Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Tesaurus de termes de recerca

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  teràpia cel·lular, n f
  • es  terapia celular
  • fr  thérapie cellulaire
  • en  cell therapy
  • en  cellular therapy
  • en  live cell therapy

Ciències de la vida 2>Biologia general>Biologia cel·lular, Ciències de la vida 2>Biologia general>Genètica, .PARAULES CLAU

  • ca  teràpia fotodinàmica, n f
  • es  terapia fotodinámica
  • en  photodynamic therapy

Ciències>Química>Química física

  • ca  teràpia gènica, n f
  • ca  terapèutica gènica, n f sin. compl.
  • es  terapia génica
  • fr  thérapie génique
  • en  gene therapy

Ciències de la vida 2>Biologia general>Genètica, Ciències de la vida 2>Biologia molecular i bioquímica, Ciències mèdiques i de la salut>Medicina, .PARAULES CLAU

  • ca  teràpia manual, n f
  • es  terapia manual, n f
  • en  manual therapy

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Fisioteràpia

Definició
Terapèutica que empra les mans del terapeuta per aconseguir l'alleujament o el guariment de les malalties.
  • ca  teràpia ocupacional, n f
  • ca  ergoteràpia, n f sin. compl.
  • es  ergoterapia
  • es  terapia ocupacional
  • fr  ergothérapie
  • en  occupational therapy

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Infermeria

Definició
Mètode terapèutic que se centra a prevenir o disminuir les discapacitats i els obstacles que apareixen com a conseqüència de trastorns físics i psíquics o problemes socials que impedeixen el desenvolupament independent d'una persona.
  • ca  teratogen, n m
  • es  teratógeno
  • fr  tératogène
  • en  teratogen

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Farmàcia i farmacologia>Farmacologia, .PARAULES CLAU

Definició
Fàrmac o agent que, administrat a un animal gestant, pot donar lloc a malformacions en el fetus.
  • ca  terbi, n m
  • es  terbio
  • en  terbium
  • sbl  Tb

Ciències>Química>Química inorgànica

  • ca  terbolesa, n f
  • es  turbidez
  • es  turbiedad
  • en  turbidity

Enginyeria i arquitectura>Enginyeria civil>Tecnologies del medi ambient d'enginyeria civil

Definició
Propietat física d'una aigua consistent en la dispersió dels feixos de llum com a conseqüència de la presència de matèria en suspensió.
  • ca  tercera persona, n f
  • ca  tercer, n m sin. compl.
  • es  tercera persona
  • es  tercero

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret civil

Definició
Persona que no és part en un litigi, en un contracte o en una relació jurídica.
  • ca  cicle superior d'educació primària, n m
  • ca  tercer cicle de primera ensenyança, n m sin. compl.
  • es  tercer ciclo de educación primaria
  • fr  troisième cycle de l'education primaire
  • en  third cycle of primary education

Ciències socials>Pedagogia i didàctica>Didàctica i organització escolar

Definició
Tercer dels tres cicles en què està organitzat el currículum i el progrés d'un alumne en l'educació primària.

Nota

  • 1. La denominació catalana tercer cicle de primera ensenyança és pròpia d'Andorra. 2. El cicle superior d'educació primària es cursa habitualment entre els 10 i els 12 anys d'edat.