Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  boixac, n m
  • ca  boixac de jardí, n m sin. compl.
  • ca  calèndula officinalis, n f sin. compl.
  • ca  clavellina de mort, n f sin. compl.
  • ca  flor d'albat, n f sin. compl.
  • ca  flor de meravella, n f sin. compl.
  • ca  flor de mort, n f sin. compl.
  • ca  flor de tot l'any, n f sin. compl.
  • ca  gojat, n f sin. compl.
  • ca  groguet, n m sin. compl.
  • nc  Calendula officinalis

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les compostes, de 20 a 40 cm d'alçada, conreada sovint com a ornamental, que viu també subespontàniament a la plana i zones de muntanya, a prop de llocs habitats, molt abundant a Montserrat. La tintura o la infusió, que es prepara exclusivament amb les flors, les quals es cullen gairebé tot l'any, han estat emprades com a emmenagogues i contra la hipertensió. Tòpicament en decocció, també foren utilitzades contra nafres i erupcions cutànies.
  • ca  clavíceps, n m

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Gènere de fongs piromicets (Claviceps sp), de l'ordre de les clavicipitals, paràsits de les flors, sobretot de les gramínies, en les quals determinen una castració parasitària, alhora que el fong produeix conidis, que els insectes dispersen. En madurar la planta formen uns estromes llargs i durs, els esclerocis (dits també banyes), que a l'època desfavorable passen a terra. Rics en alcaloides (ergotamina, ergobasina, etc), emprats en medicina, els esclerocis confereixen toxicitat a les farines preparades amb cereals atacats (ergotisme).
  • ca  clavicipitals, n m pl

Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definició
Ordre d'ascomicets de la subclasse de les pirenomicètides, caracteritzats per la presència d'ascs cilíndrics i allargats, proveïts d'un obturador apical gruixut, no amilaci, que contenen espores filamentoses, sovint septades. El gènere més conegut és el dels clavíceps.
  • ca  clavicotomia, n f
  • es  clavicotomía, n f
  • fr  clavicotomie, n f
  • en  clavicotomy, n

.FITXA MODIFICADA, Cirurgia > Cirurgia ortopèdica i traumatològica

Definició
Secció quirúrgica de la clavícula.
  • ca  clavícula, n f
  • ca  ansa del coll, n f sin. compl.
  • ca  anseta, n f sin. compl.
  • ca  nansa del coll, n f sin. compl.
  • es  clavícula
  • fr  clavicule
  • en  clavicle

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Os llarg i parió que, en forma d'essa allargada, és situat a la part anterosuperior del tòrax entre l'estern i l'omòplat, amb els quals s'articula. Forma part de la cintura escapular.
Llarg i parió, té forma d'essa allargada. Situat a la part anterior i superior del tòrax, entre l'estern i l'omòplat, s'articula amb aquests ossos. Presenta un punt d'ossoficació primitiu per al cos i l'extrem extern al final de la quarta setmana de la vida embrionària i un de secundari per a l'extrem intern cap als 20 o 25 anys. ((clavícula, fitxa duplicada))

Nota

  • La denominació clavícula prové del llatí clavicula 'petita clau, claueta'.
  • ca  clavicular, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Relatiu o pertanyent a la clavícula.
  • ca  patulina, n f
  • ca  clavacina, n f sin. compl.
  • ca  claviformina, n f sin. compl.
  • ca  micoïna, n f sin. compl.
  • ca  penicidina, n f sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Substància antibiòtica natural que es troba en diferents fongs, especialment dels gèneres Aspergillus i Penicillium. El seu interès és més aviat teòric des del punt de vista d'elucidació estructural i de síntesi, atès que les seves propietats antibiòtiques van acompanyades d'efectes tòxics secundaris poc convenients.
  • ca  clavilla, n f
  • es  clavija, n f
  • fr  cheville, n f
  • en  pin, n

.FITXA MODIFICADA, Cirurgia > Cirurgia ortopèdica i traumatològica, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Tros de metall, cilíndric o lleugerament cònic, que es clava en els forats fets en un os per a fixar-lo.
  • ca  clavillar, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Dit de l'os del turmell.
  • ca  clavipectoral, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Relatiu o pertanyent a la clavícula i al tòrax.