Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
  • ca  bictegravir, n m
  • es  bictegravir, n m
  • fr  bictégravir, n m
  • en  bictegravir, n
  • CAS  1611493-60-7

.FITXA REVISADA, Farmacologia > Fàrmacs, Immunologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Fàrmac antiretroviral inhibidor de la integrasa del VIH-1 que impedeix la inserció de la còpia del DNA víric en el genoma de la cèl·lula hoste.

Nota

  • El bictegravir s'empra juntament amb el tenofovir i l'emtricitabina en el tractament de la infecció pel VIH-1 en pacients que no han rebut tractament previ, i en pacients amb una supressió de la càrrega viral i sense resistència del virus als inhibidors de la integrasa, al tenofovir o a l'emtricitabina. És d'origen sintètic.

    La denominació bictegravir és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  bicucul·lina, n f
  • es  bicuculina, n f
  • fr  bicuculline, n f
  • en  bicuculline, n
  • CAS  485-49-4

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs, Disciplines de suport > Química

Definició
Fàrmac convulsant que actua com a antagonista de l'acció de l'àcid 4-aminobutíric.

Nota

  • La bicucul·lina és emprada per les seves propietats convulsants i com a mètode experimental per les seves propietats de mimetitzar l'epilèpsia. És extreta de diverses espècies del gènere Cordyalis.
  • ca  bicúspide, adj
  • ca  bicuspidat -ada, adj sin. compl.
  • es  bicúspide
  • fr  bicuspide
  • en  bicuspid

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Dit de l'òrgan que té dos punts culminants o cúspides; especialment dit de la vàlvula cardíaca situada entre l'aurícula i el ventricle esquerres: la vàlvula mitral.
  • ca  bicúspide, adj
  • ca  bicuspidat -ada, adj sin. compl.
  • es  bicúspide
  • fr  bicuspide
  • en  bicuspid

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Dit de l'òrgan que té dos punts culminants o cúspides; especialment dit de la vàlvula cardíaca situada entre l'aurícula i el ventricle esquerres: la vàlvula mitral.
  • ca  bicuspídic -a, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Relatiu o pertanyent a un òrgan bicúspide.
  • ca  bifacial, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Que té dues cares.
  • ca  bifemelà, n m
  • es  bifemelano
  • fr  bifémélane
  • en  bifemelane
  • CAS  90293-01-9

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
nootròpic
  • ca  bifi bífia, adj
  • es  befo
  • fr  lippu
  • en  blobber-lipped

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Que té el llavi inferior més prominent que el superior.
  • ca  bifi bífia, adj
  • es  befo
  • fr  lippu
  • en  blobber-lipped

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Aplicat també a qui té sortit l'os inferior de la barba.
  • ca  bífid -a, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Dit de l'òrgan dividit per una clivella medial en dos lòbuls més curts que la meitat de la longitud d'aquell.