Back to top
  • ca  yecuana
  • ca  de'kwana sin. compl.
  • ca  maiongong sin. compl.
  • ca  makiritari sin. compl.
  • ca  maquiritare sin. compl.
  • ca  soto sin. compl.
  • ca  ye'kuana sin. compl.
  • ca  yekuana sin. compl.
  • cod  ye'kuana
  • ar  يكوانية
  • cy  Yecuana
  • cy  De'kwana sin. compl.
  • cy  Maiongong sin. compl.
  • cy  Makiritari sin. compl.
  • cy  Maquiritare sin. compl.
  • cy  Soto sin. compl.
  • cy  Ye'kuana sin. compl.
  • cy  Yekuana sin. compl.
  • de  Yekuana
  • de  De'kwana sin. compl.
  • de  Maiongong sin. compl.
  • de  Makiritari sin. compl.
  • de  Maquiritare sin. compl.
  • de  Soto sin. compl.
  • de  Ye'kuana sin. compl.
  • de  Yecuana sin. compl.
  • en  Yekuana
  • en  De'cuana sin. compl.
  • en  De'kwana sin. compl.
  • en  Maiongong sin. compl.
  • en  Makiritari sin. compl.
  • en  Maquiritai sin. compl.
  • en  Maquiritare sin. compl.
  • en  Maquiritari sin. compl.
  • en  Soto sin. compl.
  • en  Ye'cuana sin. compl.
  • en  Ye'kuana sin. compl.
  • en  Yekwana sin. compl.
  • es  yecuana
  • es  de'kwana sin. compl.
  • es  maiongong sin. compl.
  • es  makiritari sin. compl.
  • es  maquiritare sin. compl.
  • es  soto sin. compl.
  • es  ye'kuana sin. compl.
  • es  yekuana sin. compl.
  • eu  yecuanera
  • eu  de'kwana sin. compl.
  • eu  makiritari sin. compl.
  • eu  maquiritare sin. compl.
  • eu  ye'kuana sin. compl.
  • eu  yekuana sin. compl.
  • fr  yecuana
  • fr  de'kwana sin. compl.
  • fr  maiongong sin. compl.
  • fr  makiritari sin. compl.
  • fr  maquiritare sin. compl.
  • fr  soto sin. compl.
  • fr  ye'kuana sin. compl.
  • fr  yekuana sin. compl.
  • gn  jekuana
  • gn  de'kwana sin. compl.
  • gn  maiongong sin. compl.
  • gn  makiritari sin. compl.
  • gn  maquiritare sin. compl.
  • gn  soto sin. compl.
  • gn  ye'kuana sin. compl.
  • gn  yekuana sin. compl.
  • it  ye'kuana
  • it  de'kwana sin. compl.
  • it  maiongong sin. compl.
  • it  makiritari sin. compl.
  • it  maquiritare sin. compl.
  • it  soto sin. compl.
  • it  yecuana sin. compl.
  • it  yekuana sin. compl.
  • ja  イェクアナ語
  • ja  ソト語 sin. compl.
  • ja  デクワナ語 sin. compl.
  • ja  マキリタリ語 sin. compl.
  • ja  マキリタレ語 sin. compl.
  • ja  マイオンゴング語 sin. compl.
  • nl  Yecuana
  • nl  De'kwana sin. compl.
  • nl  Maiongong sin. compl.
  • nl  Makiritari sin. compl.
  • nl  Maquiritare sin. compl.
  • nl  Soto sin. compl.
  • nl  Ye'kuana sin. compl.
  • nl  Yekuana sin. compl.
  • pt  yecuana
  • pt  de'kwana sin. compl.
  • pt  maiongong sin. compl.
  • pt  makiritari sin. compl.
  • pt  maquiritare sin. compl.
  • pt  soto sin. compl.
  • pt  ye'kuana sin. compl.
  • pt  yekuana sin. compl.
  • ru  Екуана
  • ru  Сото sin. compl.
  • ru  Еквана sin. compl.
  • ru  Деквана sin. compl.
  • ru  Декуана sin. compl.
  • ru  Майонгонг sin. compl.
  • ru  Макиритай sin. compl.
  • ru  Макиритаре sin. compl.
  • ru  Макиритари sin. compl.
  • zh  耶瓜纳语
  • zh  耶夸纳、耶'瓜纳、德夸纳、马基利塔勒、马基利塔里、麦昂贡、索托 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Carib > Branca central > Makiritare, Amèrica > Brasil, Amèrica > Veneçuela

Definició
La denominació maiongong és emprada exclusivament al Brasil.

Durant el segle XVIII van ser obligats a treballar com a esclaus per als blancs i al començament del segle XX el seu territori va ser envaït per explotadors de cautxú.

Són veïns dels piaroes i els yavaranes (a l'oest), els arekunes i els makuxis (tots dos al nord-est) i els yanomamis (al sud-est).

Tots els individus del grup ètnic parlen la llengua autòctona. La generació més gran és majoritàriament monolingüe en yecuana, mentre que els joves també parlen castellà.
  • ca  susu
  • ca  sose sin. compl.
  • ca  soso sin. compl.
  • ca  soussou sin. compl.
  • ca  susoo sin. compl.
  • cod  sosokui
  • ar  سوسوو
  • cy  Susu
  • cy  Sose sin. compl.
  • cy  Soso sin. compl.
  • cy  Soussou sin. compl.
  • cy  Susoo sin. compl.
  • de  Susu
  • de  Sose sin. compl.
  • de  Soso sin. compl.
  • de  Sosokui sin. compl.
  • de  Soussou sin. compl.
  • de  Susoo sin. compl.
  • en  Susu
  • en  Sose sin. compl.
  • en  Soso sin. compl.
  • en  Soussou sin. compl.
  • en  Susoo sin. compl.
  • es  susu
  • es  sose sin. compl.
  • es  soso sin. compl.
  • es  soussou sin. compl.
  • es  susoo sin. compl.
  • eu  susuera
  • eu  sose sin. compl.
  • eu  soso sin. compl.
  • eu  soussou sin. compl.
  • eu  susoo sin. compl.
  • fr  soussou
  • fr  sose sin. compl.
  • fr  soso sin. compl.
  • fr  sousou sin. compl.
  • fr  susoo sin. compl.
  • gl  susu
  • gl  sose sin. compl.
  • gl  soso sin. compl.
  • gl  soussou sin. compl.
  • gl  susoo sin. compl.
  • gn  susu
  • gn  sose sin. compl.
  • gn  soso sin. compl.
  • gn  soussou sin. compl.
  • gn  susoo sin. compl.
  • it  susu
  • it  sose sin. compl.
  • it  soso sin. compl.
  • it  soussou sin. compl.
  • it  susoo sin. compl.
  • ja  スス語
  • ja  ソソ語 sin. compl.
  • nl  Susu
  • nl  Sose sin. compl.
  • nl  Soso sin. compl.
  • nl  Soussou sin. compl.
  • nl  Susoo sin. compl.
  • pt  susu
  • pt  sose sin. compl.
  • pt  soso sin. compl.
  • pt  soussou sin. compl.
  • pt  susoo sin. compl.
  • ru  Сусу
  • ru  Сосо sin. compl.
  • zh  苏苏
  • zh  索索、苏索、叟叟、索瑟 sin. compl.
  • scr  Alfabet aràbic
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Mande, Àfrica > Guinea, Àfrica > Sierra Leone

Definició
El susu és la tercera llengua en nombre de parlants de Guinea, amb un 20% del total de la població, rere el ful (40%) i el manding (30%). Es parla sobretot a la regió litoral de Guinea però també hi ha minories lingüístiques susus a Sierra Leone i Guinea Bissau. Fins no fa gaire, el susu s'havia usat en bona part de l'actual Guinea com a llengua comercial.

El susu pertany al grup mande occidental, que inclou tres subgrups principals: (a) el nord-occidental, integrat pel soninke, el bozo, el samogo i el boboda; (b) el sud-occidental, integrat pel loko, i (c) el central, que inclou el manding, el ialunka i el susu.

El susu és especialment proper a l'ialunka, però la mútua intel·ligibilitat és baixa. Cal destacar que la variació dialectal en el si del susu és molt petita.

Els susus són descendents de l'imperi de Mali (segle XIII). Van arribar a la seva localització actual després del 1725 empesos pels fuls, que van reeixir a islamitzar la major parts dels susus. És possible que fos aleshores quan es va produir l'escissió entre els susus i els ialunkes.
  • ca  nisenan
  • ca  neeshenam sin. compl.
  • ca  nishinam sin. compl.
  • ca  pujuni sin. compl.
  • ca  southern maidu sin. compl.
  • ca  wapumni sin. compl.
  • cy  Nisenan
  • cy  Neeshenam sin. compl.
  • cy  Nishinam sin. compl.
  • cy  Pujuni sin. compl.
  • cy  Southern maidu sin. compl.
  • cy  Wapumni sin. compl.
  • de  Nisenan
  • de  Neeshenam sin. compl.
  • de  Nishinam sin. compl.
  • de  Pujuni sin. compl.
  • de  Southern Maidu sin. compl.
  • de  Wapumni sin. compl.
  • en  Nisenan
  • en  Neeshenam sin. compl.
  • en  Nishinam sin. compl.
  • en  Pujuni sin. compl.
  • en  Southern Maidu sin. compl.
  • en  Wapumni sin. compl.
  • es  nisenán
  • es  maidú del sur sin. compl.
  • es  neeshenam sin. compl.
  • es  nishinam sin. compl.
  • es  pujuni sin. compl.
  • es  wapumni sin. compl.
  • eu  nisenanera
  • eu  hegoaldeko maiduera sin. compl.
  • eu  neeshenam sin. compl.
  • eu  nisenan sin. compl.
  • eu  nisenanera sin. compl.
  • eu  nishinam sin. compl.
  • eu  pujuni sin. compl.
  • eu  wapumni sin. compl.
  • fr  nisenan
  • fr  neeshenam sin. compl.
  • fr  nishinam sin. compl.
  • fr  pujuni sin. compl.
  • fr  southern maidu sin. compl.
  • fr  wapumni sin. compl.
  • gl  nisenan
  • gl  neeshenam sin. compl.
  • gl  nishinam sin. compl.
  • gl  pujuni sin. compl.
  • gl  southern maidu sin. compl.
  • gl  wapumni sin. compl.
  • gn  nisenan
  • gn  neeshenam sin. compl.
  • gn  nishinam sin. compl.
  • gn  pujuni sin. compl.
  • gn  southern maidu sin. compl.
  • gn  wapumni sin. compl.
  • it  nisenan
  • it  neeshenam sin. compl.
  • it  nishinam sin. compl.
  • it  pujuni sin. compl.
  • it  southern maidu sin. compl.
  • it  wapumni sin. compl.
  • pt  nisenan
  • pt  neeshenam sin. compl.
  • pt  nishinam sin. compl.
  • pt  pujuni sin. compl.
  • pt  southern maidu sin. compl.
  • pt  wapumni sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Maidu, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definició
El nisenan es parlava al sud del territori del konkow, a la conca dels rius American, Yuba i Bear. Aquesta llengua està formada per diverses variants dialectals: valley (que inclou les subvariants yukulme i pusune), southern hill (que inclou les subvariants forest home i placerville), central hill (amb les subvariants auburn, colfax i nevada city) i northern hill (també anomenada oregon house). La denominació nisenan deriva del pronom ablatiu plural nisena-n, 'entre nosaltres'.

Les llengües de la família maidu (el maidu, el nisenan i el konkow) es parlaven al nord-est de Califòrnia, a les valls de Sierra Nevada i a la vall de Sacramento. El seu territori original, però, podria haver estat al nord-oest de Nevada.

Es tracta de tres llengües força properes des del punt de vista fonològic però força diferents pel que fa a la gramàtica, de manera que no hi ha intercomprensió. Totes tres es troben al límit de l'extinció. Hi havia una altra varietat parlada a l'àrea de Chico, avui extingida, sobre la qual hi ha molt poca informació: de fet, podria tractar-se d'una altra llengua o d'una variant dialectal del konkow.

Els darrers anys s'han desenvolupat algunes accions per intentar revitalitzar les llengües de la família maidu.
  • ca  ute
  • ca  colorado river numic sin. compl.
  • ca  paiute del Sud sin. compl.
  • ca  southern paiute sin. compl.
  • de  Südliches Paiute
  • de  Piute sin. compl.
  • de  Southern Paiute sin. compl.
  • en  Southern paiute
  • en  Ute
  • en  Colorado river numic sin. compl.
  • es  paiute del Sur
  • es  ute
  • es  colorado river numic sin. compl.
  • es  southern paiute sin. compl.
  • eu  paiute del Sur
  • eu  ute
  • eu  colorado river numic sin. compl.
  • eu  southern paiute sin. compl.
  • fr  ute
  • fr  colorado River Numic sin. compl.
  • fr  paiute du Sud sin. compl.
  • fr  southern Paiute sin. compl.
  • gl  paiute do sur
  • gl  ute
  • gl  colorado river numic sin. compl.
  • gl  southern paiute sin. compl.
  • it  ute
  • it  colorado river numic sin. compl.
  • it  paiute dil sud sin. compl.
  • it  southern paiute sin. compl.
  • nl  Ute
  • nl  Zuidelijk Paiute
  • nl  Colorado River Numic sin. compl.
  • nl  Southern Paiute sin. compl.
  • pt  paiute do Sul
  • pt  ute
  • pt  colorado river numic sin. compl.
  • pt  southern paiute sin. compl.

Utoasteca > Utoasteca del nord > Numic > Meridional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definició
La família utoasteca és una de les més grans d'Amèrica tant pel que fa a llengües com pel que fa a parlants. S'estén per una àmplia àrea que va des d'Idaho, al nord, fins al Salvador, al sud, i des de la costa de Califòrnia, a l'oest, i Oklahoma, a l'est. La classificació interna d'aquesta família és força complexa, a causa dels contactes entre llengües i variants dialectals.

L'ute està integrat per tres dialectes: el chemehuevi, el paiute del sud (amb la varietat kaibab i la de San Juan) i l'ute pròpiament dit. Des del punt de vista gramatical, és força proper a la llengua kawaiisu.

El chemehuevi, el dialecte més occidental, és parlat per una dotzena d'ancians al sud de Califòrnia, entre els municipis de San Bernardino i Riverside, i a prop de Parker, a Arizona. El territori originari del grup chemehuevi era el desert Mojave. En època precolonial l'integraven uns 800 individus.

El territori originari del paiute del sud s'estenia des del sud-est de Califòrnia cap al nord fins a Nevada i cap a l'est fins a Arizona i el sud de Utah. Malgrat el nom, la varietat paiute del sud és gramaticalment força distant de la llengua paiute del nord. La subvarietat kaibab ja està extingida. La de San Juan disposa d'una trentena de parlants d'edat avançada que viuen a la reserva Navaho.

Finalment, el dialecte ute és el que té més parlants, uns 200. Es localitza al sud-oest de Colorado i a la reserva Uinta-Uncompahgre, a Forth Duchesne, nord-est de Utah.

El contrast entre paiutes del sud, chemewevis i utes pròpiament dits és fonamentalment cultural i econòmic, amb petites diferències en els mitjans de subsistència. Històricament mantenien relació pacífica amb els shoshonis i força bel·ligerant amb els xeienes i arapahos.

Els europeus van entrar en contacte amb els pobles utes als segles XVII i XVIII, segons la regió. Els conflictes més seriosos, que van portar al trasllat dels indígenes, van arribar a mitjan segle XIX quan els mormons es van instal·lar a les valls de Utah.

Tots els parlants actuals d'ute són adults grans. La llengua no es transmet a les noves generacions, de manera que viu un progressiu procés d'extinció.

Els utes s'autodenominen numi, nunci o nu ci ('persona'), segons el dialecte.
  • ca  miwok Sierra del sud
  • ca  southern sierra miwok sin. compl.
  • de  Southern Sierra Miwok
  • en  Southern sierra miwok
  • es  miwok Sierra del sur
  • es  southern sierra miwok sin. compl.
  • eu  miwok Sierra del sur
  • eu  southern sierra miwok sin. compl.
  • fr  miwok de la sierra du Sud
  • fr  miwok de la sierra méridional sin. compl.
  • fr  southern sierra miwok sin. compl.
  • gl  miwok Sierra do sur
  • gl  southern sierra miwok sin. compl.
  • it  miwok Sierra dil sud
  • it  southern sierra miwok sin. compl.
  • nl  Miwok van de zuidelijke sierra
  • nl  Southern sierra miwok sin. compl.
  • pt  miwok Sierra do sul
  • pt  southern sierra miwok sin. compl.

Uti > Miwok > Oriental Sierra, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definició
Originàries de la regió central de Califòrnia, les llengües de la família uti s'agrupaven en dues branques, la miwok (o moquelumnan), al nord de Califòrnia, i la costanera, al nord-oest. Totes les llengües de la branca costanera (karkin, ramaytush, chalon, entre d'altres) es van extingir abans del 1935; s'estenien de San Francisco a Monterrey.

La branca miwok oriental ocupava els vessants occidentals de Sierra Nevada i s'estenia cap a l'interior fins a Stockton. Les diverses llengües anomenades miwok Sierra se situen entre els rius Fresno i Cosumnes.

La designació uti prové de l'arrel del mot propi d'aquestes llengües per al número dos. És una denominació creada pels lingüistes en constatar el parentiu de les llengües miwok i les costaneres.

El terme miwok significa 'persona' en la llengua miwok Sierra del nord.

Durant el segle XVIII, el territori miwok va ser colonitzat per invasors espanyols. A les missions la població miwok va davallar dràsticament per culpa de les epidèmies i les guerres. El descens demogràfic es va consolidar durant el segle XIX amb la febre de l'or. A l'inici del segle XX no es comptaven més de 700 miwoks.

Actualment, tota la població miwok de qualsevol de les comunitats originals viu repartida entre les reserves Jackson, Single Springs i Tuluomne Me-Wuk (Califòrnia).

En el miwok Sierra del sud es distingeixen dos dialectes, el del riu Merced i el mariposa, parlat prop del riu Chowchilla.

Les dades demogràfiques sobre les llengües miwok són del 1994 (Hinton). Donat l'escàs nombre de parlants registrats en aquesta data, és probable que el miwok Sierra del sud ja estigui extingit. En el millor dels casos, tots els parlants serien ancians, ja que la llengua fa decennis que no es transmet a les noves generacions.

Els intents per mantenir la llengua no van més enllà d'enregistrar cançons tradicionals.
  • ca  patwin del nord
  • ca  patween sin. compl.
  • ca  southern wintu sin. compl.
  • cy  Patwin Gogleddol
  • cy  Patween sin. compl.
  • cy  Southern wintu sin. compl.
  • de  Nord-Patwin
  • de  Patween sin. compl.
  • de  Southern Wintu sin. compl.
  • en  North Patwin
  • en  Patween sin. compl.
  • en  Southern Wintu sin. compl.
  • es  patwin del norte
  • es  patween sin. compl.
  • es  wintu del sur sin. compl.
  • eu  iparraldeko patwinera
  • eu  hegoaldeko wintuera sin. compl.
  • eu  iparraldeko patwinera sin. compl.
  • eu  north patwin sin. compl.
  • eu  patween sin. compl.
  • eu  patwin sin. compl.
  • fr  patwin du Nord
  • fr  patween sin. compl.
  • fr  wintu du sud sin. compl.
  • gl  patwin do norte
  • gl  patween sin. compl.
  • gl  southern wintu sin. compl.
  • gn  patwin (yvateogua)
  • gn  patween sin. compl.
  • gn  southern wintu sin. compl.
  • it  patwin del nord
  • it  patween sin. compl.
  • it  southern wintu sin. compl.
  • pt  patwin do norte
  • pt  patween sin. compl.
  • pt  southern wintu sin. compl.

Wintu > Meridional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definició
El territori del patwin se situava al sud del territori del nomlaki, una altra llengua de la família wintu, i s'estenia al llarg de la badia de San Francisco. El patwin del nord es compon de les variants dialectals següents: el hill patwin (amb les subvariants kabalmem, tebti i southern hill patwin) i el river patwin (amb les subvariants colusa i grimes). La denominació patwin deriva del terme patwin , 'persona'.

Hi havia una llengua de la branca meridional de la família wintu, el patwin del sud, que es va extingir fa anys. No hi ha gaire documentació sobre aquesta llengua, de manera que no és gaire clar quin lloc ocupava dins la família. Alguns autors consideren que el patwin del nord i el patwin del sud eren variants d'una mateixa llengua. El patwin del sud es componia de les variants dialectals següents: knight's landing, dixon i suisun.

Les llengües de la família wintu es parlaven a la vall de Sacramento i a la conca del riu Trinity, a la zona centre-nord de Califòrnia. Hi ha la hipòtesi que el protowintu era originari de la zona sud-occidental de l'interior d'Oregon o del nord-oest de Califòrnia, (potser al llarg del curs superior del riu Rogue) i que els wintus es van introduir a Califòrnia des del nord. Algunes fonts tracten les llengües d'aquesta família com a variants dialectals d'una mateixa llengua.

El patwin, i també la resta de llengües de la família, es troba al límit de l'extinció, amb tan sols uns quants parlants. Els darrers anys s'han desenvolupat algunes iniciatives per mirar de revitalitzar les llengües wintus.
  • ca  sotho meridional
  • ca  sesotho sin. compl.
  • ca  sisutho sin. compl.
  • ca  sotho sin. compl.
  • ca  souto sin. compl.
  • ca  suthu sin. compl.
  • ca  suto sin. compl.
  • ar  سوثو الجنوبية
  • cy  Sotho Deheuol
  • cy  Sesotho sin. compl.
  • cy  Sisutho sin. compl.
  • cy  Sotho sin. compl.
  • cy  Souto sin. compl.
  • cy  Suthu sin. compl.
  • cy  Suto sin. compl.
  • de  Südsotho
  • de  Sesotho sin. compl.
  • de  Sisutho sin. compl.
  • de  Sotho sin. compl.
  • de  Souto sin. compl.
  • de  Suthu sin. compl.
  • de  Suto sin. compl.
  • en  Southern Sotho
  • en  Sesotho sin. compl.
  • en  Sesutu sin. compl.
  • en  Sisutho sin. compl.
  • en  Sotho sin. compl.
  • en  Souto sin. compl.
  • en  Suthu sin. compl.
  • en  Suto sin. compl.
  • en  Sutu sin. compl.
  • es  soto meridional
  • es  sesoto sin. compl.
  • es  sisutho sin. compl.
  • es  soto sin. compl.
  • es  souto sin. compl.
  • es  suthu sin. compl.
  • es  suto sin. compl.
  • eu  sothoera
  • eu  hegoaldeko sothoera sin. compl.
  • eu  sesotho sin. compl.
  • eu  sisutho sin. compl.
  • eu  sotho sin. compl.
  • eu  souto sin. compl.
  • eu  suthu sin. compl.
  • eu  suto sin. compl.
  • fr  sotho du Sud
  • fr  sesotho sin. compl.
  • fr  sisutho sin. compl.
  • fr  sotho méridional sin. compl.
  • fr  souto sin. compl.
  • fr  suthu sin. compl.
  • fr  suto sin. compl.
  • gl  sotho meridional
  • gl  sesotho sin. compl.
  • gl  sisutho sin. compl.
  • gl  sotho sin. compl.
  • gl  souto sin. compl.
  • gl  suthu sin. compl.
  • gl  suto sin. compl.
  • gn  soto ñembygua
  • gn  sesoto sin. compl.
  • gn  sisuto sin. compl.
  • gn  soto sin. compl.
  • gn  souto sin. compl.
  • gn  suto sin. compl.
  • gn  sutu sin. compl.
  • it  sotho meridionale
  • it  sesotho sin. compl.
  • it  sisutho sin. compl.
  • it  sotho sin. compl.
  • it  souto sin. compl.
  • it  suthu sin. compl.
  • it  suto sin. compl.
  • pt  sotho meridional
  • pt  sesotho sin. compl.
  • pt  sisutho sin. compl.
  • pt  sotho sin. compl.
  • pt  souto sin. compl.
  • pt  suthu sin. compl.
  • pt  suto sin. compl.
  • tmh  Tasuthut tanzulant
  • tmh  sesotho sin. compl.
  • tmh  sisutho sin. compl.
  • tmh  Sotho sin. compl.
  • tmh  souto sin. compl.
  • tmh  suthu sin. compl.
  • tmh  suto sin. compl.
  • zh  南方索托语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Lesotho, Àfrica > República de Sud-àfrica

Definició
El grup etnolingüístic sotho meridional constitueix el grup majoritari de Lesotho (on representa més del 95% de la població total) i un dels grups majoritaris de la República de Sud-àfrica (7,7% de la població total), juntament amb el zulú (23 %), el xhosa (16.5%) i el pedi o sotho septentrional (9,4%). El sotho meridional és lingüísticament proper al sotho septentrional i al tswana, amb els quals forma el subgrup sotho de les llengües bantús.

A Sud-àfrica, el sotho meridional es parla principalment a les províncies d'Estat Lliure, on és una llengua majoritària (64,4% de la població local), i de Gauteng (13,1%). Podem distingir diversos dialectes d'aquesta llengua: sekgolokwe, setlokwa, sekwena i serotse (selozi).

El sotho meridional s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
  • ca  kalispel
  • ca  flathead sin. compl.
  • ca  pend d'oreille sin. compl.
  • ca  qalispe sin. compl.
  • ca  salish de montana sin. compl.
  • ca  selis sin. compl.
  • ca  spokane sin. compl.
  • de  Flathead
  • de  Kalispel sin. compl.
  • de  Spokane sin. compl.
  • en  Calispel
  • en  Flathead sin. compl.
  • en  pend d'oreille sin. compl.
  • en  qalispe sin. compl.
  • en  salish de montana sin. compl.
  • en  Selis sin. compl.
  • en  Spokane sin. compl.
  • es  calispel
  • es  flathead sin. compl.
  • es  pend d'oreille sin. compl.
  • es  qalispe sin. compl.
  • es  salish de montana sin. compl.
  • es  selis sin. compl.
  • es  spokane sin. compl.
  • eu  calispel
  • eu  flathead sin. compl.
  • eu  pend d'oreille sin. compl.
  • eu  qalispe sin. compl.
  • eu  salish de montana sin. compl.
  • eu  selis sin. compl.
  • eu  spokane sin. compl.
  • fr  calispel
  • fr  kalispel sin. compl.
  • fr  pend'oreille sin. compl.
  • fr  spokane sin. compl.
  • fr  tête-plate sin. compl.
  • gl  calispel
  • gl  flathead sin. compl.
  • gl  pend d'oreille sin. compl.
  • gl  qalispe sin. compl.
  • gl  salish de montana sin. compl.
  • gl  selis sin. compl.
  • gl  spokane sin. compl.
  • it  calispel
  • it  flathead sin. compl.
  • it  pend d'oreille sin. compl.
  • it  qalispe sin. compl.
  • it  salish di montana sin. compl.
  • it  selis sin. compl.
  • it  spokane sin. compl.
  • nl  Kalispel-Spokane
  • nl  Kalispel sin. compl.
  • nl  Spokane sin. compl.
  • pt  calispel
  • pt  flathead sin. compl.
  • pt  pend d'oreille sin. compl.
  • pt  qalispe sin. compl.
  • pt  salish de montana sin. compl.
  • pt  selis sin. compl.
  • pt  spokane sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Salish > Interior > Meridional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definició
Les llengües salishes integren una família molt gran i diversificada, originària dels territoris costaners que ocupa actualment. S'estén des de la costa i l'interior sud de la Colúmbia Britànica cap al sud fins a la costa central d'Oregon i cap a l'est fins al nord-oest de Montana i fins al nord d'Idaho.

La branca interior de la família se subdivideix en un grup septentrional (al sud de la Colúmbia Britànica) i en un de meridional (a l'est de Washington, Idaho i Montana).

La designació kalispel agrupa tres varietats lingüístiques que formaven un contínuum dialectal: el kalispel, el flathead i el spokane. El territori originari era la riba dels rius Spokane i Pend d'Oreille, a l'est de Washington.

Actualment totes tres comunitats viuen en reserves indígenes. La varietat spokane té uns 20 parlants, la kalispel, 100, i la flathead, 70.

Als anys trenta del segle XX, tots els membres de les comunitats parlaven la llengua pròpia. Actualment tots els parlants són adults grans, ja que la llengua ha deixat de transmetre's a les noves generacions. Aquesta llengua, doncs, viu un avançat procés d'extinció.
  • ca  squamish
  • cod  squamish
  • de  Squamish
  • de  Skewamish sin. compl.
  • en  Squamish
  • es  squamish
  • eu  squamish
  • fr  squamish
  • gl  squamish
  • it  squamish
  • nl  Squamish
  • pt  squamish
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Salish > Central, Amèrica > Canadà

Definició
Les llengües salishes integren una família molt gran i diversificada, originària dels territoris costaners que ocupa actualment. S'estén des de la costa i l'interior sud de la Colúmbia Britànica cap al sud fins a la costa central d'Oregon i cap a l'est fins al nord-oest de Montana i fins al nord d'Idaho.

Tots els parlants de la llengua squamish són adults grans, és a dir, que la llengua viu un avançat procés d'extinció. Ja fa diverses generacions que els infants no l'aprenen com a llengua primera.

A la darreria del segle XX es va iniciar un projecte de revitalització de la llengua que consistia en classes d'immersió per als infants en edat preescolar i en classes de llengua a les escoles de la comunitat.

La forma squamish és una adaptació anglesa de l'autodesignació del grup ètnic.
  • ca  sranan
  • ca  sranan tongo sin. compl.
  • cod  sranan
  • ar  سرانانية
  • cy  Sranan
  • cy  Sranan tongo sin. compl.
  • de  Sranan
  • de  Sranan Tongo sin. compl.
  • en  Sranan
  • en  Sranan Tongo sin. compl.
  • es  sranan
  • es  sranan tongo sin. compl.
  • eu  srananera
  • eu  sranan tongo sin. compl.
  • fr  sranan
  • fr  sranan tongo sin. compl.
  • gl  sranan
  • gl  sranan tongo sin. compl.
  • gn  sranan
  • gn  sranan tongo sin. compl.
  • it  sranan
  • it  sranan tongo sin. compl.
  • ja  スラナン語
  • ja  スラナン・トンゴ語 sin. compl.
  • nl  Sranan
  • nl  Sranan Tongo sin. compl.
  • pt  sranan
  • pt  sranan tongo sin. compl.
  • ru  Сранан
  • ru  Сранан-тонга sin. compl.
  • sw  Sranan
  • sw  Sranan tongo sin. compl.
  • tmh  Tasranant
  • zh  斯兰南
  • zh  斯兰南·通格 sin. compl.

Criolls de base anglesa del Surinam, Amèrica > Surinam

Definició
Aquest crioll de base anglesa s'hauria pogut desenvolupar a les plantacions del Surinam durant el breu període de domini anglès, entre 1651 i 1667 (sembla que hi va haver, però una certa presència de població anglesa al Surinam fins al 1680) o bé s'hauria originat a l'Àfrica i hauria estat portat posteriorment a aquest territori americà.

L'sranan és a l'origen de les llengües bushinenge (saramaka, ndjuka-aluku-paramaka i kwinti), criolls parlats pels descendents d'esclaus cimarrons que van fugir de les plantacions surinameses i van establir les seves pròpies societats a l'interior de la selva.

Tot i que el neerlandès és la llengua oficial, l'sranan és la llengua general de comunicació interètnica al Surinam.