Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  crisi blàstica, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Hematologia i hemoteràpia, Oncologia i radioteràpia

Definició
Estat clinicohematològic superposable al d'una leucèmia aguda amb invasió més o menys ràpida de la medul·la òssia, la sang perifèrica i, a vegades, altres òrgans (ganglis limfàtics, pell, parts toves, periosti, sistema nerviós central) per blasts, que apareixen en la fase final de la leucèmia mieloide crònica. Clínicament hom observa un deteriorament ràpid dels malalts, els quals presenten anorèxia, astènia, aprimament, febre, sudoració profusa, dolors ossis, creixement massiu de la melsa, anèmia, infeccions i hemorràgies. Els blasts són sobretot mieloblasts, però també hi ha la presència de limfoblasts, megacarioblasts i eritroblasts. La infecció és ràpidament mortal en el termini de 4 o 5 mesos.
  • ca  crisi blàstica extramedul·lar, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Hematologia i hemoteràpia, Oncologia i radioteràpia

Definició
Crisi blàstica que afecta òrgans situats fora de la medul·la òssia i de la sang perifèrica.
  • ca  crisi blàstica inicial, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Hematologia i hemoteràpia, Oncologia i radioteràpia

Definició
Forma de presentació poc freqüent de la leucèmia mieloide crònica consistent en l'aparició d'una crisi blàstica en malalts que han passat inadvertida la fase crònica de la malaltia. En alguns casos, l'afecció simula una leucèmia aguda, mentre que en d'altres amb afectació extramedul·lar ganglionar pot confondre's amb un limfoma.
  • ca  crisi colinèrgica, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Farmacologia, Neurologia

Definició
Conjunt de manifestacions colinèrgiques que poden aparèixer en malalts afectats de miastènia greu, tractats amb dosis excessives de fàrmacs anticolinesteràsics (neostigmina, piridostigmina), caracteritzades per bradicàrdia, hipotensió, vòmits, sudoració, salivació profusa, llagrimeig, miosis, pal·lidesa i àdhuc confusió i coma.
  • ca  crisi epilèptica, n f
  • ca  crisi comicial, n f sin. compl.
  • ca  ictus epilèptic, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental

Definició
Fenomen clínic d'aparició sobtada, expressió variable, convulsant o no, amb o sense disminució de la consciència, generalitzat o localitzat, que hom observa en l'epilèpsia com a resultat d'una descàrrega brusca, intensa i hipersincrònica d'un agregat cortical neuronal.
  • ca  crisi d'angoixa, n f
  • ca  atac de pànic, n m sin. compl.
  • ca  crisi de pànic, n f sin. compl.

Neurologia, Salut mental, Salut mental > Psiquiatria

Definició
Trastorn d'ansietat de presentació sobtada, precedit ordinàriament d'un estat distímic o d'inestabilitat psíquica, caracteritzat per una sensació de mort imminent, temor a un succés amenaçador desconegut, inseguretat, acompanyats de manifestacions psicosomàtiques, d'opressió precordial, ofec, taquicàrdia, palpitacions, sudoració freda, sensació de calor o fred, i sovint també de sequedat de boca, dolors abdominals, nàusees, vòmits, diarrea o deposicions abundoses, meteorisme, visió borrosa, acúfens, parestèsies, cefalea i vertigen. La crisi pot durar entre 5 i 15 minuts o més, durant els quals el malalt necessita moure's o caminar. El temor a la repetició de les crisis pot desencadenar-les i àdhuc originar un estat ansiós permanent anomenat ansietat d'anticipació.
Crisi aguda d'angoixa amb sensació de mort imminent. [atac de pànic]
  • ca  crisi d'identitat, n f

Neurologia, Salut mental

Definició
Desorientació sobre la realitat i la continuïtat del propi ésser, i del paper que hom li assigna en la col·lectivitat.
  • ca  crisi de Dietl, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Nefrologia

Definició
Atac paroxismal de dolors lumbar i abdominal, acompanyat de nàusees, vòmits, cefalees, febre i xoc, produït per la torsió del pedicle renal.
  • ca  crisi d'angoixa, n f
  • ca  atac de pànic, n m sin. compl.
  • ca  crisi de pànic, n f sin. compl.

Neurologia, Salut mental, Salut mental > Psiquiatria

Definició
Trastorn d'ansietat de presentació sobtada, precedit ordinàriament d'un estat distímic o d'inestabilitat psíquica, caracteritzat per una sensació de mort imminent, temor a un succés amenaçador desconegut, inseguretat, acompanyats de manifestacions psicosomàtiques, d'opressió precordial, ofec, taquicàrdia, palpitacions, sudoració freda, sensació de calor o fred, i sovint també de sequedat de boca, dolors abdominals, nàusees, vòmits, diarrea o deposicions abundoses, meteorisme, visió borrosa, acúfens, parestèsies, cefalea i vertigen. La crisi pot durar entre 5 i 15 minuts o més, durant els quals el malalt necessita moure's o caminar. El temor a la repetició de les crisis pot desencadenar-les i àdhuc originar un estat ansiós permanent anomenat ansietat d'anticipació.
Crisi aguda d'angoixa amb sensació de mort imminent. [atac de pànic]
  • ca  crisi epilèptica, n f
  • ca  crisi comicial, n f sin. compl.
  • ca  ictus epilèptic, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental

Definició
Fenomen clínic d'aparició sobtada, expressió variable, convulsant o no, amb o sense disminució de la consciència, generalitzat o localitzat, que hom observa en l'epilèpsia com a resultat d'una descàrrega brusca, intensa i hipersincrònica d'un agregat cortical neuronal.