Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  cos ciliar, n m
  • ca  anell colorat extern, n m sin. compl.
  • ca  aparell ciliar, n m sin. compl.
  • ca  zona ciliar, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia, Oftalmologia

Definició
Part anterior i gruixuda de la coroide de l'ull, en forma d'anell, situada immediatament darrere de l'iris; la seva cara externa s'aplica a l'escleròtica i la cara interna correspon a la túnica nerviosa de l'ull i, mitjançant aquesta, al cos vitri; consta de dues parts, el múscul ciliar i els processos ciliars.
Zona més exterior de les dues zones concèntriques de la cara anterior de l'iris. ((zona ciliar))
  • ca  túber cineri, n m
  • ca  comissura grisa de la base, n f sin. compl.
  • ca  cos cendrós, n m sin. compl.
  • ca  cos cineri, n m sin. compl.
  • ca  substància grisa de la base, n f sin. compl.
  • ca  substància grisa del tercer ventricle, n f sin. compl.
  • ca  túber anterior de l'hipotàlem, n m sin. compl.
  • ca  tubercle cineri, n m sin. compl.
  • ca  tubercle gris, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Làmina de substància grisa que ocupa tot l'espai comprès entre el quiasma, les cintes òptiques i els tubercles mamil·lars. La seva cara inferior és convexa i la part més sobresortint forma el peduncle del cos pituïtari; en canvi, la cara superior és còncava i forma part del tercer ventricle.
  • ca  cos citoide, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Citologia, Neurologia, Oftalmologia

Definició
Cadascuna de les estructures globulars, blanques i brillants, que semblen nuclis cel·lulars per llur forma i grandària, observades en les fibres nervioses degenerades de la retina, a nivell de les taques cotonoses, en casos de retinopatia hipertensiva, lupus eritematós, i en moltes altres malalties.
  • ca  glàndula coccigeal, n f
  • ca  cos coccigeal, n m sin. compl.
  • ca  cos de Luschka, n m sin. compl.
  • ca  gangli de Luschka, n m sin. compl.
  • ca  glàndula arteriococcigeal, n f sin. compl.
  • ca  glàndula de Luschka, n f sin. compl.
  • ca  glom coccigeal, n m sin. compl.
  • ca  glomèrul caudal, n m sin. compl.
  • ca  glomèrul coccigeal, n m sin. compl.
  • ca  paragangli coccigeal, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia

Definició
Estructura vascular arrodonida o lobulada situada sota de la punta del còccix, constituïda per un sistema de comunicacions arteriovenoses esteses entre la vena sacra i l'artèria sacra mitjana; les malles d'aquesta xarxa sanguínia apleguen cèl·lules contràctils derivades de la paret arterial que havien estat preses per veritables cèl·lules glandulars.
  • ca  cos de Civatte, n m
  • ca  cos col·loide, n m sin. compl.
  • es  cuerpos de Civatte, n m
  • fr  corps de Civatte, n m
  • en  Civatte body, n

.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia patològica, Dermatologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Cadascun dels cossos hialins eosinòfils en l'epidermis de les lesions del liquen pla, formats per la necrosi d'algunes de les cèl·lules basals. També són anomenats cossos col·loides.
  • ca  cos compost, n m
  • ca  compost, n m sin. compl.
  • es  compuesto
  • fr  combinaison
  • fr  corps composé
  • en  compound

Disciplines de suport > Química

Definició
Substància formada per àtoms o ions de dos o més elements químics diferents. Un compost és diferent d'una mescla sobretot perquè és constituït en una proporció definida dels seus elements (compost daltònid) i també, a més, perquè els elements no poden ésser separats per mitjans físics, perquè posseeix propietats característiques diferents de les dels seus elements i perquè la seva formació o descomposició comporta un efecte calorífic considerable. Tanmateix, hi ha un petit nombre de composts que no compleixen la llei de les proporcions definides, anomenats no estequiomètrics o berthòl·lids.
  • ca  cos de Schaumann, n m
  • ca  cos concoide, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Citologia

Definició
Cadascuna de les làmines de calci disposades en forma concèntrica, que ofereixen un aspecte concoide, observades en les cèl·lules gegants dels granulomes de la sarcoïdosi. També són anomenats cossos concoides.
  • ca  glàndula pineal, n m
  • ca  conari, n m sin. compl.
  • ca  cos conoide, n m sin. compl.
  • ca  cos pineal, n f sin. compl.
  • ca  epífisi, n f sin. compl.
  • ca  epífisi cerebral, n f sin. compl.
  • es  epífisis
  • fr  épiphyse
  • en  epiphysis

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Petit òrgan situat al sostre del tercer ventricle, davant dels tubercles quadrigeminats anteriors, que després de la pubertat sofreix una certa involució i tendeix a calcificar-se; secreta una hormona anomenada melatonina, per la seva capacitat blanquejadora de la pell de les granotes, propietat que no té en els mamífers, però en aquests inhibeix o alenteix llur estre; arran de l'estudi de tumors d'aquesta glàndula en l'home, anomenats pinealomes, s'ha intuït l'existència d'un factor inhibidor de la pubertat, que probablement sigui la melatonina.
Denominació donada al cos pineal, a causa de la seva forma cònica. ((conari))

Nota

  • La denominació cos conoide s'usava antigament.
  • La denominació epífisi prové del epíphysis 'excrescència'.
  • ca  medul·la suprarenal, n f
  • ca  cos cromafí, n m sin. compl.
  • ca  medul·la adrenal, n f sin. compl.
  • ca  medul·la de la glàndula suprarenal, n f sin. compl.
  • es  médula adrenal, n f
  • es  médula de la glándula adrenal, n f
  • es  médula de la glándula suprarrenal, n f
  • es  médula suprarrenal, n f
  • fr  médullaire de la glande suprarénale, n f
  • fr  médullaire de la glande surrénale, n f
  • fr  médullaire des glandes surrénales, n f
  • fr  médullaire surrénale, n f
  • fr  médullosurrénale, n f
  • fr  substance médullaire de la glande suprarénale, n f
  • fr  substance médullaire de la glande surrénale, n f
  • en  adrenal medulla, n
  • en  medulla of adrenal gland, n
  • en  medulla of suprarenal gland, n
  • en  suprarenal medulla, n

Anatomia > Òrgans i sistemes, Endocrinologia i nutrició, Nefrologia

Definició
Part interna, blanca i flonja de la suprarenal, formada per cordons cel·lulars, units formant una malla, integrats de cèl·lules de reacció cromafí, a causa de la presència d'epinefrina i norepinefrina en llurs grànuls.

Nota

  • La denominació cos cromafí s'usava antigament.
  • ca  cos cromatínic, n m

Microbiologia i patologia infecciosa, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Cadascun dels agregats d'àcid desoxiribonucleic que es troben en els bacteris i que poden demostrar-se amb la tinció de Giemsa després de la hidròlisi de l'àcid ribonucleic citoplasmàtic i la fixació amb àcid òsmic; hom pensa que representa la morfologia directa del nucli bacterià.