corea
corea
Neurologia
- ca corea, n f
- es corea
- en chorea
Neurologia
Definició
Discinèsia caracteritzada per moviments involuntaris, irregulars, normalment ràpids, bruscos i breus que afecten la musculatura distal de les extremitats superiors i la cara.
corea de Huntington
corea de Huntington
Neurologia
- ca malaltia de Huntington, n f
- ca corea de Huntington, n f sin. compl.
- es corea de Huntington
- es enfermedad de Huntington
- en Huntington's chorea
- en Huntington's disease
Neurologia
Definició
Malaltia neurodegenerativa d'herència autosòmica dominant que afecta el nucli caudat i el putamen i es caracteritza per trastorns neuropsicològics seguits de demència i coreoatetosi.
coreoatetosi
coreoatetosi
Neurologia
- ca coreoatetosi, n f
- es coreoatetosis
- en choreoathetosis
Neurologia
Definició
Discinèsia caracteritzada per un quadre clínic en què es combinen la simptomatologia de la corea i la de l'atetosi.
còrnia
còrnia
Neuroanatomia
- ca còrnia, n f
- es córnea
- en cornea
Neuroanatomia
Definició
Part anterior i transparent de la túnica externa del globus ocular que proporciona una capa protectora a les estructures òptiques.
coroide
coroide
Neuroanatomia
- ca coroide, n f
- es coroides
- en choroid
Neuroanatomia
Definició
Membrana del globus ocular, molt vascularitzada i pigmentada, que se situa entre l'epiteli pigmentari de la retina i l'escleròtica, i que continua rostralment amb el cos ciliar i l'iris.
Nota
- La coroide contribueix a fer que l'ull funcioni com una cambra fosca.
corpuscle carotidi
corpuscle carotidi
Neuroanatomia
- ca cos carotidi, n m
- ca corpuscle carotidi, n m sin. compl.
- ca glom carotidi, n m sin. compl.
- es corpúsculo carotídeo
- es cuerpo carotídeo
- es glomo carotídeo
- en carotid body
- en carotid corpuscle
- en glomus caroticum
Neuroanatomia
Definició
Estructura neurovascular de forma ovalada situada sobre la bifurcació de l'artèria caròtide primitiva consistent en un quimioceptor que respon als canvis de composició química de la sang, fonamentalment l'augment de diòxid de carboni i la disminució d'oxigen, els quals posen en funcionament diversos reflexos respiratoris.
correlació encreuada d'activació neuronal
correlació encreuada d'activació neuronal
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca correlació encreuada d'activació neuronal, n f
- es correlación cruzada de activación neuronal
- en cross-correlation of neuronal activity
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Probabilitat que una neurona es despolaritzi en funció de la latència de la darrera descàrrega d'una altra neurona.
corrent
corrent
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca corrent, n m
- es corriente
- en current
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Flux net de càrregues positives o negatives per unitat de temps en una solució.
Nota
- La fórmula del corrent és AQ/At, i la unitat de mesura són els amperes (A).
corrent capacitatiu
corrent capacitatiu
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca corrent capacitatiu, n m
- es corriente capacitiva
- en capacitive current
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Corrent iònic que provoca un canvi en la càrrega elèctrica neta emmagatzemada a la membrana plasmàtica i ocasiona el canvi del potencial de membrana.
corrent de fuita
corrent de fuita
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca corrent de fuita, n m
- es corriente de escape
- es corriente de pérdida
- en leakage current
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Corrent iònic constant, principalment d'ions K+, que circula a través dels canals passius de la membrana plasmàtica.
Nota
- El corrent de fuita és un dels elements que determina la conductància de fuita.
