tutchone
tutchone
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà
- ca tutxone
- ca selkirk sin. compl.
- ca tuchone sin. compl.
- ca tutchone sin. compl.
- cy Tutchone
- cy Selkirk sin. compl.
- cy Tuchone sin. compl.
- de Tutchone
- de Selkirk sin. compl.
- de Tuchone sin. compl.
- en Northern Tutchone
- en Tutchone
- en Selkirk sin. compl.
- en Tuchone sin. compl.
- es tuchón
- eu tuchoneera
- eu selkirk sin. compl.
- eu tuchone sin. compl.
- eu tutchone sin. compl.
- fr tutchone
- fr selkirk sin. compl.
- fr tuchone sin. compl.
- gl tuchone
- gl selkirk sin. compl.
- gl tutchone sin. compl.
- gn tutchone
- gn selkirk sin. compl.
- gn tuchone sin. compl.
- gn tutchone sin. compl.
- it tutchone
- it selkirk sin. compl.
- it tuchone sin. compl.
- pt tutchone
- pt selkirk sin. compl.
- pt tuchone sin. compl.
- pt tutxone sin. compl.
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà
Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
El tutxone consta de dos dialectes força divergents: el tutxone meridional i el septentrional. Alguns autors els consideren llengües independents.
Tots els parlants de tutxone són adults. La llengua ja no es transmet a les noves generacions, de manera que està en vies d'extinció.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
El tutxone consta de dos dialectes força divergents: el tutxone meridional i el septentrional. Alguns autors els consideren llengües independents.
Tots els parlants de tutxone són adults. La llengua ja no es transmet a les noves generacions, de manera que està en vies d'extinció.
tutelo
tutelo
Sioux-catawba > Sioux de la vall d'Ohio, Amèrica > Canadà
- ca tutelo
- ca saponi sin. compl.
- de Tutelo
- de Saponi sin. compl.
- en Tutelo
- en Saponi sin. compl.
- es tutelo
- es saponi sin. compl.
- eu tutelo
- eu saponi sin. compl.
- fr tutelo
- fr saponey sin. compl.
- fr saponi sin. compl.
- gl tutelo
- gl saponi sin. compl.
- it tutelo
- it saponi sin. compl.
- nl Saponi
- nl Saponey sin. compl.
- nl Tutelo sin. compl.
- pt tutelo
- pt saponi sin. compl.
Sioux-catawba > Sioux de la vall d'Ohio, Amèrica > Canadà
Definició
Com el nom indica, la família lingüística sioux-catawba constava de dues branques principals, la sioux i la catawba. La branca catawba estava integrada per les llengües woccon i catawba, totes dues extingides.
La branca sioux se subdivideix en tres: les llengües sioux del riu Missouri, les de la vall del Mississipí (o sioux central) i les de la vall d'Ohio (o sioux del sud-est).
El territori originari de les llengües sioux, abans del contacte amb els colonitzadors, abraçava bona part de les Grans Planes nord-americanes: des d'Alberta i Saskatchewan fins a Montana, Dakota del Nord, Dakota del Sud, Minnesota i Wisconsin; al llarg de Nebraska, Iowa, Missouri i Kansas, i més al sud fins a Arkansas i Mississipí.
Les designacions tutelo i saponi aplicades a la llengua fan referència a les dues comunitats que la parlaven originalment, amb escasses diferències dialectals.
Els tutelos i saponis van entrar en contacte amb els colonitzadors per primera vegada el 1671. Llavors vivien a l'oest de Virgínia en dos assentaments separats. A causa de les guerres, durant el segle XVII es van unir en un sol grup i van migrar cap al nord amb els tuscarores.
El 1753 es van unir a la Lliga Iroquesa o Lliga de les Sis Nacions. La Lliga Iroquesa estava integrada originàriament per les comunitats seneca, cayuga, oneida, onondaga, mohawk i tuscarora, ubicades al territori de l'actual estat de Nova York. Va ser un dels grups indígenes que va oposar més resistència als invasors blancs. Durant la revolució americana, bona part dels membres de la Lliga es van alinear amb els anglesos. Després de la revolució, es va traslladar a la reserva Six Nations, a Ontario.
A les darreries del segle XX encara hi havia uns quants parlants nadius de tutelo, que podien fer d'informants per als lingüistes per descriure la llengua (Mithun, 2001). Es desconeix quants parlants poden ser vius encara.
La branca sioux se subdivideix en tres: les llengües sioux del riu Missouri, les de la vall del Mississipí (o sioux central) i les de la vall d'Ohio (o sioux del sud-est).
El territori originari de les llengües sioux, abans del contacte amb els colonitzadors, abraçava bona part de les Grans Planes nord-americanes: des d'Alberta i Saskatchewan fins a Montana, Dakota del Nord, Dakota del Sud, Minnesota i Wisconsin; al llarg de Nebraska, Iowa, Missouri i Kansas, i més al sud fins a Arkansas i Mississipí.
Les designacions tutelo i saponi aplicades a la llengua fan referència a les dues comunitats que la parlaven originalment, amb escasses diferències dialectals.
Els tutelos i saponis van entrar en contacte amb els colonitzadors per primera vegada el 1671. Llavors vivien a l'oest de Virgínia en dos assentaments separats. A causa de les guerres, durant el segle XVII es van unir en un sol grup i van migrar cap al nord amb els tuscarores.
El 1753 es van unir a la Lliga Iroquesa o Lliga de les Sis Nacions. La Lliga Iroquesa estava integrada originàriament per les comunitats seneca, cayuga, oneida, onondaga, mohawk i tuscarora, ubicades al territori de l'actual estat de Nova York. Va ser un dels grups indígenes que va oposar més resistència als invasors blancs. Durant la revolució americana, bona part dels membres de la Lliga es van alinear amb els anglesos. Després de la revolució, es va traslladar a la reserva Six Nations, a Ontario.
A les darreries del segle XX encara hi havia uns quants parlants nadius de tutelo, que podien fer d'informants per als lingüistes per descriure la llengua (Mithun, 2001). Es desconeix quants parlants poden ser vius encara.
tutxone
tutxone
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà
- ca tutxone
- ca selkirk sin. compl.
- ca tuchone sin. compl.
- ca tutchone sin. compl.
- cy Tutchone
- cy Selkirk sin. compl.
- cy Tuchone sin. compl.
- de Tutchone
- de Selkirk sin. compl.
- de Tuchone sin. compl.
- en Northern Tutchone
- en Tutchone
- en Selkirk sin. compl.
- en Tuchone sin. compl.
- es tuchón
- eu tuchoneera
- eu selkirk sin. compl.
- eu tuchone sin. compl.
- eu tutchone sin. compl.
- fr tutchone
- fr selkirk sin. compl.
- fr tuchone sin. compl.
- gl tuchone
- gl selkirk sin. compl.
- gl tutchone sin. compl.
- gn tutchone
- gn selkirk sin. compl.
- gn tuchone sin. compl.
- gn tutchone sin. compl.
- it tutchone
- it selkirk sin. compl.
- it tuchone sin. compl.
- pt tutchone
- pt selkirk sin. compl.
- pt tuchone sin. compl.
- pt tutxone sin. compl.
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà
Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
El tutxone consta de dos dialectes força divergents: el tutxone meridional i el septentrional. Alguns autors els consideren llengües independents.
Tots els parlants de tutxone són adults. La llengua ja no es transmet a les noves generacions, de manera que està en vies d'extinció.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
El tutxone consta de dos dialectes força divergents: el tutxone meridional i el septentrional. Alguns autors els consideren llengües independents.
Tots els parlants de tutxone són adults. La llengua ja no es transmet a les noves generacions, de manera que està en vies d'extinció.
tuyuca
tuyuca
Tucano > Oriental > Barà-tuyuca, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia
- ca tuyuca
- ca tejuca sin. compl.
- cod dujkafwara
- ar التويوكانية
- cy Tuyuca
- cy Tejuca sin. compl.
- de Tuyuka
- de Tejuca sin. compl.
- de Tuiuka sin. compl.
- de Tuyuca sin. compl.
- en Tuyuca
- en Tejuca sin. compl.
- es tuyuca
- es tejuca sin. compl.
- eu tuyukera
- eu tejuca sin. compl.
- fr tuyuca
- fr tejuca sin. compl.
- gl tuyuca
- gl tejuca sin. compl.
- gn tujuka
- gn tejuka sin. compl.
- it tuyuca
- it tejuca sin. compl.
- ja トゥユカ語
- ja テフカ語 sin. compl.
- nl Tuyuca
- nl Tejuca sin. compl.
- pt tuyuca
- pt tejuca sin. compl.
- ru Туюка
- ru Техука sin. compl.
- sw Tuyuca
- sw Tejuca sin. compl.
- tmh Tatuyakt
- zh 图尤卡
- zh 特乎卡 sin. compl.
Tucano > Oriental > Barà-tuyuca, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia
Definició
Alguns autors consideren el barasano i el tuyuca com a varietats d'una mateixa llengua.
Com el barasana, el tuyuca forma part del sistema exogàmic multilingüe del Vaupés amazònic.
Com el barasana, el tuyuca forma part del sistema exogàmic multilingüe del Vaupés amazònic.
twendi
twendi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun
- ca cambap
- ca twendi sin. compl.
- de Cambap
- de Twendi sin. compl.
- en Cambap
- en Twendi sin. compl.
- es cambap
- es twendi sin. compl.
- eu cambap
- eu twendi sin. compl.
- fr twendi
- fr cambap sin. compl.
- gl cambap
- gl twendi sin. compl.
- it cambap
- it twendi sin. compl.
- nl Cambap
- nl Twendi sin. compl.
- pt cambap
- pt twendi sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun
Definició
Els parlants de cambap viuen en diversos pobles kwanjes de la regió de l'altiplà de Mambila. Tot i que hi ha tres pobles a la zona considerats cambes (denominació del grup humà), Sango, Camba i Ndem Ndem, el petit grup de parlants que encara té aquesta llengua es troba dispers en aquests i altres pobles. Sembla que són originaris de l'àrea Guessimi/Djeni, igual que els njereps i els kasaves.
Sembla que tan sols hi havia uns 30-35 parlants de cambap al final de la dècada de 1990, el més jove dels quals tenia al voltant de 50 anys. Malgrat tot, alguns joves mostraven interès a aprendre la llengua i presentaven certa competència passiva. El cambap està sent substituït pel kwanja, que ha esdevingut la llengua habitual per als parlants de cambap. Alguns tenen també coneixements de fulfulde o de mambila.
El cambap s'inclou dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i Camerun. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.
Sembla que tan sols hi havia uns 30-35 parlants de cambap al final de la dècada de 1990, el més jove dels quals tenia al voltant de 50 anys. Malgrat tot, alguns joves mostraven interès a aprendre la llengua i presentaven certa competència passiva. El cambap està sent substituït pel kwanja, que ha esdevingut la llengua habitual per als parlants de cambap. Alguns tenen també coneixements de fulfulde o de mambila.
El cambap s'inclou dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i Camerun. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.
txamalal
txamalal
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Andi, Àsia > Rússia
- ca txamalal
- cod ЧIамалалдуб мицIцIи (Txamalaldub mitxtxi)
- ar التشامالالية
- cy Chamalal
- de Tschamalalisch
- de Tschamalal sin. compl.
- en Chamalal
- es chamalal
- eu chamalalera
- fr tchamalal
- gn chamalal
- it chamalal
- ja チャマル語
- nl Tsjamalal
- pt chamalal
- ru Чамалинский язык
- ru Чамалальский sin. compl.
- zh 凯马拉斯语
- scr Sense tradició escrita
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Andi, Àsia > Rússia
Definició
Els txamalals constitueixen un dels molts grups ètnics petits de la República del Daguestan. Com els altres pobles andi-dido, són molt similars als àvars en les seves tradicions i cultura, per la seva història comuna ja des dels temps del kanat de l'Avaristan. El principal element identificador dels txamalals és la llengua i els seus parlants es concentren en dotze petits pobles al sud-oest de la república, al marge esquerre del curs mitjà del riu Andijskoje-Kojsu.
La llengua txamalal té tres blocs dialectals principals: gadyri, gakvari i gigatl.
El txamalal és una llengua oral i no té tradició escrita. Mai no se n'ha creat una norma estàndard. Com a llengua literària els txamalalts utilitzen generalment l'àvar. Per a la comunicació exterior i amb l'Administració es fa servir l'àvar o el rus. Pràcticament tots els txamalals són plurilingües.
El txamalal mai no ha estat ensenyat a l'escola. Durant el període soviètic es va imposar el currículum escolar en àvar a l'escola primària i en rus a partir de la secundària, cosa que continua avui dia.
Actualment, la llengua txamalal ha quedat relegada a l'ús domèstic i tots els altres àmbits lingüístics estan ocupats per l'àvar o el rus. Per aquests motius, el txamalal, com la resta de llengües del Daguestan amb pocs parlants, presenta greus problemes de supervivència i es considera fortament amenaçada d'extinció. Tot i així hi ha una actitud lingüística favorable al manteniment de l'ús oral de la llengua i encara es transmet a les generacions més joves.
Els primers estudis del txamalal com a unitat lingüística independent es van fer al segle XIX. Hi ha alguns estudis lingüístics descriptius de la llengua i de la seva situació sociolingüística, però pràcticament no hi ha cap enregistrament oral. El 1999 es va publicar el primer diccionari txamalal-rus.
La llengua txamalal té tres blocs dialectals principals: gadyri, gakvari i gigatl.
El txamalal és una llengua oral i no té tradició escrita. Mai no se n'ha creat una norma estàndard. Com a llengua literària els txamalalts utilitzen generalment l'àvar. Per a la comunicació exterior i amb l'Administració es fa servir l'àvar o el rus. Pràcticament tots els txamalals són plurilingües.
El txamalal mai no ha estat ensenyat a l'escola. Durant el període soviètic es va imposar el currículum escolar en àvar a l'escola primària i en rus a partir de la secundària, cosa que continua avui dia.
Actualment, la llengua txamalal ha quedat relegada a l'ús domèstic i tots els altres àmbits lingüístics estan ocupats per l'àvar o el rus. Per aquests motius, el txamalal, com la resta de llengües del Daguestan amb pocs parlants, presenta greus problemes de supervivència i es considera fortament amenaçada d'extinció. Tot i així hi ha una actitud lingüística favorable al manteniment de l'ús oral de la llengua i encara es transmet a les generacions més joves.
Els primers estudis del txamalal com a unitat lingüística independent es van fer al segle XIX. Hi ha alguns estudis lingüístics descriptius de la llengua i de la seva situació sociolingüística, però pràcticament no hi ha cap enregistrament oral. El 1999 es va publicar el primer diccionari txamalal-rus.
txec
txec
Indoeuropea > Eslava > Occidental, Europa > Àustria, Europa > Bulgària, Europa > Croàcia, Europa > Eslovàquia, Europa > Polònia, Europa > República Txeca, Europa > Romania, Europa > Ucraïna
- ca txec
- cod Český
- ar التشيكية
- cy Tsieceg
- de Tschechisch
- en Czech
- es checo
- eu txekiera
- fr tchèque
- gl checo
- gn chéko
- it ceco
- ja チェコ語
- nl Tsjechisch
- oc chèc
- pt checo
- ru Чешский язык
- sw Czech
- tmh Tatcikit
- zh 捷克语
Indoeuropea > Eslava > Occidental, Europa > Àustria, Europa > Bulgària, Europa > Croàcia, Europa > Eslovàquia, Europa > Polònia, Europa > República Txeca, Europa > Romania, Europa > Ucraïna
Definició
El txec s'assembla molt a l'eslovac, fins al punt que el grau d'intel·ligibilitat mútua és molt alt. Comparteix, però, menys trets amb les llengües eslaves meridionals i, a més, ha estat molt influït per l'alemany.
La literatura txeca va començar, tot i algun antecedent, al segle XIII. Al segle XV es van posar els fonaments de l'ortografia actual. Fins al segle XVII les lletres txeques es van desenvolupar normalment. A partir d'aleshores, amb la dominació austríaca i la Contrareforma, van entrar en un període de decadència, del qual van sortir a partir de la fi del segle XVIII i especialment al segle següent, amb la renaixença de la cultura i la llengua pròpies.
Es va establir definitivament l'ortografia de l'idioma, el qual, cap al final del segle XIX, va guanyar cert estatus oficial i, després de la independència del país (1918), va esdevenir única llengua oficial i va assolir la plena normalitat de què continua gaudint avui.
El txec es compon de quatre blocs dialectals: el bohemi, en el parlar central del qual es basa la llengua estàndard; el moravià central; el moravià oriental, i el silesià.
La literatura txeca va començar, tot i algun antecedent, al segle XIII. Al segle XV es van posar els fonaments de l'ortografia actual. Fins al segle XVII les lletres txeques es van desenvolupar normalment. A partir d'aleshores, amb la dominació austríaca i la Contrareforma, van entrar en un període de decadència, del qual van sortir a partir de la fi del segle XVIII i especialment al segle següent, amb la renaixença de la cultura i la llengua pròpies.
Es va establir definitivament l'ortografia de l'idioma, el qual, cap al final del segle XIX, va guanyar cert estatus oficial i, després de la independència del país (1918), va esdevenir única llengua oficial i va assolir la plena normalitat de què continua gaudint avui.
El txec es compon de quatre blocs dialectals: el bohemi, en el parlar central del qual es basa la llengua estàndard; el moravià central; el moravià oriental, i el silesià.
txeremís
txeremís
Uraliana > Finoúgrica > Finopermià > Volgaic, Àsia > Rússia
- ca mari
- ca cheremis sin. compl.
- ca mariès sin. compl.
- ca txeremís sin. compl.
- cod mari
- ar المارية
- cy Mari
- de Mari
- de Mariès sin. compl.
- en Mari
- en Maris sin. compl.
- es mari
- eu mariera
- fr mari
- fr mariès sin. compl.
- gl mari
- gl mari sin. compl.
- gn mári
- it mari
- ja マリ語
- nl Mari
- oc mari
- pt mari
- ru Марийский язык
- sw Mari
- sw Maris sin. compl.
- tmh Tamarit
- tmh Tamariyest sin. compl.
- zh 马里语
Uraliana > Finoúgrica > Finopermià > Volgaic, Àsia > Rússia
Definició
Els parlars maris s'agrupen en dos blocs dialectals, l'alt mari i el baix mari. D'ençà del primer quart del segle XX hi ha establertes dues varietats estàndard, una per a cadascun, la més utilitzada de les quals és la corresponent al baix mari, que és el més parlat dels dos dialectes.
Tot i que els primers textos escrits en mari daten del segle XVI, la literatura en aquesta llengua no es va iniciar fins al segle XX, ja abans de la Revolució Russa. El règim soviètic va comportar un cert grau d'autogovern per als maris i una expansió de l'ús del seu idioma. Malgrat tot, el rus va continuar sent durant tot el període soviètic, igual que ho havia estat en temps del tsarisme, la llengua dominant.
Avui, els problemes heretats de l'època soviètica persisteixen, tot i que les noves condicions han permès que els maris s'hagin organitzat políticament; que es reivindiquin aspectes de la cultura mari, com ara la religió tradicional no cristiana; que s'hagin restaurat escoles maris, etc.
Tot i que els primers textos escrits en mari daten del segle XVI, la literatura en aquesta llengua no es va iniciar fins al segle XX, ja abans de la Revolució Russa. El règim soviètic va comportar un cert grau d'autogovern per als maris i una expansió de l'ús del seu idioma. Malgrat tot, el rus va continuar sent durant tot el període soviètic, igual que ho havia estat en temps del tsarisme, la llengua dominant.
Avui, els problemes heretats de l'època soviètica persisteixen, tot i que les noves condicions han permès que els maris s'hagin organitzat políticament; que es reivindiquin aspectes de la cultura mari, com ara la religió tradicional no cristiana; que s'hagin restaurat escoles maris, etc.
txerkès inferior
txerkès inferior
Caucàsica nord-occidental o abkhazoadigué > Circassiana, Àsia > Rússia
- ca adigué
- ca circassià occidental sin. compl.
- ca txerkès inferior sin. compl.
- cod Адыгэбзэ (Adigebze)
- ar الأديغية
- cy Adyge
- de Adygeisch
- en Adyghe
- en Lower Circassian sin. compl.
- en West Circassian sin. compl.
- es adigués
- es cherkés inferior sin. compl.
- es circasiano occidental sin. compl.
- eu adigera
- eu adyghera sin. compl.
- eu behe txerkesera sin. compl.
- eu mendebaldeko txerkesera sin. compl.
- fr adygué
- fr circassien de l'ouest sin. compl.
- fr tcherkesse inférieur sin. compl.
- gn adigues
- gn cherkes iguypeguave sin. compl.
- gn sirkasiáno kuarahyreikegua sin. compl.
- it adighé
- ja アディゲ語
- ja 下位チェルケス語、西チェルケス語 sin. compl.
- nl Adygisch (of Adyghe)
- nl Beneden Tsjerkessië sin. compl.
- nl Westelijk Circassië sin. compl.
- pt adigue
- pt adyguei sin. compl.
- pt cherkes sin. compl.
- pt circasiano ocidental sin. compl.
- ru Адыгейский язык
- ru Кяхский sin. compl.
- ru Черкесский sin. compl.
- ru Нижнечеркесский sin. compl.
- ru Западночеркесский sin. compl.
- tmh Tadigit
- zh 阿迪盖语
- scr Alfabet ciríl·lic
Caucàsica nord-occidental o abkhazoadigué > Circassiana, Àsia > Rússia
Definició
Els adigués són un poble circassià. Els circassians apareixen com a nació al segle X al Caucas, entre la costa est de la mar Negra -de la boca del riu Don al territori d'Abkhàzia- i la part baixa del riu Kuban. La invasió mongola del segle XIII va fer emigrar una part dels circassians a l'est, cap a la plana central precaucàsica. Aquest fet va iniciar la formació de dues llengües diferenciades: la llengua adigué i la llengua kabardina.
La llengua adigué és, doncs, molt propera a la kabardina, fins al punt que alguns lingüistes consideren que, en realitat, es tracta de la mateixa llengua amb estàndards escrits diferents. Actualment, els dos grups lingüístics circassians estan repartits en quatre de les àrees administratives de la Federació Russa, al Caucas, i comparteixen tradicions i història. Hi ha un moviment nacional pancircassià molt fort per a mantenir la cultura tradicional en el teatre, la dansa i el cant.
L'adigué té quatre blocs dialectals principals: dos blocs occidentals (el shapsugh i el bezhedugh) i dos blocs orientals (el temirgoi i l'abadzekh). L'estàndard es basa en el dialecte temirgoi, que és el més estès.
Fins a la industrialització i l'ordenació administrativa soviètica de principis del segle XX, els adigués eren majoria al seu territori. La creació de ciutats industrials va implicar l'arribada de treballadors d'altres ètnies, sobretot russos, i el mapa demogràfic de la regió va canviar. El 1991, amb la caiguda de l'URSS, hi va haver un renaixement cultural i nacional adigué impulsat per una política favorable del govern d'Adiguèsia cap a la llengua i la cultura pròpies, que va provocar tensions amb la majoria russòfona. La llengua té presència a l'escola primària i secundària, i també a la Universitat.
La literatura en adigué és molt jove. De fet, els primers textos escrits són de 1918. La llengua posseeix una rica tradició oral folklòrica, representada en les sagues Nart, també presents en altres nacionalitats del Caucas. S'han publicat diccionaris, gramàtiques i manuals escolars en llengua adigué. També s'hi fan programes de ràdio i televisió, i s'editen algunes publicacions periòdiques.
Hi ha grups de parlants d'adigué en diàspora en uns 50 països. La major diàspora es va produir al 1864, amb la fi de la guerra del Caucas, quan el 90% de la població adigué va ser deportada cap a l'Imperi otomà. Amb la Primera Guerra Mundial va tenir lloc una segona migració cap a Turquia. La quantitat total de parlants en diàspora pot ser d'uns 400.000, més de la meitat dels quals a Turquia, on el procés de substitució lingüística cap al turc és ben avançat.
La llengua adigué és, doncs, molt propera a la kabardina, fins al punt que alguns lingüistes consideren que, en realitat, es tracta de la mateixa llengua amb estàndards escrits diferents. Actualment, els dos grups lingüístics circassians estan repartits en quatre de les àrees administratives de la Federació Russa, al Caucas, i comparteixen tradicions i història. Hi ha un moviment nacional pancircassià molt fort per a mantenir la cultura tradicional en el teatre, la dansa i el cant.
L'adigué té quatre blocs dialectals principals: dos blocs occidentals (el shapsugh i el bezhedugh) i dos blocs orientals (el temirgoi i l'abadzekh). L'estàndard es basa en el dialecte temirgoi, que és el més estès.
Fins a la industrialització i l'ordenació administrativa soviètica de principis del segle XX, els adigués eren majoria al seu territori. La creació de ciutats industrials va implicar l'arribada de treballadors d'altres ètnies, sobretot russos, i el mapa demogràfic de la regió va canviar. El 1991, amb la caiguda de l'URSS, hi va haver un renaixement cultural i nacional adigué impulsat per una política favorable del govern d'Adiguèsia cap a la llengua i la cultura pròpies, que va provocar tensions amb la majoria russòfona. La llengua té presència a l'escola primària i secundària, i també a la Universitat.
La literatura en adigué és molt jove. De fet, els primers textos escrits són de 1918. La llengua posseeix una rica tradició oral folklòrica, representada en les sagues Nart, també presents en altres nacionalitats del Caucas. S'han publicat diccionaris, gramàtiques i manuals escolars en llengua adigué. També s'hi fan programes de ràdio i televisió, i s'editen algunes publicacions periòdiques.
Hi ha grups de parlants d'adigué en diàspora en uns 50 països. La major diàspora es va produir al 1864, amb la fi de la guerra del Caucas, quan el 90% de la població adigué va ser deportada cap a l'Imperi otomà. Amb la Primera Guerra Mundial va tenir lloc una segona migració cap a Turquia. La quantitat total de parlants en diàspora pot ser d'uns 400.000, més de la meitat dels quals a Turquia, on el procés de substitució lingüística cap al turc és ben avançat.
txerquès
txerquès
Caucàsica nord-occidental o abkhazoadigué > Circassiana, Àsia > Rússia
- ca kabardí
- ca circassià oriental sin. compl.
- ca txerquès sin. compl.
- cod Къэбэрдеибзэ (K'eberdeibze)
- ar القباردية
- cy Kabardi
- cy Cherkes sin. compl.
- cy Circaseg dwyreiniol sin. compl.
- de Kabardinisch
- de Ost-Tscherkessisch sin. compl.
- de Tscherkessisch sin. compl.
- en Kabardian
- en Cherkess sin. compl.
- en East Circassian sin. compl.
- es kabardino
- es cherkés sin. compl.
- es circasiano oriental sin. compl.
- eu kabardera
- eu ekialdeko txerkesera sin. compl.
- eu txerkesera sin. compl.
- fr kabarde
- fr circassien de l'est sin. compl.
- fr tcherkesse sin. compl.
- gn kavardino
- gn cherkes sin. compl.
- gn sirkasiáno kuarahyresẽgua sin. compl.
- it cabardino
- it circasso orientale sin. compl.
- ja カバルド語
- ja チェルケス語、東チェルケス語 sin. compl.
- nl Kabardijns
- nl Oostelijk Circassisch sin. compl.
- nl Tsjerkessisch sin. compl.
- pt cabardiano
- pt circassiano oriental sin. compl.
- ru Кабардино-черкесский язык
- ru Черкесский sin. compl.
- ru Кабардинский sin. compl.
- tmh Takabardit
- zh 卡巴尔达语
- zh 切尔克斯语 sin. compl.
- zh 东部索卡西亚语 sin. compl.
- scr Alfabet ciríl·lic
- scr Alfabet llatí
Caucàsica nord-occidental o abkhazoadigué > Circassiana, Àsia > Rússia
Definició
Els kabardins són un poble circassià. Els circassians apareixen com a nació al segle X al Caucas, entre la costa est de la mar Negra -de la boca del riu Don al territori d'Abkhàzia- i la part baixa del riu Kuban. La invasió mongola del segle XIII va fer emigrar una part dels circassians cap a l'est, a la plana central precaucàsica. Aquesta escissió és a l'origen de la llengua kabardina. Els circassians que es van quedar a prop de la mar Negra van mantenir el nom d'adigués, mentre que els altres es van anomenar kabardins.
Al segle XVII, un grup de kabardins van traslladar-se a l'oest, a la part superior del riu Kuban i es van unir amb un altre grup, per constituir els que avui s'anomenen txerquessos, a la República dels Karatxais i dels Txerquessos. Aquests darrers continuen parlant un dialecte de la llengua kabardina i utilitzen l'estàndard escrit kabardí.
Actualment, els dos grups lingüístics circassians estan repartits en quatre de les àrees administratives de la Federació Russa, al Caucas, i comparteixen tradicions i història. Hi ha un moviment nacional pancircassià molt fort per a mantenir la cultura tradicional en el teatre, la dansa i el cant.
La llengua kabardina és, doncs, molt propera a l'adigué (fins al punt que alguns lingüistes consideren que, en realitat, es tracta de la mateixa llengua amb estàndards escrits diferents) i una mica menys a la resta de les llengües caucàsiques nord-occidentals (l'abazí, l'abkhaz i l'extinta ubikh).
La llengua kabardina es divideix en cinc grans blocs dialectals:
- kabardí, que inclou els subdialectes baksan i terek (República dels Kabardins i dels Balkars) i és la base de la llengua literària;
- mozdok (Ossètia Septentrional);
- txerquès (República dels Karatxais i dels Txerquessos);
- kuban (Adiguèsia oriental);
- beslenei (República dels Karatxais i dels Txerquessos), que té un elevat grau d'intel·ligibilitat amb l'adigué i es considera un dialecte de transició entre ambdues llengües o, fins i tot, una llengua independent.
En les dues repúbliques on és oficial, la llengua s'ensenya a les escoles de primària i secundària, i també té presència a la Universitat.
La literatura escrita és molt jove -l'estàndard escrit, basat en el subdialecte gran kabardí o terek, no es crea fins al 1923-, però la llengua posseeix una rica tradició oral folklòrica representada en les sagues Nart, també presents en altres nacions de Caucas.
S'han publicat diccionaris, gramàtiques i manuals escolars en kabardí. Hi ha pocs textos científics i els manuals universitaris es limiten a poques àrees temàtiques (lingüística, folklore, literatura, pedagogia). També es fan programes de radio i televisió, i hi ha publicacions periòdiques.
Hi ha grups de parlants de kabardí en diàspora a Turquia (al voltant de mig milió, sobretot a les províncies centrals del país, a Ankara i a Istanbul), els EUA i el Pròxim Orient (Jordània i Síria). A Turquia, el procés de substitució lingüística entre els nascuts a partir dels anys 1970 és molt avançat. La diàspora es va originar el 1864 quan va finalitzar la guerra del Caucas i els kabardins, tot i la seva neutralitat durant la guerra, van ser deportats per la força a l'Imperi otomà. Només el 10% de la població es va quedar als seus territoris tradicionals.
Al segle XVII, un grup de kabardins van traslladar-se a l'oest, a la part superior del riu Kuban i es van unir amb un altre grup, per constituir els que avui s'anomenen txerquessos, a la República dels Karatxais i dels Txerquessos. Aquests darrers continuen parlant un dialecte de la llengua kabardina i utilitzen l'estàndard escrit kabardí.
Actualment, els dos grups lingüístics circassians estan repartits en quatre de les àrees administratives de la Federació Russa, al Caucas, i comparteixen tradicions i història. Hi ha un moviment nacional pancircassià molt fort per a mantenir la cultura tradicional en el teatre, la dansa i el cant.
La llengua kabardina és, doncs, molt propera a l'adigué (fins al punt que alguns lingüistes consideren que, en realitat, es tracta de la mateixa llengua amb estàndards escrits diferents) i una mica menys a la resta de les llengües caucàsiques nord-occidentals (l'abazí, l'abkhaz i l'extinta ubikh).
La llengua kabardina es divideix en cinc grans blocs dialectals:
- kabardí, que inclou els subdialectes baksan i terek (República dels Kabardins i dels Balkars) i és la base de la llengua literària;
- mozdok (Ossètia Septentrional);
- txerquès (República dels Karatxais i dels Txerquessos);
- kuban (Adiguèsia oriental);
- beslenei (República dels Karatxais i dels Txerquessos), que té un elevat grau d'intel·ligibilitat amb l'adigué i es considera un dialecte de transició entre ambdues llengües o, fins i tot, una llengua independent.
En les dues repúbliques on és oficial, la llengua s'ensenya a les escoles de primària i secundària, i també té presència a la Universitat.
La literatura escrita és molt jove -l'estàndard escrit, basat en el subdialecte gran kabardí o terek, no es crea fins al 1923-, però la llengua posseeix una rica tradició oral folklòrica representada en les sagues Nart, també presents en altres nacions de Caucas.
S'han publicat diccionaris, gramàtiques i manuals escolars en kabardí. Hi ha pocs textos científics i els manuals universitaris es limiten a poques àrees temàtiques (lingüística, folklore, literatura, pedagogia). També es fan programes de radio i televisió, i hi ha publicacions periòdiques.
Hi ha grups de parlants de kabardí en diàspora a Turquia (al voltant de mig milió, sobretot a les províncies centrals del país, a Ankara i a Istanbul), els EUA i el Pròxim Orient (Jordània i Síria). A Turquia, el procés de substitució lingüística entre els nascuts a partir dels anys 1970 és molt avançat. La diàspora es va originar el 1864 quan va finalitzar la guerra del Caucas i els kabardins, tot i la seva neutralitat durant la guerra, van ser deportats per la força a l'Imperi otomà. Només el 10% de la població es va quedar als seus territoris tradicionals.
