Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  claudicació laberíntica, n f

Hematologia i hemoteràpia, Microbiologia i patologia infecciosa, Otorrinolaringologia

Definició
Fallada brusca de les funcions del laberint provocada per una afecció simultània de la còclea i el vestíbul. És d'origen víric o vascular, i implica la pèrdua definitiva de l'audició. També es coneix per labirintoplegia.
  • ca  claudicació intermitent de Déjerine, n f
  • ca  claudicació medul·lar intermitent de Déjerine, n f sin. compl.
  • ca  paraplegia intermitent, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Neurologia

Definició
Antiga denominació d'una varietat de claudicació intermitent, descrita en l'arterioesclerosi i en l'arteritis sifilítica de la medul·la espinal, caracteritzada per dolor intens o per rampes de les extremitats inferiors que apareixien després que el malalt hagi caminat unes quantes passes. L'exploració neurològica demostra l'existència d'hiperreflèxia rotular i signe de Babinski.
  • ca  claudicació neurogènica, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Neurologia

Definició
Claudicació intermitent amb la particularitat que el dolor no desapareix en aturar-se sinó en asseure's, produïda per una estenosi del canal raquidi lumbar, amb compressió de les arrels dels nervis raquidis corresponents al sector estenosat. En aquests casos l'oscil·lometria és normal, en no haver-hi compromís vascular.
  • ca  claustral, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Relatiu o pertanyent al claustre.
  • ca  claustral, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
De la natura d'un claustre.
  • ca  claustromania, n f
  • ca  claustrofília, n f sin. compl.

Neurologia, Salut mental

Definició
Trastorn mental de l'individu dominat per l'impuls obsessiu de restar en llocs tancats.
  • ca  claustrofòbia, n f
  • ca  clistofòbia, n f sin. compl.
  • ca  domatofòbia, n f sin. compl.

Neurologia, Salut mental, Salut mental > Psiquiatria

Definició
Trastorn mental caracteritzat per l'aparició d'angoixa quan l'individu es troba en llocs tancats.

Nota

  • La denominació domatofòbia està formada a partir del grec doma -atos 'casa' i de -fòbia.
  • ca  claustromania, n f
  • ca  claustrofília, n f sin. compl.

Neurologia, Salut mental

Definició
Trastorn mental de l'individu dominat per l'impuls obsessiu de restar en llocs tancats.
  • ca  patulina, n f
  • ca  clavacina, n f sin. compl.
  • ca  claviformina, n f sin. compl.
  • ca  micoïna, n f sin. compl.
  • ca  penicidina, n f sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Substància antibiòtica natural que es troba en diferents fongs, especialment dels gèneres Aspergillus i Penicillium. El seu interès és més aviat teòric des del punt de vista d'elucidació estructural i de síntesi, atès que les seves propietats antibiòtiques van acompanyades d'efectes tòxics secundaris poc convenients.
  • ca  blauet, n m
  • ca  estel, n m
  • ca  capblau, n m sin. compl.
  • ca  clavell de Sant Jaume, n m sin. compl.
  • ca  escombrera, n f sin. compl.
  • ca  flor de blat, n f sin. compl.
  • ca  granera, n f sin. compl.
  • ca  peu de colom, n m sin. compl.
  • es  aciano
  • es  azulejo
  • fr  barbeau
  • fr  bleuet
  • en  blueboltle
  • en  bluet
  • nc  Centaurea cyanus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia anual o biennal de la família de les compostes, de 30 a 100 cm d'alçària. Originària de l'Orient, s'ha introduït als sembrats d'Europa des de temps molt antics, especialment en sòls calcaris i argilosos. Abunda sobretot a les comarques humides dels Pirineus i de la serralada prelitoral del Principat, i també al País Valencià. Les summitats florides, que es cullen a partir de maig, en infusió o decocció han estat emprades per estimular la gana i contra les digestions laborioses. Com a ús extern, en banys, també han estat utilitzades com a desinflamatori dels ulls i, àdhuc, contra la miopia.