Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  colorant ortocromàtic, n m

Anatomia > Histologia, Anatomia > Citologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química

Definició
Colorant que tenyeix les estructures histològiques o citològiques d'un únic color.
  • ca  colorant panòptic, n m

Anatomia > Citologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química

Definició
És el resultat de combinar un colorant del tipus Romanovski amb un altre colorant; aquesta mena de combinació millora la tinció dels grànuls citoplasmàtics i altres cossos.
  • ca  colorant panòptic, n m

Anatomia > Citologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química

Definició
Colorant compost (eosina, blau de metilè, i encara algun altre) amb el qual s'obtenen tincions dels grànuls citoplasmàtics d'una gran perfecció.
  • ca  àcid periòdic-reactiu de Schiff, n m
  • ca  colorant PAS, n m sin. compl.
  • ca  PAS, n m sigla

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química

Definició
Consta d'àcid periòdic i del reactiu de Schiff de sulfit de leucofucsina. Tenyeix de color roig violat els polisacàrids (glicogen, per exemple) i els mucopolisacàrids, i s'utilitza per a tenyir el glucogen de les cèl·lules sanguínies.
  • ca  colorant plasmàtic, n m

Anatomia > Histologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química

Definició
Colorant que tenyeix els teixits uniformement, com ara l'eosina.
  • ca  colorant positiu, n m

Anatomia > Histologia, Anatomia > Citologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química

Definició
Colorant que s'uneix directament amb un component tissular per a produir contrast; en microscòpia electrònica, s'usen metalls pesants com l'uranil i les sals de plom, que un cop units als constituents cel·lulars selectius produeixen un increment de la densitat al raig d'electrons.
  • ca  colorant protoplasmàtic, n m

Anatomia > Citologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química

Definició
Colorant àcid, que preferentment tenyeix el citoplasma de les cèl·lules, com ara l'eosina.
  • ca  àcid fosfotúngstic, n m
  • ca  colorant PTA, n m sin. compl.
  • ca  PTA, n m sigla

Anatomia > Histologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química

Definició
Mescla dels àcids fosfòric i túngstic, que precipita les proteïnes i és emprada com a colorant histològic i en microscòpia electrònica i com a reactiu de les ptomaïnes i és selectiu per a components extracel·lulars com l'elastina, el col·lagen, etc.
  • ca  colorant supravital, n m

Anatomia > Citologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química

Definició
Colorant no tòxic emprat per a tenyir cèl·lules vives, que permet d'estudiar llurs processos vitals.
  • ca  colorant tetracròmic, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Citologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química

Definició
Colorant que combina eosina Y, blau de metilè, atzur A i violeta de metilè en alcohol metílic.