suruí-paiter
suruí-paiter
Tupí > Mondé, Amèrica > Brasil
- ca suruí-paiter
- ca surui de Rondônia sin. compl.
- ca surui do Ji-Paraná sin. compl.
- ar سوروي بايتير
- cy Suruí-paiter
- cy Surui de rondônia sin. compl.
- cy Surui do jiparaná sin. compl.
- de Surui-Paiter
- de Surui de Rondônia sin. compl.
- de Surui do Jiparaná sin. compl.
- en Suruí-Paiter
- en Paiter sin. compl.
- en Suruí sin. compl.
- en Suruí de Rondônia sin. compl.
- en Suruí do Jiparaná sin. compl.
- es suruí-paiter
- es suruí do jiparaná sin. compl.
- es suruí do rondônia sin. compl.
- eu surui paiter
- eu surui de rondônia sin. compl.
- eu surui do jiparaná sin. compl.
- fr surui-paiter
- fr surui de rondônia sin. compl.
- fr surui do jiparaná sin. compl.
- gn suruí-paiter
- gn surui de rondônia sin. compl.
- gn surui do jiparaná sin. compl.
- it surui-paiter
- it surui de rondônia sin. compl.
- it surui do jiparaná sin. compl.
- ja スルイ・パイテル語
- ja ロンドニアのスルイ語、スルイ・ド・ジパラナ語 sin. compl.
- nl Suruí-Paiter
- nl Suruí de Rondônia sin. compl.
- nl Surui do Jiparaná sin. compl.
- pt suruí-paiter
- pt surui de Rondônia sin. compl.
- pt surui do Jiparaná sin. compl.
- ru Суруи-пайтер
- ru Суруи sin. compl.
- ru Паитер sin. compl.
- ru Пайтер sin. compl.
- ru Суруи-паитер sin. compl.
- ru Суруи-ди-Рондония sin. compl.
- ru Суруи-ду-Жипарана sin. compl.
- zh 苏瑞－派特语
- zh 隆多尼亚苏瑞语、吉帕拉那苏瑞语 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
Tupí > Mondé, Amèrica > Brasil
Definició
No s'ha de confondre amb el suruí-mudjetire (llengua de la família tupí-guaraní). La família mondé pertany al gran tronc tupí, com la tupí-guaraní o la tuparí. El grup ètnic s'autodenomina paiter, 'gent veritable, nosaltres mateixos'.
La FUNAI hi va entrar en contacte per primera vegada el 1969. En els quatre anys següents, la població suruí-paiter va passar de 4.000 a 600 individus per culpa de les epidèmies de xarampió, grip i tuberculosi. Es van introduir canvis socials, entre ells l'escola en portuguès.
La situació lingüística actual es caracteritza per l'alternança entre suruí i portuguès. No hi ha dominis ben definits per a cada llengua, de manera que el suruí no té un àmbit propi en el qual sigui estrictament necessari. La pèrdua de la llengua es preveu ràpida. El suruí es veu com a tret d'identitat del grup, però el portuguès és la llengua de prestigi.
La FUNAI hi va entrar en contacte per primera vegada el 1969. En els quatre anys següents, la població suruí-paiter va passar de 4.000 a 600 individus per culpa de les epidèmies de xarampió, grip i tuberculosi. Es van introduir canvis socials, entre ells l'escola en portuguès.
La situació lingüística actual es caracteritza per l'alternança entre suruí i portuguès. No hi ha dominis ben definits per a cada llengua, de manera que el suruí no té un àmbit propi en el qual sigui estrictament necessari. La pèrdua de la llengua es preveu ràpida. El suruí es veu com a tret d'identitat del grup, però el portuguès és la llengua de prestigi.
suruwahà
suruwahà
Arauà, Amèrica > Brasil
- ca suruwahà
- ca sorowahá sin. compl.
- ca zuruwahá sin. compl.
- ar سورواهية
- cy Suruwahá
- cy Sorowahá sin. compl.
- cy Zuruwahá sin. compl.
- de Zuruaha
- de Zuruahá sin. compl.
- de Zuruahã sin. compl.
- en Suruahá
- en Sorowahá sin. compl.
- en Suruwahá sin. compl.
- en Zuruahá sin. compl.
- en Zuruwahá sin. compl.
- es suruwahá
- es sorowahá sin. compl.
- es zuruwahá sin. compl.
- eu suruwahera
- eu sorowahá sin. compl.
- eu zuruwahá sin. compl.
- fr suruwaha
- fr sorowahá sin. compl.
- fr zuruwahá sin. compl.
- gn suruwaha
- gn sorowahá sin. compl.
- gn zuruwahá sin. compl.
- it suruwaha
- it sorowahá sin. compl.
- it suruwahá sin. compl.
- it zuruwahá sin. compl.
- ja スルワア語
- ja ズルワア語 sin. compl.
- ja ソロワア語 sin. compl.
- nl Suruwahá
- nl Sorowahá sin. compl.
- nl Zuruwahá sin. compl.
- pt suruwahá
- pt sorowahá sin. compl.
- pt zuruwahá sin. compl.
- ru Суруаха
- ru Сороваха sin. compl.
- zh 苏鲁瓦哈语
- zh 祖鲁瓦哈、索罗瓦哈 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
Arauà, Amèrica > Brasil
Definició
La família arauà està situada al sud-oest de l'Estat d'Amazones, al d'Acre (Brasil) i al departament peruà d'Ucayali. És un grup petit, amb llengües com el madi, el paumarí, el dení i el culina. No s'ha començat a estudiar fins a les darreres dècades del segle XX. Greenberg (1987) l'emparenta genèticament amb la família arawak, però la comparació lèxica de les llengües no dona suport a la hipòtesi.
Cap el 1980 els suruwahà eren només uns 100 individus, ja que el grup havia minvat des de principi de segle per culpa d'epidèmies i de conflictes amb altres pobles indígenes veïns. Mantenien contacte pacífic amb els blancs, que els proporcionaven eines, armes i altres productes. Els suruwahà van trencar el contacte i van refugiar-se en indrets més protegits (entre els afluents del Purús) tot fugint de les epidèmies.
Actualment la demografia suruwahà ha anat creixent progressivament. Viuen en un indret de molt difícil accés, fet que complica l'estudi de la llengua.
En contrapartida, l'aïllament afavoreix que sigui un grup majoritàriament monolingüe. Tenen contactes esporàdics amb la FUNAI des de 1970.
Cap el 1980 els suruwahà eren només uns 100 individus, ja que el grup havia minvat des de principi de segle per culpa d'epidèmies i de conflictes amb altres pobles indígenes veïns. Mantenien contacte pacífic amb els blancs, que els proporcionaven eines, armes i altres productes. Els suruwahà van trencar el contacte i van refugiar-se en indrets més protegits (entre els afluents del Purús) tot fugint de les epidèmies.
Actualment la demografia suruwahà ha anat creixent progressivament. Viuen en un indret de molt difícil accés, fet que complica l'estudi de la llengua.
En contrapartida, l'aïllament afavoreix que sigui un grup majoritàriament monolingüe. Tenen contactes esporàdics amb la FUNAI des de 1970.
suryana
suryana
Tucano > Oriental > Desano-siriano, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia
- ca siriano
- ca sarirá sin. compl.
- ca siriana sin. compl.
- ca siriane sin. compl.
- ca surianá sin. compl.
- ca suryana sin. compl.
- cod surirá
- ar سيريانو
- cy Siriano
- cy Sarirá sin. compl.
- cy Siriana sin. compl.
- cy Siriane sin. compl.
- cy Surianá sin. compl.
- cy Suryana sin. compl.
- de Siriano
- de Sarirá sin. compl.
- de Siriana sin. compl.
- de Siriane sin. compl.
- de Surianá sin. compl.
- de Suryana sin. compl.
- en Siriano
- en Sarirá sin. compl.
- en Siriana sin. compl.
- en Siriane sin. compl.
- en Surianá sin. compl.
- en Suryana sin. compl.
- es siriano
- es sarirá sin. compl.
- es siriana sin. compl.
- es siriane sin. compl.
- es surianá sin. compl.
- es suryana sin. compl.
- eu siriano
- eu sarirá sin. compl.
- eu siriana sin. compl.
- eu siriane sin. compl.
- eu surianá sin. compl.
- eu suryana sin. compl.
- fr siriano
- fr sarirá sin. compl.
- fr siriana sin. compl.
- fr siriane sin. compl.
- fr surianá sin. compl.
- fr suryana sin. compl.
- gl siriano
- gl sarirá sin. compl.
- gl siriana sin. compl.
- gl siriane sin. compl.
- gl surianá sin. compl.
- gl suryana sin. compl.
- it siriano
- it sarirá sin. compl.
- it siriana sin. compl.
- it siriane sin. compl.
- it surianá sin. compl.
- it suryana sin. compl.
- ja シリアノ語
- ja シリアナ語 sin. compl.
- ja スリアナ語 sin. compl.
- nl Siriano
- nl Sarirá sin. compl.
- nl Siriana sin. compl.
- nl Siriane sin. compl.
- nl Surianá sin. compl.
- nl Suryana sin. compl.
- pt siriano
- pt sarirá sin. compl.
- pt siriana sin. compl.
- pt siriane sin. compl.
- pt surianá sin. compl.
- pt suryana sin. compl.
- ru Сириано
- ru Сирионо sin. compl.
- ru Cириана sin. compl.
- zh 斯里亚诺语
- zh 苏亚纳、斯里亚那、斯里亚内、苏利亚那、萨里拉 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Tucano > Oriental > Desano-siriano, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia
Definició
Els sirianos formen part del sistema exogàmic multilingüe del Vaupés amazònic. En aquesta àrea, que comprèn territori colombià i brasiler, hi ha un conjunt d'ètnies que mantenen, a més d'altres relacions, una xarxa d'intercanvis matrimonials. Es tracta de grups que parlen majoritàriament llengües de la família tucano, tot i que també en formen part alguns que parlen llengües de la família arawak. Segons aquest sistema, cada persona ha de casar-se amb algú que parli una llengua diferent de la seva (és a dir, de la del seu pare). Les dones casades van a viure al poble del marit, però transmeten la seva llengua als fills. Així, doncs, trobem un sistema multilingüe en què tothom parla dues llengües, la de la mare i la del pare, i sovint també tucano.
Alguns autors consideren que el desano i el siriano són variants dialectals d'una mateixa llengua.
Alguns autors consideren que el desano i el siriano són variants dialectals d'una mateixa llengua.
susoo
susoo
Nigerocongolesa > Mande, Àfrica > Guinea, Àfrica > Sierra Leone
- ca susu
- ca sose sin. compl.
- ca soso sin. compl.
- ca soussou sin. compl.
- ca susoo sin. compl.
- cod sosokui
- ar سوسوو
- cy Susu
- cy Sose sin. compl.
- cy Soso sin. compl.
- cy Soussou sin. compl.
- cy Susoo sin. compl.
- de Susu
- de Sose sin. compl.
- de Soso sin. compl.
- de Sosokui sin. compl.
- de Soussou sin. compl.
- de Susoo sin. compl.
- en Susu
- en Sose sin. compl.
- en Soso sin. compl.
- en Soussou sin. compl.
- en Susoo sin. compl.
- es susu
- es sose sin. compl.
- es soso sin. compl.
- es soussou sin. compl.
- es susoo sin. compl.
- eu susuera
- eu sose sin. compl.
- eu soso sin. compl.
- eu soussou sin. compl.
- eu susoo sin. compl.
- fr soussou
- fr sose sin. compl.
- fr soso sin. compl.
- fr sousou sin. compl.
- fr susoo sin. compl.
- gl susu
- gl sose sin. compl.
- gl soso sin. compl.
- gl soussou sin. compl.
- gl susoo sin. compl.
- gn susu
- gn sose sin. compl.
- gn soso sin. compl.
- gn soussou sin. compl.
- gn susoo sin. compl.
- it susu
- it sose sin. compl.
- it soso sin. compl.
- it soussou sin. compl.
- it susoo sin. compl.
- ja スス語
- ja ソソ語 sin. compl.
- nl Susu
- nl Sose sin. compl.
- nl Soso sin. compl.
- nl Soussou sin. compl.
- nl Susoo sin. compl.
- pt susu
- pt sose sin. compl.
- pt soso sin. compl.
- pt soussou sin. compl.
- pt susoo sin. compl.
- ru Сусу
- ru Сосо sin. compl.
- zh 苏苏
- zh 索索、苏索、叟叟、索瑟 sin. compl.
- scr Alfabet aràbic
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Mande, Àfrica > Guinea, Àfrica > Sierra Leone
Definició
El susu és la tercera llengua en nombre de parlants de Guinea, amb un 20% del total de la població, rere el ful (40%) i el manding (30%). Es parla sobretot a la regió litoral de Guinea però també hi ha minories lingüístiques susus a Sierra Leone i Guinea Bissau. Fins no fa gaire, el susu s'havia usat en bona part de l'actual Guinea com a llengua comercial.
El susu pertany al grup mande occidental, que inclou tres subgrups principals: (a) el nord-occidental, integrat pel soninke, el bozo, el samogo i el boboda; (b) el sud-occidental, integrat pel loko, i (c) el central, que inclou el manding, el ialunka i el susu.
El susu és especialment proper a l'ialunka, però la mútua intel·ligibilitat és baixa. Cal destacar que la variació dialectal en el si del susu és molt petita.
Els susus són descendents de l'imperi de Mali (segle XIII). Van arribar a la seva localització actual després del 1725 empesos pels fuls, que van reeixir a islamitzar la major parts dels susus. És possible que fos aleshores quan es va produir l'escissió entre els susus i els ialunkes.
El susu pertany al grup mande occidental, que inclou tres subgrups principals: (a) el nord-occidental, integrat pel soninke, el bozo, el samogo i el boboda; (b) el sud-occidental, integrat pel loko, i (c) el central, que inclou el manding, el ialunka i el susu.
El susu és especialment proper a l'ialunka, però la mútua intel·ligibilitat és baixa. Cal destacar que la variació dialectal en el si del susu és molt petita.
Els susus són descendents de l'imperi de Mali (segle XIII). Van arribar a la seva localització actual després del 1725 empesos pels fuls, que van reeixir a islamitzar la major parts dels susus. És possible que fos aleshores quan es va produir l'escissió entre els susus i els ialunkes.
susu
susu
Nigerocongolesa > Mande, Àfrica > Guinea, Àfrica > Sierra Leone
- ca susu
- ca sose sin. compl.
- ca soso sin. compl.
- ca soussou sin. compl.
- ca susoo sin. compl.
- cod sosokui
- ar سوسوو
- cy Susu
- cy Sose sin. compl.
- cy Soso sin. compl.
- cy Soussou sin. compl.
- cy Susoo sin. compl.
- de Susu
- de Sose sin. compl.
- de Soso sin. compl.
- de Sosokui sin. compl.
- de Soussou sin. compl.
- de Susoo sin. compl.
- en Susu
- en Sose sin. compl.
- en Soso sin. compl.
- en Soussou sin. compl.
- en Susoo sin. compl.
- es susu
- es sose sin. compl.
- es soso sin. compl.
- es soussou sin. compl.
- es susoo sin. compl.
- eu susuera
- eu sose sin. compl.
- eu soso sin. compl.
- eu soussou sin. compl.
- eu susoo sin. compl.
- fr soussou
- fr sose sin. compl.
- fr soso sin. compl.
- fr sousou sin. compl.
- fr susoo sin. compl.
- gl susu
- gl sose sin. compl.
- gl soso sin. compl.
- gl soussou sin. compl.
- gl susoo sin. compl.
- gn susu
- gn sose sin. compl.
- gn soso sin. compl.
- gn soussou sin. compl.
- gn susoo sin. compl.
- it susu
- it sose sin. compl.
- it soso sin. compl.
- it soussou sin. compl.
- it susoo sin. compl.
- ja スス語
- ja ソソ語 sin. compl.
- nl Susu
- nl Sose sin. compl.
- nl Soso sin. compl.
- nl Soussou sin. compl.
- nl Susoo sin. compl.
- pt susu
- pt sose sin. compl.
- pt soso sin. compl.
- pt soussou sin. compl.
- pt susoo sin. compl.
- ru Сусу
- ru Сосо sin. compl.
- zh 苏苏
- zh 索索、苏索、叟叟、索瑟 sin. compl.
- scr Alfabet aràbic
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Mande, Àfrica > Guinea, Àfrica > Sierra Leone
Definició
El susu és la tercera llengua en nombre de parlants de Guinea, amb un 20% del total de la població, rere el ful (40%) i el manding (30%). Es parla sobretot a la regió litoral de Guinea però també hi ha minories lingüístiques susus a Sierra Leone i Guinea Bissau. Fins no fa gaire, el susu s'havia usat en bona part de l'actual Guinea com a llengua comercial.
El susu pertany al grup mande occidental, que inclou tres subgrups principals: (a) el nord-occidental, integrat pel soninke, el bozo, el samogo i el boboda; (b) el sud-occidental, integrat pel loko, i (c) el central, que inclou el manding, el ialunka i el susu.
El susu és especialment proper a l'ialunka, però la mútua intel·ligibilitat és baixa. Cal destacar que la variació dialectal en el si del susu és molt petita.
Els susus són descendents de l'imperi de Mali (segle XIII). Van arribar a la seva localització actual després del 1725 empesos pels fuls, que van reeixir a islamitzar la major parts dels susus. És possible que fos aleshores quan es va produir l'escissió entre els susus i els ialunkes.
El susu pertany al grup mande occidental, que inclou tres subgrups principals: (a) el nord-occidental, integrat pel soninke, el bozo, el samogo i el boboda; (b) el sud-occidental, integrat pel loko, i (c) el central, que inclou el manding, el ialunka i el susu.
El susu és especialment proper a l'ialunka, però la mútua intel·ligibilitat és baixa. Cal destacar que la variació dialectal en el si del susu és molt petita.
Els susus són descendents de l'imperi de Mali (segle XIII). Van arribar a la seva localització actual després del 1725 empesos pels fuls, que van reeixir a islamitzar la major parts dels susus. És possible que fos aleshores quan es va produir l'escissió entre els susus i els ialunkes.
suthu
suthu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Lesotho, Àfrica > República de Sud-àfrica
- ca sotho meridional
- ca sesotho sin. compl.
- ca sisutho sin. compl.
- ca sotho sin. compl.
- ca souto sin. compl.
- ca suthu sin. compl.
- ca suto sin. compl.
- ar سوثو الجنوبية
- cy Sotho Deheuol
- cy Sesotho sin. compl.
- cy Sisutho sin. compl.
- cy Sotho sin. compl.
- cy Souto sin. compl.
- cy Suthu sin. compl.
- cy Suto sin. compl.
- de Südsotho
- de Sesotho sin. compl.
- de Sisutho sin. compl.
- de Sotho sin. compl.
- de Souto sin. compl.
- de Suthu sin. compl.
- de Suto sin. compl.
- en Southern Sotho
- en Sesotho sin. compl.
- en Sesutu sin. compl.
- en Sisutho sin. compl.
- en Sotho sin. compl.
- en Souto sin. compl.
- en Suthu sin. compl.
- en Suto sin. compl.
- en Sutu sin. compl.
- es soto meridional
- es sesoto sin. compl.
- es sisutho sin. compl.
- es soto sin. compl.
- es souto sin. compl.
- es suthu sin. compl.
- es suto sin. compl.
- eu sothoera
- eu hegoaldeko sothoera sin. compl.
- eu sesotho sin. compl.
- eu sisutho sin. compl.
- eu sotho sin. compl.
- eu souto sin. compl.
- eu suthu sin. compl.
- eu suto sin. compl.
- fr sotho du Sud
- fr sesotho sin. compl.
- fr sisutho sin. compl.
- fr sotho méridional sin. compl.
- fr souto sin. compl.
- fr suthu sin. compl.
- fr suto sin. compl.
- gl sotho meridional
- gl sesotho sin. compl.
- gl sisutho sin. compl.
- gl sotho sin. compl.
- gl souto sin. compl.
- gl suthu sin. compl.
- gl suto sin. compl.
- gn soto ñembygua
- gn sesoto sin. compl.
- gn sisuto sin. compl.
- gn soto sin. compl.
- gn souto sin. compl.
- gn suto sin. compl.
- gn sutu sin. compl.
- it sotho meridionale
- it sesotho sin. compl.
- it sisutho sin. compl.
- it sotho sin. compl.
- it souto sin. compl.
- it suthu sin. compl.
- it suto sin. compl.
- pt sotho meridional
- pt sesotho sin. compl.
- pt sisutho sin. compl.
- pt sotho sin. compl.
- pt souto sin. compl.
- pt suthu sin. compl.
- pt suto sin. compl.
- tmh Tasuthut tanzulant
- tmh sesotho sin. compl.
- tmh sisutho sin. compl.
- tmh Sotho sin. compl.
- tmh souto sin. compl.
- tmh suthu sin. compl.
- tmh suto sin. compl.
- zh 南方索托语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Lesotho, Àfrica > República de Sud-àfrica
Definició
El grup etnolingüístic sotho meridional constitueix el grup majoritari de Lesotho (on representa més del 95% de la població total) i un dels grups majoritaris de la República de Sud-àfrica (7,7% de la població total), juntament amb el zulú (23 %), el xhosa (16.5%) i el pedi o sotho septentrional (9,4%). El sotho meridional és lingüísticament proper al sotho septentrional i al tswana, amb els quals forma el subgrup sotho de les llengües bantús.
A Sud-àfrica, el sotho meridional es parla principalment a les províncies d'Estat Lliure, on és una llengua majoritària (64,4% de la població local), i de Gauteng (13,1%). Podem distingir diversos dialectes d'aquesta llengua: sekgolokwe, setlokwa, sekwena i serotse (selozi).
El sotho meridional s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
A Sud-àfrica, el sotho meridional es parla principalment a les províncies d'Estat Lliure, on és una llengua majoritària (64,4% de la població local), i de Gauteng (13,1%). Podem distingir diversos dialectes d'aquesta llengua: sekgolokwe, setlokwa, sekwena i serotse (selozi).
El sotho meridional s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
suto
suto
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Lesotho, Àfrica > República de Sud-àfrica
- ca sotho meridional
- ca sesotho sin. compl.
- ca sisutho sin. compl.
- ca sotho sin. compl.
- ca souto sin. compl.
- ca suthu sin. compl.
- ca suto sin. compl.
- ar سوثو الجنوبية
- cy Sotho Deheuol
- cy Sesotho sin. compl.
- cy Sisutho sin. compl.
- cy Sotho sin. compl.
- cy Souto sin. compl.
- cy Suthu sin. compl.
- cy Suto sin. compl.
- de Südsotho
- de Sesotho sin. compl.
- de Sisutho sin. compl.
- de Sotho sin. compl.
- de Souto sin. compl.
- de Suthu sin. compl.
- de Suto sin. compl.
- en Southern Sotho
- en Sesotho sin. compl.
- en Sesutu sin. compl.
- en Sisutho sin. compl.
- en Sotho sin. compl.
- en Souto sin. compl.
- en Suthu sin. compl.
- en Suto sin. compl.
- en Sutu sin. compl.
- es soto meridional
- es sesoto sin. compl.
- es sisutho sin. compl.
- es soto sin. compl.
- es souto sin. compl.
- es suthu sin. compl.
- es suto sin. compl.
- eu sothoera
- eu hegoaldeko sothoera sin. compl.
- eu sesotho sin. compl.
- eu sisutho sin. compl.
- eu sotho sin. compl.
- eu souto sin. compl.
- eu suthu sin. compl.
- eu suto sin. compl.
- fr sotho du Sud
- fr sesotho sin. compl.
- fr sisutho sin. compl.
- fr sotho méridional sin. compl.
- fr souto sin. compl.
- fr suthu sin. compl.
- fr suto sin. compl.
- gl sotho meridional
- gl sesotho sin. compl.
- gl sisutho sin. compl.
- gl sotho sin. compl.
- gl souto sin. compl.
- gl suthu sin. compl.
- gl suto sin. compl.
- gn soto ñembygua
- gn sesoto sin. compl.
- gn sisuto sin. compl.
- gn soto sin. compl.
- gn souto sin. compl.
- gn suto sin. compl.
- gn sutu sin. compl.
- it sotho meridionale
- it sesotho sin. compl.
- it sisutho sin. compl.
- it sotho sin. compl.
- it souto sin. compl.
- it suthu sin. compl.
- it suto sin. compl.
- pt sotho meridional
- pt sesotho sin. compl.
- pt sisutho sin. compl.
- pt sotho sin. compl.
- pt souto sin. compl.
- pt suthu sin. compl.
- pt suto sin. compl.
- tmh Tasuthut tanzulant
- tmh sesotho sin. compl.
- tmh sisutho sin. compl.
- tmh Sotho sin. compl.
- tmh souto sin. compl.
- tmh suthu sin. compl.
- tmh suto sin. compl.
- zh 南方索托语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Lesotho, Àfrica > República de Sud-àfrica
Definició
El grup etnolingüístic sotho meridional constitueix el grup majoritari de Lesotho (on representa més del 95% de la població total) i un dels grups majoritaris de la República de Sud-àfrica (7,7% de la població total), juntament amb el zulú (23 %), el xhosa (16.5%) i el pedi o sotho septentrional (9,4%). El sotho meridional és lingüísticament proper al sotho septentrional i al tswana, amb els quals forma el subgrup sotho de les llengües bantús.
A Sud-àfrica, el sotho meridional es parla principalment a les províncies d'Estat Lliure, on és una llengua majoritària (64,4% de la població local), i de Gauteng (13,1%). Podem distingir diversos dialectes d'aquesta llengua: sekgolokwe, setlokwa, sekwena i serotse (selozi).
El sotho meridional s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
A Sud-àfrica, el sotho meridional es parla principalment a les províncies d'Estat Lliure, on és una llengua majoritària (64,4% de la població local), i de Gauteng (13,1%). Podem distingir diversos dialectes d'aquesta llengua: sekgolokwe, setlokwa, sekwena i serotse (selozi).
El sotho meridional s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
sutu
sutu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània
- ca ngoni
- ca angoni sin. compl.
- ca chingoni sin. compl.
- ca kingoni sin. compl.
- ca kisutu sin. compl.
- ca sutu sin. compl.
- de Ngoni
- de Angoni sin. compl.
- de Chingoni sin. compl.
- de Kingoni sin. compl.
- en Ngoni
- en Angoni sin. compl.
- en Chingoni sin. compl.
- en Kingoni sin. compl.
- en Kisutu sin. compl.
- en Sutu sin. compl.
- es ngoni
- es angoni sin. compl.
- es chingoni sin. compl.
- es kingoni sin. compl.
- es kisutu sin. compl.
- es sutu sin. compl.
- eu ngoni
- eu angoni sin. compl.
- eu chingoni sin. compl.
- eu kingoni sin. compl.
- eu kisutu sin. compl.
- eu sutu sin. compl.
- fr ngoni
- fr angoni sin. compl.
- fr chingoni sin. compl.
- fr kingoni sin. compl.
- gl ngoni
- gl angoni sin. compl.
- gl chingoni sin. compl.
- gl kingoni sin. compl.
- gl kisutu sin. compl.
- gl sutu sin. compl.
- it ngoni
- it angoni sin. compl.
- it chingoni sin. compl.
- it kingoni sin. compl.
- it kisutu sin. compl.
- it sutu sin. compl.
- nl Ngoni
- nl Angoni sin. compl.
- nl Chingoni sin. compl.
- nl Kingoni sin. compl.
- pt ngoni
- pt angoni sin. compl.
- pt chingoni sin. compl.
- pt kingoni sin. compl.
- pt kisutu sin. compl.
- pt sutu sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània
Definició
Els ngonis són un dels grups ètnics més nombrosos de Tanzània i són el grup majoritari a la regió de Ruvuma, al sud del país. Entre els grups veïns dels ngonis trobem els yaos, al sud i a l'est; els ndendeules, al nord, i els mpotos i els matengos, a l'oest.
Originalment els ngonis vivien a la província de Natal (Sud-Àfrica) però a la dècada del 1830 (amb l'expansió zulú sota el comandament del líder militar Shaka) van emigrar a Tanzània i es van establir a Sumbawanga i Songea, al sud del país.
El ngoni ha contribuït a enriquir el vocabulari del suahili, llengua nacional de Tanzània. Un dels manlleus procedents del ngoni és el terme kipera, 'afluent'.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ngoni rep altres denominacions, entre les quals kingoni. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kingoni, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wangoni, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Originalment els ngonis vivien a la província de Natal (Sud-Àfrica) però a la dècada del 1830 (amb l'expansió zulú sota el comandament del líder militar Shaka) van emigrar a Tanzània i es van establir a Sumbawanga i Songea, al sud del país.
El ngoni ha contribuït a enriquir el vocabulari del suahili, llengua nacional de Tanzània. Un dels manlleus procedents del ngoni és el terme kipera, 'afluent'.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ngoni rep altres denominacions, entre les quals kingoni. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kingoni, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wangoni, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
suuhtúk
suuhtúk
Txibtxa > Txibtxa A > Vice, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Panamà
- ca bribri
- ca bribri-wak sin. compl.
- ca suuhtúk sin. compl.
- ca talamanca sin. compl.
- ca viceïta sin. compl.
- cod sé
- ar بريبرية
- cy Bribri
- cy Bribri-wak sin. compl.
- cy Suuhtúk sin. compl.
- cy Talamanca sin. compl.
- cy Viceíta sin. compl.
- de Bribri
- de Bribri-Wak sin. compl.
- de Suuhtúk sin. compl.
- de Talamanca sin. compl.
- de Viceita sin. compl.
- en Bribrí
- en Bribrí-Wak sin. compl.
- en Sé sin. compl.
- en Suuhtúk sin. compl.
- en Talamanca sin. compl.
- en Viceita sin. compl.
- es bribri
- es bribri-wak sin. compl.
- es suuhtúk sin. compl.
- es talamanca sin. compl.
- es viceíta sin. compl.
- eu bribriera
- eu bribri-wak sin. compl.
- eu suuhtuk sin. compl.
- eu talamanca sin. compl.
- eu viceita sin. compl.
- fr bribri
- fr bribri-wak sin. compl.
- fr suuhtúk sin. compl.
- fr talamanca sin. compl.
- fr viceita sin. compl.
- gn vrivri
- gn bribri-wak sin. compl.
- gn suuhtúk sin. compl.
- gn talamanca sin. compl.
- gn viceíta sin. compl.
- it bribri
- it bribri-wak sin. compl.
- it suuhtúk sin. compl.
- it talamanca sin. compl.
- it viceíta sin. compl.
- ja ブリブリ語
- ja ビセイタ語 sin. compl.
- ja スウトゥク語 sin. compl.
- ja タラマンカ語 sin. compl.
- ja ブリブリ・ワク語 sin. compl.
- nl Bribri
- nl Bribri-Wak sin. compl.
- nl Suuhtúk sin. compl.
- nl Talamanca sin. compl.
- nl Viceíta sin. compl.
- pt bribri
- pt bribri-wak sin. compl.
- pt suuhtúk sin. compl.
- pt talamanca sin. compl.
- pt viceíta sin. compl.
- ru Брибри
- ru Суутук sin. compl.
- ru Висеита sin. compl.
- ru Таламанка sin. compl.
- ru Брибри-уак sin. compl.
- zh 布里布里语
- zh 维塞塔 sin. compl.
- zh 塔拉曼卡 sin. compl.
- zh 苏乌图克 sin. compl.
- zh 布里布里－瓦科 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Txibtxa > Txibtxa A > Vice, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Panamà
Definició
Es tracta del grup indígena més nombrós de Costa Rica. Alguns bribri es troben assentats a Panamà, a prop de la frontera amb Costa Rica.
Tot i que parlen dues llengües diferents, els cabécar formen una sola ètnia amb els bribri, anomenada tradicionalment talamanqueña; comparteixen territori, sistema de clans, creences, etc.
Aquesta llengua consta de tres variants dialectals: salitre-cabagra, amubre-catsi i coroma. Les seves altres denominacions signifiquen el següent: sé ('nosaltres'), suuhtúk ('el nostre idioma') i bribri-wak ('els del clan de la muntanya').
Tot i que parlen dues llengües diferents, els cabécar formen una sola ètnia amb els bribri, anomenada tradicionalment talamanqueña; comparteixen territori, sistema de clans, creences, etc.
Aquesta llengua consta de tres variants dialectals: salitre-cabagra, amubre-catsi i coroma. Les seves altres denominacions signifiquen el següent: sé ('nosaltres'), suuhtúk ('el nostre idioma') i bribri-wak ('els del clan de la muntanya').
suyà
suyà
Je > Branca del nord, Amèrica > Brasil
- ca suyà
- ca beiço de pau sin. compl.
- ca suiá sin. compl.
- ca tapajúna-goronã sin. compl.
- ca tapanhúna sin. compl.
- cod mê-kin-se-ji
- ar سويا
- cy Suyá
- cy Beiço de pau sin. compl.
- cy Suiá sin. compl.
- cy Tapajúna-goronã sin. compl.
- cy Tapanhúna sin. compl.
- de Suyá
- de Beiço de Pau sin. compl.
- de Suiá sin. compl.
- de Tapajúna-Goronã sin. compl.
- de Tapanhúna sin. compl.
- en Suyá
- en Beiço de Pau sin. compl.
- en Suiá sin. compl.
- en Tapajúna-Goronã sin. compl.
- en Tapanhúna sin. compl.
- en Tapayúna sin. compl.
- es suyá
- es beiço de pau sin. compl.
- es suiá sin. compl.
- es tapajúna-goronã sin. compl.
- es tapanhúna sin. compl.
- eu suiera
- eu beiço de pau sin. compl.
- eu suiá sin. compl.
- eu suyá sin. compl.
- eu tapajúna-goronã sin. compl.
- eu tapanhúna sin. compl.
- fr suya
- fr beiço de pau sin. compl.
- fr suiá sin. compl.
- fr tapajúna-goronã sin. compl.
- fr tapanhúna sin. compl.
- gl suiá
- gl beiço de pau sin. compl.
- gl suyá sin. compl.
- gl tapajúna-goronã sin. compl.
- gl tapanhúna sin. compl.
- it suyà
- it beiço de pau sin. compl.
- it suiá sin. compl.
- it tapajúna-goronã sin. compl.
- it tapanhúna sin. compl.
- ja スヤ語
- ja スイア語、 ベイソ・デ・パウ語、タパヌナ語、 タパユナ語 sin. compl.
- nl Suyá
- nl Beiço de Pau sin. compl.
- nl Suiá sin. compl.
- nl Tapajúna-Goronã sin. compl.
- nl Tapanhúna sin. compl.
- pt suyá
- pt beiço de pau sin. compl.
- pt suiá sin. compl.
- pt tapajúna-goronã sin. compl.
- pt tapanhúna sin. compl.
- ru Суйя
- ru Суя sin. compl.
- ru Тапаюна sin. compl.
- ru Тапаньюна sin. compl.
- ru Бейсо-де-пау sin. compl.
- zh 苏亚语
- zh 遂亚、贝乔德帕乌、塔帕尤纳－格罗那、塔潘胡纳 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Je > Branca del nord, Amèrica > Brasil
Definició
Els suyàs es van establir al Xingu fa uns 150 anys, procedents de l'est, seguint el curs del riu Ronuro. Tradicionalment hi ha hagut dos grups suyàs: el suyà oriental, anomenat també suyà del Xingu o suyà miçu, i el suyà occidental, conegut també com a beiço de pau, tapanhúna o tapayuna. No es va contactar amb aquests darrers, que vivien entre els rius Arinos i Sangue, fins al 1967, en què van ser traslladats al poble dels primers. Aquests dos grups parlen variants d'una mateixa llengua.
Les primeres referències als suyàs són de Von den Steinen, que els va trobar durant la seva primera expedició al Xingu l'any 1884. Però fins al 1959 una expedició governamental no va contactar amb ells. Des d'aleshores viuen en una reserva multiètnica, però el seu territori es veu amenaçat per l'establiment de colons i la contaminació del seus rius. Els tapayunes es van establir separadament el 1980.
Les primeres referències als suyàs són de Von den Steinen, que els va trobar durant la seva primera expedició al Xingu l'any 1884. Però fins al 1959 una expedició governamental no va contactar amb ells. Des d'aleshores viuen en una reserva multiètnica, però el seu territori es veu amenaçat per l'establiment de colons i la contaminació del seus rius. Els tapayunes es van establir separadament el 1980.
