Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  bilirràquia, n f
  • es  bilirraquia
  • fr  bilirachie
  • en  bilirachia
  • en  bilirhachia

Bioquímica i biologia molecular, Neurologia

Definició
Presència de pigments biliars en el líquid cefalorraquidi.
  • ca  bilirubina, n f
  • es  bilirrubina, n f
  • fr  bilirubine, n f
  • en  bilirubin, n

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Pigment del fel. Procedeix de la degradació de l'hemoglobina per les cèl·lules reticuloendotelials, i d'altres pigments com són els citocroms. A la sang va lligada a l'albúmina; les cèl·lules hepàtiques la conjuguen i formen diglucuronat de bilirubina, que és soluble en aigua i així és eliminada per la bilis.

Nota

  • La denominació bilirubina està formada a partir de bili- i del llatí ruber 'vermell'.
  • ca  bilirubina conjugada, n f
  • ca  bilirubina directa, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Bilirubina que ha estat modificada per les cèl·lules hepàtiques.

Nota

  • Quan la bilirubina conjugada es troba a la sang en quantitat superior a la normal indica que hi ha un trastorn hepàtic o una dificultat de pas per les vies biliars.
  • ca  bilirubina conjugada, n f
  • ca  bilirubina directa, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Bilirubina que ha estat modificada per les cèl·lules hepàtiques.

Nota

  • Quan la bilirubina conjugada es troba a la sang en quantitat superior a la normal indica que hi ha un trastorn hepàtic o una dificultat de pas per les vies biliars.
  • ca  bilirubinèmia, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Concentració de bilirubina a la sang. La màxima normal és d'1 mg/dl i la fracció no conjugada (directa) no sobrepuja 0,3 mg/dl.
  • ca  bilirubínic -a, adj

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Relatiu o pertanyent a la bilirubina.
  • ca  bilirubinoide, n m

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Nom genèric amb què hom coneix cadascuna de les substàncies pirròliques que provenen de la degradació, en l'intestí, de la bilirubina excretada pel fetge en la bilis. Els bilirubinoides són eliminats per via intestinal o bé són reabsorbits i tornats a eliminar pel fetge o per via urinària. D'entre ells destaquen: la mesobilirubina, el mesobilirubinogen, l'estercobilinogen, la mesobiliviolina i l'estercobilina.
  • ca  bilirubinúria, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Presència de bilirubina a l'orina.
  • ca  bilis, n f
  • ca  còlera, n f sin. compl.
  • ca  fel, n m, f sin. compl.
  • ca  humor colèric, n m sin. compl.
  • es  bilis
  • es  hiel
  • fr  bile
  • fr  fiel
  • en  bile
  • en  gall

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Líquid clar, groguenc, amargant, de densitat entre 1 008 i 1 050 i de pH al voltant de la neutralitat. Conté glucocolat i taurocolat sòdics (sals biliars), colesterol, bilirubina, moc, lecitina i electròlits. Produïda pel fetge és concentrada a la vesícula biliar i, en resposta a la secretina, abocada al duodè a través del colèdoc. És responsable de l'alcalinitat intestinal i té un paper essencial en l'absorció dels greixos: les sals biliars converteixen els àcids grassos i monoglicèrids en micel·les solubles en aigua.

Nota

  • La denominació bilis prové del llatí bilis.
  • La denominació còlera prové del grec cholé 'bilis'.
  • La denominació humor colèric s'usava antigament.
  • ca  bilis A, n f

Bioquímica i biologia molecular, Gastroenterologia

Definició
Bilis procedent del colèdoc; és obtinguda amb una sonda duodenal abans d'estimular la contracció de la vesícula. Conté de 20 a 200 mg de bilirubina per 100 ml.