Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  conducte pronèfric, n m
  • ca  conducte arquinèfric, n m sin. compl.
  • ca  túbul pronèfric, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Nefrologia

Definició
Conducte del pronefre o ronyó primitiu que després passa a ésser el conducte de Wolff o conducte mesonèfric.
  • ca  conducte prostàtic, n m
  • ca  canalicle prostàtic, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia

Definició
Cadascun dels petits conductes excretors de la pròstata que s'obren a la paret posterior de la uretra.
  • ca  conducte pterigoidal, n m
  • ca  conducte de Guidi, n m sin. compl.
  • ca  conducte recurrent, n m sin. compl.
  • ca  conducte vidià, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia, Neurologia

Definició
Conducte que travessa l'apòfisi pterigoide de l'os esfenoide i s'obre a la paret posterior de la fossa pterigopalatina; hi passen els vasos i nervis pterigoidals o vidians.
  • ca  conducte palatí major, n m
  • ca  conducte de Tourtual, n m sin. compl.
  • ca  conducte esfenopalatí, n m sin. compl.
  • ca  conducte palatomaxil·lar, n m sin. compl.
  • ca  conducte pterigopalatí, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Pas dels vasos i nervis palatins majors a través dels ossos esfenoide i palatí.
  • ca  conducte d'Alcock, n m
  • ca  conducte púdic, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia, Neurologia

Definició
Beina fascial, íntimament relacionada amb la membrana obturadora, per on passen els vasos i nervis púdics.
  • ca  conducte de Botal, n m
  • ca  conducte arterial, n m sin. compl.
  • ca  conducte arteriós, n m sin. compl.
  • ca  conducte pulmoaòrtic, n m sin. compl.

Anatomia, Anatomia > Embriologia, Angiologia

Definició
Vas sanguini fetal que uneix l'artèria pulmonar amb l'aorta descendent. Recull la sang que provinent del ventricle dret es dirigeix devers els pulmons i la vessa novament al circuit major. Al moment del naixement, el conducte deixa d'ésser funcional i s'oblitera durant els primers dies de vida; si persisteix més temps motiva una de les cardiopaties congènites més freqüents: el ductus arteriosus.
  • ca  conducte quilífer, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definició
Cadascun dels petits vasos limfàtics que transporten el quil des dels intestins fins al conducte toràcic.
  • ca  túbul recte, n m
  • ca  conducte recte, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Nefrologia

Definició
Porció recta del túbul proximal, situada entre el túbul contort proximal i la branca prima descendent de la nansa de Henle.
  • ca  conducte pterigoidal, n m
  • ca  conducte de Guidi, n m sin. compl.
  • ca  conducte recurrent, n m sin. compl.
  • ca  conducte vidià, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia, Neurologia

Definició
Conducte que travessa l'apòfisi pterigoide de l'os esfenoide i s'obre a la paret posterior de la fossa pterigopalatina; hi passen els vasos i nervis pterigoidals o vidians.
  • ca  conducte sacre, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Conducte que travessa el sacre de cap a cap i allotja els nervis sacres.