques de l'hemicòs contralateral, parestèsies de l'hemicòs contralateral, al·lucinacions visuals complexes o elementals, al·lucinacions olfactives, gustatives, fixació de la mirada, automatismes, al·lucinacions auditives complexes o elementals, vertigen, etc. D'entre les sensacions psicosensorials complexes, les més freqüents són la sensació del déjà vu, del jamai vu i del pensament forçat.
crisi epilèptica generalitzada convulsant
crisi epilèptica generalitzada convulsant
Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental
- ca crisi epilèptica generalitzada convulsant, n f
Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental
Definició
Crisi epilèptica que afecta més o menys extensament diversos músculs del cos. Hom distingeix entre crisis tòniques, clòniques o tonicoclòniques.
crisi epilèptica generalitzada tonicoclònica
crisi epilèptica generalitzada tonicoclònica
Neurologia
- ca gran mal, n m
- ca crisi epilèptica generalitzada tonicoclònica, n f sin. compl.
- ca epilèpsia major, n f sin. compl.
Neurologia
crisi epilèptica localitzada
crisi epilèptica localitzada
Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental
- ca crisi epilèptica focal, n f
- ca crisi epilèptica localitzada, n f sin. compl.
- ca crisi epilèptica parcial, n f sin. compl.
Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental
Definició
Crisi epilèptica localitzada o parcial que irrita la funció de l'àrea cortical on s'origina la descàrrega (lòbul frontal, àrea motora primària, àrea sensitiva primària i lòbul parietal, lòbul occipital, lòbul temporal del complex amigdalohipocàmpic, còrtex posterolateral). La simptomatologia és, per tant, molt diversa: desviació conjunta dels ulls, contracció tònica postural del braç, contraccions tonicoclòniques de l'hemicòs contralateral, parestèsies de l'hemicòs contralateral, al·lucinacions visuals complexes o elementals, al·lucinacions olfactives, gustatives, fixació de la mirada, automatismes, al·lucinacions auditives complexes o elementals, vertigen, etc. D'entre les sensacions psicosensorials complexes, les més freqüents són la sensació del déjà vu, del jamai vu i del pensament forçat.
crisi epilèptica mioclònica
crisi epilèptica mioclònica
Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental
- ca crisi epilèptica mioclònica, n f
- ca crisi epilèptica clònica, n f sin. compl.
- ca mioclònia epilèptica, n f sin. compl.
Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental
Definició
Batzegades musculars breus d'un o diversos músculs, sovint generalitzades en forma de flexió dels quatre membres, desencadenades per una estimulació lumínica o auditiva intermitents, o bé espontànies.
crisi epilèptica parcial
crisi epilèptica parcial
Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental
- ca crisi epilèptica focal, n f
- ca crisi epilèptica localitzada, n f sin. compl.
- ca crisi epilèptica parcial, n f sin. compl.
Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental
Definició
Crisi epilèptica localitzada o parcial que irrita la funció de l'àrea cortical on s'origina la descàrrega (lòbul frontal, àrea motora primària, àrea sensitiva primària i lòbul parietal, lòbul occipital, lòbul temporal del complex amigdalohipocàmpic, còrtex posterolateral). La simptomatologia és, per tant, molt diversa: desviació conjunta dels ulls, contracció tònica postural del braç, contraccions tonicoclòniques de l'hemicòs contralateral, parestèsies de l'hemicòs contralateral, al·lucinacions visuals complexes o elementals, al·lucinacions olfactives, gustatives, fixació de la mirada, automatismes, al·lucinacions auditives complexes o elementals, vertigen, etc. D'entre les sensacions psicosensorials complexes, les més freqüents són la sensació del déjà vu, del jamai vu i del pensament forçat.
crisi epilèptica tònica
crisi epilèptica tònica
Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental
- ca crisi epilèptica tònica, n f
Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental
Definició
Crisi epilèptica generalitzada en forma de contracció tònica de flexió o d'extensió, de durada molt curta i que provoca la caiguda del malalt endavant o endarrere respectivament.
crisi epilèptica tonicoclònica
crisi epilèptica tonicoclònica
Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental
- ca crisi epilèptica tonicoclònica, n f
Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental
Definició
Crisi epilèptica generalitzada convulsant, clàssica, amb pèrdua profunda de la consciència, caracteritzada per una contracció de flexió o d'extensió, durant la qual el malalt pot emetre un crit intens per espasme laringi, amb interrupció de la respiració i cianosi consecutiva, seguida d'una fase de contraccions clòniques progressivament intenses, violentes, sincròniques i simètriques de les quatre extremitats, moment en què apareixen salivació i respiració ronca i sorollosa. Sovint s'acompanya, però no indispensablement, de mossegada de la llengua o de les genives, micció involuntària i lesions provocades per la caiguda del malalt.
