conducte sublingual menor
conducte sublingual menor
Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia
- ca conducte de Walther, n m
- ca conducte sublingual menor, n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia
Definició
Cadascun dels conductes excretors de les glàndules sublinguals accessòries.
conducte submaxil·lar
conducte submaxil·lar
Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia
- ca conducte de Wharton, n m
- ca conducte submaxil·lar, n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia
Definició
Conducte excretor de les glàndules submaxil·lars, que s'obre a la carúncula sublingual.
conducte supraorbitari
conducte supraorbitari
Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia
- ca conducte supraorbitari, n m
Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia
Definició
Conducte que hi ha en el relleu superior de l'òrbita per al pas del nervi i vasos supraorbitaris.
conducte temporomalar
conducte temporomalar
Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia
- ca conducte malar, n m
- ca conducte temporomalar, n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia
Definició
Conducte que es troba a l'os malar per al pas de la branca temporomalar del nervi maxil·lar superior.
conducte testicular
conducte testicular
Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia
- ca conducte deferent, n m
- ca conducte espermàtic, n m sin. compl.
- ca conducte testicular, n m sin. compl.
- ca deferent, n m sin. compl.
- ca espermatiducte, n m sin. compl.
- ca espermatoducte, n m sin. compl.
- ca espermiducte, n m sin. compl.
- ca vas deferent, n m sin. compl.
- es conducto deferente
- fr canal déférent
- en deferent duct, vas deferens
Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia
Definició
Prolongació del conducte epididimàtic, que s'estén des de la cua de l'epidídim fins al coll de la vesícula seminal. Durant el seu trajecte, hom distingeix quatre porcions: testicular o epididimàtica, funicular, inguinal i abdominopelviana. La porció testicular se situa al cantó intern de l'epidídim. La porció funicular es troba en el gruix del cordó espermàtic, mentre que la porció inguinal és allotjada en el conducte inguinal. La porció abdominopelviana presenta tres segments: retroinguinal, ilíac i pelvià; en el segment retroinguinal s'encreua amb l'artèria epigàstrica; en el segment ilíac passa per davant del vasos ilíacs externs; en el segment pelvià està en relació amb la bufeta urinària, l'artèria umbilical, l'urèter, el conducte deferent de l'altre costat i les vesícules seminals, i acaba finalment amb el conducte ejaculador, després d'eixamplar-se (ampul·la del conducte deferent).
Nota
- La denominació espermatoducte està formada a partir de espermato- i del llatí ductus 'conducte'.
conducte timpànic
conducte timpànic
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
- ca conducte de Jacobson, n m
- ca canalicle de Jacobson, n m sin. compl.
- ca conducte timpànic, n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
Definició
Conducte que es troba en la porció petrosa del temporal per al nervi d'aquest nom.
conducte timpanopetrós
conducte timpanopetrós
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
- ca conducte timpanopetrós, n m
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
Definició
Conducte de la paret anterior o tubària de la caixa del timpà que allotja el lligament anterior del martell i els vasos timpànics.
conducte tiroglòs
conducte tiroglòs
Anatomia > Embriologia
- ca conducte tiroglòs, n m
- ca conducte de Bochdalek, n m sin. compl.
- ca conducte de His, n m sin. compl.
- ca conducte de Vater, n m sin. compl.
- ca conducte tirolingual, n m sin. compl.
- ca túbul subtraqueal, n m sin. compl.
Anatomia > Embriologia
Definició
Conducte embrionari que s'estén des de la glàndula tiroide primitiva fins a la part posterior de la llengua, a nivell del foramen cecum.
conducte tirolingual
conducte tirolingual
Anatomia > Embriologia
- ca conducte tiroglòs, n m
- ca conducte de Bochdalek, n m sin. compl.
- ca conducte de His, n m sin. compl.
- ca conducte de Vater, n m sin. compl.
- ca conducte tirolingual, n m sin. compl.
- ca túbul subtraqueal, n m sin. compl.
Anatomia > Embriologia
Definició
Conducte embrionari que s'estén des de la glàndula tiroide primitiva fins a la part posterior de la llengua, a nivell del foramen cecum.
conducte toràcic
conducte toràcic
Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia
- ca conducte toràcic, n m
- ca conducte alimentari, n m sin. compl.
- ca conducte de Pecquet, n m sin. compl.
- ca conducte de Van Hoorne, n m sin. compl.
- ca conducte limfàtic esquerre, n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia
Definició
Canal que ascendeix per la part esquerra del tòrax, des de la cisterna de Pecquet, fins a la unió de les venes subclàvia i jugular interna d'aquest costat, i recull la limfa de la part infradiafragmàtica i del costat esquerre del tòrax.
