Back to top
  • ca  tercera persona, n f
  • ca  tercer, n m sin. compl.
  • es  tercera persona
  • es  tercero

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret civil

Definició
Persona que no és part en un litigi, en un contracte o en una relació jurídica.
  • ca  terceria, n f
  • es  tercería

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret civil

Definició
Intervenció en un procés judicial entre dos o més litigants d'una tercera persona que no és ni la creditora ni la deutora, però que hi té dret, per defensar el propi dret o ajudar un dels litigants.
  • ca  Terciari, n m
  • es  Terciario, n m
  • fr  Tertiaire, n m
  • en  Tertiary, n

Ciències>Geologia>Paleontologia, Humanitats>Història, geografia i antropologia>Prehistòria, història antiga i arqueologia>Prehistòria, .PARAULES CLAU

  • ca  terme, n m
  • es  término
  • fr  terme
  • en  term
  • de  Begriffsbezeichnung
  • de  Terminus

Humanitats>Filosofia

Definició
Expressió verbal d'un concepte.
  • ca  terme, n m
  • es  término
  • fr  terme
  • en  term

Humanitats>Filologia, lingüística i sociolingüística

Definició
Unitat lèxica que designa una noció en un àmbit d'especialitat determinat.
  • ca  terme màxim, n m
  • es  suma máxima
  • es  término máximo
  • en  maxterm

Enginyeria i arquitectura>Enginyeria elèctrica i electrònica>Tecnologia electrònica

Definició
Suma lògica on apareixen totes les variables d'una funció lògica, negades o no.
  • ca  terme mínim, n m
  • es  producto mínimo
  • es  término mínimo
  • en  minterm

Enginyeria i arquitectura>Enginyeria elèctrica i electrònica>Tecnologia electrònica

Definició
Producte lògic on apareixen totes les variables d'una funció lògica, negades o no.
  • ca  terme observacional, n m
  • es  término observacional
  • fr  terme observationnel
  • en  observational term
  • de  Beobachtungsterminus

Humanitats>Filosofia

Definició
Terme que té com a referent una entitat o un fenomen observat o observable.
  • ca  terme teòric, n m
  • es  término teórico
  • fr  terme théorétique
  • en  theoretical term
  • de  theoretischer Terminus

Humanitats>Filosofia

Definició
Terme que té com a referent algun aspecte no observable al qual al·ludeix una teoria.
  • ca  termes, n f pl
  • es  termas
  • en  thermae

Humanitats>Història, geografia i antropologia>Prehistòria, història antiga i arqueologia>Arqueologia

Definició
Conjunt públic o privat de banys d'època romana.