Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  tubercle mamil·lar de l'hipotàlem, n m
  • ca  cos albicant, n m sin. compl.
  • ca  cos candicant, n m sin. compl.
  • ca  cos mamil·lar, n m sin. compl.
  • ca  eminència mamil·lar, n f sin. compl.
  • la  bulla fornicis

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Cadascuna de les formacions de l'hipotàlem, situades a cada costat de la línia mediana, darrere l'infundíbul i davant la substància perforada posterior. Hi ha un tubercle mamil·lar principal que emet el fascicle de Vicq d'Azyr i el fascicle de la calota de Gudden, i un tubercle accessori que emet un fascicle anomenat peducle del cos mamil·lar lateral.
  • ca  cos albicant, n m
  • ca  cos candicant, n m sin. compl.
  • ca  cos fibrós, n m sin. compl.
  • ca  escara blanca de l'ovari, n f sin. compl.
  • ca  globus medul·lar, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Teixit fibrós blanquinós que substitueix el cos luti involutiu de l'ovari en l'última meitat de l'embaràs, o immediatament després de l'ovulació quan no ha esdevingut l'embaràs.
  • ca  corpuscle carotidi, n m
  • ca  cos carotidi, n m sin. compl.
  • ca  cos intercarotidi, n m sin. compl.
  • ca  gangli intercarotidi, n m sin. compl.
  • ca  glàndula carotídia, n f sin. compl.
  • ca  glàndula intercarotídia, n f sin. compl.
  • ca  glom carotidi, n m sin. compl.
  • ca  glomèrul carotidi, n m sin. compl.
  • ca  node carotidi, n m sin. compl.
  • ca  node intercarotidi, n m sin. compl.
  • ca  nòdul carotidi, n m sin. compl.
  • ca  paragangli carotidi, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Cardiologia, Hematologia i hemoteràpia, Neurologia

Definició
Petita estructura neurovascular situada just per sobre de la bifurcació de l'artèria caròtide primitiva, entre la caròtide interna i l'externa, constituïda per cèl·lules granulars principals que tenen una afinitat especial pels reactius cròmics (cèl·lules cromafins), per cèl·lules no granulars de sosteniment, per un llit vascular i per una xarxa de fibres sensitives del nervi glossofaringi; és un òrgan quimioreceptor sensible a la disminució de l'oxigen, a l'excés de diòxid de carboni i a l'augment de la concentració d'hidrogenions a la sang, per la qual cosa intervé en la regulació de la respiració.

Nota

  • La denominació gangli intercarotidi es considera obsoleta.
  • ca  plexe cavernós dels cornets, n m
  • ca  cos cavernós de la pituïtària, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia, Otorrinolaringologia

Definició
Xarxa venosa de la pituïtària, desenvolupada sobretot en els cornets mitjà i inferior, considerada com un veritable teixit erèctil.
  • ca  cos cavernós de la uretra, n m
  • ca  cos esponjós, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia

Definició
Cos cilíndric i erèctil situat a sota del solc format pels dos cossos cavernosos del penis i que conté la porció cavernosa de la uretra. Comença en el seu extrem posterior amb un engruiximent, el bulb uretral, i acaba en un eixamplament de forma de bolet, anomenat gland, que recobreix els caps cònics d'ambdós cossos cavernosos del penis.
  • ca  cos cavernós del clítoris, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Cadascun dels dos petits cossos erèctils del clítoris, que acaben en un gland rudimentari.
  • ca  cos cavernós del penis, n m
  • ca  escapus del penis, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia

Definició
Cadascun dels dos cossos cilíndrics i erèctils del penis, constituïts per un sistema d'espais vasculars amples, intercalats entre les artèries aferents i les venes eferents, que s'omplen de sang a gran pressió en el moment de l'erecció d'aquell òrgan.
  • ca  túber cineri, n m
  • ca  comissura grisa de la base, n f sin. compl.
  • ca  cos cendrós, n m sin. compl.
  • ca  cos cineri, n m sin. compl.
  • ca  substància grisa de la base, n f sin. compl.
  • ca  substància grisa del tercer ventricle, n f sin. compl.
  • ca  túber anterior de l'hipotàlem, n m sin. compl.
  • ca  tubercle cineri, n m sin. compl.
  • ca  tubercle gris, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Làmina de substància grisa que ocupa tot l'espai comprès entre el quiasma, les cintes òptiques i els tubercles mamil·lars. La seva cara inferior és convexa i la part més sobresortint forma el peduncle del cos pituïtari; en canvi, la cara superior és còncava i forma part del tercer ventricle.
  • ca  cos central, n m
  • ca  centre cel·lular, n m sin. compl.
  • ca  nucleoide de Lavdovski, n m sin. compl.
  • es  centro celular, n m
  • es  centro mitótico, n m
  • es  centro organizador de microtúbulos, n m
  • es  centrosoma, n m
  • es  cuerpo central, n m
  • fr  centre cellulaire, n m
  • fr  centre miotique, n m
  • fr  centrosome, n m
  • fr  complexe centriolaire, n m
  • fr  corps central, n m
  • en  cell center, n
  • en  central apparatus, n
  • en  centrosome, n
  • en  cytocentrum, n
  • en  midbody, n

.FITXA REVISADA, Anatomia > Citologia, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definició
Zona del citoplasma cel·lular que conté els centríols, situada al centre de la cèl·lula, prop del nucli, des d'on irradia l'àster en començar la profase de la mitosi.
  • ca  cos cetònic, n m
  • es  cuerpo cetónico, n m
  • fr  corps cétonique, n m
  • en  ketone body, n

.FITXA REVISADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició

Definició
Substància química de naturalesa carbonílica soluble en aigua i sintetitzada en el fetge com a producte del metabolisme normal dels lípids i dels àcids grassos.

Nota

  • Els cossos cetònics poden constituir una font d'energia en situacions determinades per al cervell, el cor i el múscul. Tenen normalment una concentració sanguínia molt baixa, però durant els períodes de dejuni o en la diabetis mellitus se n'acumulen i es produeix la cetosi.