Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  ß-eucaïna, n f
  • ca  benzamina, n f sin. compl.
  • ca  betacaïna, n f sin. compl.
  • ca  eucaïna B, n f sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Farmacologia, Veterinària, Terminologia històrica

Definició
Benzoat de 2,2,6-trimetil-4-piperidinol, de fórmula C15H21NO2. Té una composició i una acció semblants a les de la cocaïna, encara que és menys depressora del cor. Fou emprada com a anestèsic local de superfície; en veterinària el clorhidrat d'eucaïna és utilitzat com a substitut de la cocaïna.
  • ca  betacarotè, n m
  • es  betacaroteno
  • fr  bétacarotène
  • en  betacarotene
  • CAS  7235-40-7

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
factor vitamínic; protector solar
  • ca  betadex, n m
  • es  betadex
  • fr  bétadex
  • en  betadex
  • CAS  7585-39-9

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
coadjuvant farmacèutic
  • ca  betahistina, n f
  • es  betahistina, n f
  • fr  bétahistine, n f
  • en  betahistine, n
  • CAS  5638-76-6

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs, Disciplines de suport > Química

Definició
Fàrmac vasodilatador, anàleg de la histamina.

Nota

  • La betahistina és emprada en el tractament del vertigen de Ménière. És d'origen sintètic.

    La denominació betahistina és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  betaïna, n f
  • es  betaína, n f
  • fr  bétaïne, n f
  • en  betaine, n
  • CAS  107-43-7

Farmacologia > Fàrmacs, Disciplines de suport > Química

Definició
Fàrmac lipòtrop que engloba més d'una forma química.

Nota

  • L'hidroclorur de betaïna s'utilitza en les hipoclorhídries o aclorhídries gàstriques, perquè quan es dissol amb aigua allibera àcid clorhídric. La betaïna és una substància natural que es troba àmpliament distribuïda entre els animals i els vegetals.

    La denominació hidroclorur de betaïna és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  betametasona, n f
  • es  betametasona, n f
  • fr  bétaméthasone, n f
  • en  betamethasone, n
  • CAS  378-44-9

.FITXA REVISADA, Endocrinologia i nutrició, Farmacologia > Fàrmacs, Immunologia, Disciplines de suport > Química

Definició
Fàrmac antiinflamatori i immunosupressor, de la família dels corticoesteroides, que inhibeix l'apoptosi dels neutròfils i els factors de transcripció inflamatoris.

Nota

  • La betametasona és un glucocorticoide que s'empra en el tractament de malalties amb un component inflamatori i al·lèrgic, en la prevenció de la malaltia de les membranes hialines i en el trasplantament d'òrgans. És d'origen sintètic.

    La denominació betametasona és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  betamipró, n m
  • es  betamiprón
  • fr  bétamipron
  • en  betamipron
  • CAS  3440-28-6

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
protector renal
  • ca  betanecol, n m
  • es  betanecol, n m
  • fr  béthanéchol, n m
  • en  bethanechol, n
  • en  bethanecol

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs, Disciplines de suport > Química

Definició
Èster carbàmic de la colina, anàleg sintètic a l'acetilcolina, amb activitat principalment muscarínica i que no és susceptible a l'acció de les colinesterases.

Nota

  • El clorur de betanecol és un fàrmac parasimpaticomimètic, emprat en la constipació, l'ili paralític i la retenció urinària.
  • ca  betanidina, n f
  • es  betanidina, n f
  • fr  bétanidine, n f
  • en  betanidine, n
  • en  bethanidine, n
  • CAS  55-73-2

.FITXA REVISADA, Angiologia, Endocrinologia i nutrició, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
Fàrmac antihipertensor que bloca els receptors adrenèrgics alfa.

Nota

  • La betanidina es fa servir per al tractament de la hipertensió arterial. És d'origen sintètic.

    La denominació betanidina és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  talassèmia beta, n f
  • ca  betatalassèmia, n f sin. compl.
  • es  beta-talasemia, n f
  • es  talasemia ß, n f
  • fr  bêta-thalassémie, n f
  • fr  thalassémie bêta, n f
  • en  beta thalassemia, n
  • en  beta-thalassemia, n
  • en  ß-thalassemia, n

.FITXA REVISADA, Malalties i síndromes, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definició
Malaltia hereditària minoritària de transmissió autosòmica recessiva, causada per delecions en els gens HBB (11p15.4), que es caracteritza per anèmia que pot causar pal·lidesa de la pell, debilitat, fatiga i complicacions més importants.

Nota

  • El gen HBB codifica la globina beta.

    Les talassèmies beta es classifiquen en talassèmia beta major, menor i intermèdia.