conducte de l'epèndima
conducte de l'epèndima
Neuroanatomia
- ca conducte central de la medul·la espinal, n m
- ca conducte de l'epèndima, n m sin. compl.
- es conducto central de la médula espinal
- es conducto del epéndimo
- en central canal of spinal cord
Neuroanatomia
Definició
Conducte de mida petita situat a l'interior de la medul·la espinal que es perllonga rostralment en el sistema ventricular de l'encèfal i es troba recobert d'ependimòcits.
conducte endolimfàtic
conducte endolimfàtic
Neuroanatomia
- ca conducte endolimfàtic, n m
- es conducto endolinfático
- en endolymphatic duct
Neuroanatomia
Definició
Conducte del laberint membranós de l'orella interna format per la unió de dues branques d'origen procedents de l'utricle i del sàcul, respectivament, que acaba en un cul-de-sac dilatat i se situa a la cara posterior del penyal, sota la duramàter.
conducte òptic
conducte òptic
Neuroanatomia
- ca conducte òptic, n m
- ca forat òptic, n m sin. compl.
- es agujero óptico
- es conducto óptico
- en optic canal
- en optic foramen
Neuroanatomia
Definició
Conducte que travessa la base de l'ala menor de l'esfenoide, per on passen el nervi òptic i l'artèria oftàlmica.
conducte semicircular
conducte semicircular
Neuroanatomia
- ca conducte semicircular, n m
- es conducto semicircular
- en semicircular canal
Neuroanatomia
Definició
Conducte del laberint membranós, de forma arquejada, que conté els receptors de la percepció de l'equilibri i de les acceleracions i l'endolimfa que entra en moviment amb els canvis de posició o acceleració angular i estimula les cèl·lules ciliades de l'ampul·la per codificar el moviment en els tres plans de l'espai.
Nota
- Hi ha tres conductes semicirculars: el superior, el posterior i el lateral.
conductisme
conductisme
Neuropsicologia i psiquiatria
- ca conductisme, n m
- es conductismo
- en behaviorism
Neuropsicologia i psiquiatria
Definició
Doctrina empirista que explica els mecanismes d'aprenentatge com a fenòmens basats en la modificació de reflexos, entesos com a associacions entre senyals i respostes condicionades.
conductor
conductor
Neurobiologia cel·lular
- ca conductor, n m
- es conductor
- en conductor
Neurobiologia cel·lular
Definició
Element que, a partir del moviment de càrregues elèctriques, és capaç de transportar corrent.
Nota
- En relació amb el sistema nerviós, els conductors més rellevants són el citoplasma neuronal i el medi extracel·lular.
coneixement
coneixement
Neurobiologia del comportament
- ca coneixement, n m
- es conocimiento
- en knowledge
Neurobiologia del comportament
Definició
Conjunt de nocions i principis que una persona adquireix a partir de l'estudi, l'observació o l'experiència.
conflicte d'evitació-evitació
conflicte d'evitació-evitació
Neuropsicologia i psiquiatria
- ca conflicte d'evitació-evitació, n m
- ca conflicte negatiu-negatiu, n m sin. compl.
- es conflicto de evitación-evitación
- es conflicto negativo-negativo
- en avoidance-avoidance conflict
Neuropsicologia i psiquiatria
Definició
Processament mental que té lloc en el condicionament clàssic quan dues opcions són igualment no plaents.
conflicte negatiu-negatiu
conflicte negatiu-negatiu
Neuropsicologia i psiquiatria
- ca conflicte d'evitació-evitació, n m
- ca conflicte negatiu-negatiu, n m sin. compl.
- es conflicto de evitación-evitación
- es conflicto negativo-negativo
- en avoidance-avoidance conflict
Neuropsicologia i psiquiatria
Definició
Processament mental que té lloc en el condicionament clàssic quan dues opcions són igualment no plaents.
connexina
connexina
Neurobiologia cel·lular
- ca connexina, n f
- es conexina
- en connexin
Neurobiologia cel·lular
Definició
Proteïna transmembrana que travessa quatre cops la membrana plasmàtica i s'assembla en grups de sis subunitats.
Nota
- L'assemblatge de sis subunitats de connexina crea un connexó.
